BLOG DE JOAN PEPIO

  SUSSI: Que sempre havia pensat que era Susanna i resulta que era Assumpta. Sé que ara ja no podràs llegir ni escoltar aquest escrit, però amb els ulls tristos i mig entelats m’he decidit a fer-lo. Diuen que les persones no moren mai del tot, mentre algú les recorda. Això es veritat perquè el record dels essers estimats i de les persones amb qui hem viscut moments de la nostra vida, resta sempre en la nostra memòria. I així és en el teu cas, impossible oblidar les trobades a Casa Calderí. Cada any esperant poder retrobar-nos una bona colla al voltant d’una taula per gaudir d’uns moments inoblidables, perquè d’això entre moltes altres coses va l’amistat, de compartir, de consolar, de fer costat en moments com el d’avui en que més que mai ens sentim molt units amb els teus pares l’Albert i la Pili, el teu marit en Josep, els teus fills en Jordi, la Claudia i en Marc i també amb els teus germans en Valentí i la Fina, en aquest dia del teu comiat entre nosaltres. Estem tristos per

  El dia 13 de Juliol i dintre de la nostra estada pel Pirineu d’Osca ens vàrem acostar fins al proper Vall del Roncal ja a la Comunitat Navarresa. La idea era fer un tomb per la zona de Belagua i veure també la Cascada de Belabartze. Abans però i seguint el consell de les noies de l’Hotel fem cap a la Frontera Francesa i més concretament fins a un mirador per poder gaudir d’unes bones vistes i de passada capturar unes quantes imatges. En aturar el cotxe en una petita esplanada de la carretera i mentre fèiem unes fotos, vàrem conèixer un grup de bascs amb qui la Paqui va interactuar ràpidament. En dir-los que un cop fetes les fotos anàvem de tornada cap a la Vall per arribar-nos a Belagua, es varen sorprendre de que no seguíssim fins a la frontera a veure el “Tributo de les 3 Vaques” ja que era un fet únic que es feia cada dia 13 de Juliol i just era el dia. Llavors ens explicaren de que anava la història i no cal dir que ràpidament decidirem fer un canvi de plans i arribar-nos a veure

Desprès d’un dia intens amb la celebració del Tribut de les 3 Vaques i tot fent un tomb per la Vall del Roncal, res millor que apropar-nos a la Cascada de Belabartze. Tot i que la majoria de comentaris que hem recopilat en diferents webs, fan la ruta des d’Isaba nosaltres en no trobar lloc per deixar el cotxe, i tenint en compte que hi ha una ruta alternativa des de la carretera que va del Roncal a la Vall de Zuritza, optem per aquesta segona opció. La cascada es troba en un racó molt encisador i la veritat es que tot l’entorn es molt bonic, tot i que hi trobem gent (alguns remullant-se en el petit llac sota la cascada) no hi ha massa aglomeració. No cal dir que nosaltres també aprofitem per fer una remullada en aigües fresquetes, però que desprès d’un dia mogudet s’agraeix molt. I afegeixo que val la pena incloure-la en qualsevol itinerari que es programi per aquestes terres.

Una de les excursions Top que es pot fer quan es visita la vall d’Hecho (Echo en toponímia aragonesa) es acostar-se fins al paratge de “Aguas Tuertas” el que seria un equivalent a les nostres Aigüestortes, però més despullades que les del Pirineu Català, tot i que d’una gran bellesa. Seguint la carretera que surt de la capital de la vall, Hecho i desprès de passar per l’agregat de Siresa on ja hem visitat el seu monestir, el traçat es va revirant especialment en el tram que correspon al congost de la “Boca del Infierno” on el riu queda encaixonat per la serralada dels Alanos i les estribacions de Punta Agüerri. Passem per l’entrada a l’anomenada “Selva de Oza” i seguim carretera amunt, fins que aquesta es transforma en una pista transitable a turismes d’uns 4 Km al final dels quals una petita esplanada per aparcar es on deixem els vehicles. La pista continua uns 2,5 Km paral·lela al riu Aragón Subordan, però es restringida a vehicles autoritzats i jo hi afegiria que siguin tot terreny.

  Considerat un del pobles més bonics d’Espanya, Ansó es una població d’uns 400 habitants en temporada baixa, que s’incrementa considerablement en període estival amb l’arribada de veïns que hi tenen casa o turistes com nosaltres que hem decidit passar uns dies en aquestes terres del Pirineu d’Osca i que ja feia temps que volíem descobrir. Ara hi ha hagut l’ocasió i podem ben dir que l’hem encertat de ple perquè ens ha agradat molt tot el que durant 5 dies hem vist. Ansó es troba a la comarca de la Jacetània, essent frontera per la part nord amb França, a l’est amb Aisa, Aragües del Puerto i Hecho (tots tres de la província d’Osca) a l’oest amb Fago (Osca), Salvatierra de Esca (Saragossa) Garde, Isaba i Urzainqui (Navarra) El poble ofereix naturalesa, però també cal destacar el seu casc urbà, un dels millor conservats del Pirineu Aragonès, declarat Bé d’Interès Cultural pel mateix govern d’Aragó, com conjunt arquitectònic basat en materials nobles com la pedra, la fusta i el teulat

Descobrir el Bosc de Gamueta es una tranquil·la i bonica passejada circular. El punt de partida es el Refugi de Linza que es troba dins de la Vall de Zuriza. Allà hi deixem el cotxe i per un camí ben marcat i assenyalat pugem cap al Pas del Salt del Cavall, es tracta d’un pas entre estructures rocoses, on hi trobem un grup de nois del país basc que es preparen per iniciar-se en l’escalada en els diferents circuits adossats a les roques. Desprès el camí ja va baixant fins a enllaçar amb la carretera que puja de Zuriza a Linza. Abans però no ens podem resistir a fer una bona remullada en un petit gorg d’un dels rierols que es troben pel camí. No cal dir que el passeig es ideal per fer en família ja que l’itinerari que transcorre íntegrament per l’interior del Parc Natural de les Valls Orientals, no té cap mena de dificultat en el seu trajecte. Gamueta, a la vall d' Ansó, constitueix un important paratge natural i està considerat el major bosc de faigs i d' avets de tot el Pirineu

De camí cap a les Valls d’Ansó i Hecho fem una petita parada a l’anada als Mallos de Riglos i a la tornada als d’Agüero. MALLOS DE RIGLOS Els “mallos de Riglos” són unes formacions geològiques consistents en unes penyes de parets verticals. Assoleixen els 275 metres d'alçada màxima (esperó nord del Pisó) i es caracteritzen per les seves grans parets verticals o fins i tot desplomades, molt apreciades per a la pràctica de l'escalada. El novembre de 2016, el Consell d'Aragó va aprovar la declaració de monument natural dels Mallos de Riglos, Agüero i Peña Rueba. Son conseqüència de l’elevació dels Pirineus durant l’orogènia alpina i estan formats principalment de conglomerats del Miocè, sediments amb cants rodats de mida significativa (blocs i grava) amb matriu de sorra i cimentats per carbonats. Quan es va formar la carena pirenaica, l’erosió va provocar que gran quantitat de material fos arrossegat cap al sud per lleres que abocaven les seves aigües a l’antiga depressió de l

  De la mà de Gema, guia del monestir que ens ha recomanat la Nuria de l’hostal “Bosque de Gamueta” fem una visita al Monestir de Sant Pere de Siresa és un monestir romànic que es troba emplaçat a la vall pirinenca de Fet, a la població de Siresa, dins del terme municipal de la Vall de Fet, província d'Osca (Aragó, Espanya), que es troba a 822 m d'altitud, tractant-se del monestir aragonès situat geogràficament més al nord. Fou Declarat Monument Nacional l’any 1931,i des d'aleshores s'han dut a terme diverses campanyes de restauració. Actualment és l' església parroquial del nucli de Siresa. Fundat cap a l'any 836, pel comte d'Aragó Galindo Garcés, sota la regla de Sant Crodegango (* Hesbaye-Bèlgica † Metz-França 06-03-766), és segurament el primer monestir d'Aragó, tot i que ja comptava amb antecedents visigots i hauria servit a més com a hostatgeria als transeünts de la calçada romana allà existent. La calçada romana discorria des de Saragossa i Berdún

  A les rodalies del poble de Loarre, a 1071 metres d'alçada i a només 30 km d'Osca es troba aquest majestuós recinte fortificat considerat com el castell romànic més ben conservat d'Europa. Aixecat sobre un esperó rocós a 1070 metres d’alçada, està format per diverses edificacions, la majoria en bon estat de conservació, entre les quals podem veure les muralles i torricons, la fortalesa, la torre de l'homenatge o el mirador de la reina (amb esplèndides vistes sobre la serra i els plans que s'obren als seus peus), a més d'altres dependències d'origen monàstic, com l' església o la cripta. Construït al segle XI va resultar ser peça clau per al rei Sancho III el Major en la reconquesta cristiana d'aquesta Terra Llana o Plana (d'aquí el nom de Plana d'Uesca) als musulmans. Durant el període altmedieval el castell de Loarre, juntament amb el pròxim de Marcuello, ostentaven una importància estratègica fonamental dins del sistema defensiu aragonès,

El castell de Montsó és un castell-fortalesa situat a la població del mateix nom, província d'Osca d'origen àrab (Segle X) Parlar del castell de Montsó es pensar en els templers, una de les ordres militars més importants de l’Edat Mitjana que fou fundada a Jerusalem l’any 1120 per protegir els Sants Llocs i als peregrins cristians. Allà varen reunir grans fortunes i es convertiren en una potencia militar i econòmica d’Europa i l’Orient Mitjà. Durant l’època de la Reconquesta, les fronteres s’ampliaven i retrocedien de manera molt fàcil. Desprès de que Monsó fos ocupada en successives ocasions per cristians i musulmans, el rei aragonès Ramiro II va decidir al conquerir-la per tercera vegada cedir la fortalesa a l’ordre dels Templers, assegurant així el territori davant de possibles noves invasions. Els templers prenen possessió del castell l’any 1143 Com a punt fort dels Templers, el castell es transformà per ser convertit en una fortalesa convent seguin els preceptes cistercenc

  No son res els anys que passen sense les vivències que les acompanyen. Un any més en el teu calendari amb molts instants per viure. MOLTES FELICITATS. T’ESTIMEM MOLT

  Una caminada d’un parell d’hores vorejant la costa entre Premià i Badalona m’ha permès apropar-me fins el conegut Pont del Petroli de la ciutat badalonina. Aquest pont es un dels símbols més visitats del municipi. Fou un embarcador construït per l’empresa Campsa l’any 1965 per poder descarregar productes petrolífers fins a la platja. L’empresa el va deixar d’utilitzar l’any 1990 i estava previst el seu enderrocament l’any 2001 però gràcies a la insistència d’en Josep Valls s’aconseguí salvar i el 2003 l’Ajuntament el va comprar i s’obrí al públic l’any 2009 Ara s’ha convertit en un dels punts turístics de la ciutat. El pont es una passarel·la de 250m i des del seu desús es convertí en una zona de submarinisme gràcies al ric ecosistema submarí del seu entorn. L’any 2012 la Fàbrica Anís del Mono, que es a tocar del pont, va regalar l’estàtua del Mico de Bronze de 200Kg que hi ha a l’inici del pont. L’estàtua que s’ha convertit en punt obligatori de tots els visitants per fer-s’

  David Bowie, en paraules del seu biògraf David Buckley, "va desafiar el nucli del que se suposava que era la música rock de l'època" i "va crear, possiblement, el culte més gran de la cultura popular". Vestit amb un cridaner vestit i el cabell tintat de vermell, Bowie va posar en marxa el seu espectacle com a "“Ziggy Stardust”" al costat del grup "The Spiders from Mars" (Ronson, Bolder i Woodmansey) en un pub anomenat Toby Jug a Tolworth el 10 de Febrer de 1972. El 3 de Juliol de 1973, David Bowie va retirar “Ziggy Stardust”, el seu alter ego més famós, davant de 5.000 fans incrèduls a l'escenari del Hammersmith Odeon de Londres. Ara 50 anys més tard, el mateix dia 3 de Juliol de 2023, The Eventim Apollo (anteriorment l'Odeon) va acollir l'estrena mundial de "“Ziggy Stardust” and the Spiders from Mars: The Motion Picture", restaurada digitalment. Així doncs i desprès d’una conversa exclusiva a l’escenari amb col·labora

  50 anys d’en David i la Susanna vàrem celebrar dissabte passat dia 1 de Juliol a casa seva a Llavaneres. Tot i que la Susanna no els fa fins el mes de Desembre han aprofitat la circumstància de que tots dos son del 1973 per compartir aquesta efemèride amb la família. Us desitgem moltes Felicitats i que pugueu seguir acumulant anys amb salut i ben acompanyats amb l’Enzo, l’Ian i la resta de familiars i coneguts. PER MOLTS ANYS.....