ANSÓ

 

Considerat un del pobles més bonics d’Espanya, Ansó es una població d’uns 400 habitants en temporada baixa, que s’incrementa considerablement en període estival amb l’arribada de veïns que hi tenen casa o turistes com nosaltres que hem decidit passar uns dies en aquestes terres del Pirineu d’Osca i que ja feia temps que volíem descobrir. Ara hi ha hagut l’ocasió i podem ben dir que l’hem encertat de ple perquè ens ha agradat molt tot el que durant 5 dies hem vist.

Ansó es troba a la comarca de la Jacetània, essent frontera per la part nord amb França, a l’est amb Aisa, Aragües del Puerto i Hecho (tots tres de la província d’Osca) a l’oest amb Fago (Osca), Salvatierra de Esca (Saragossa) Garde, Isaba i Urzainqui (Navarra)

El poble ofereix naturalesa, però també cal destacar el seu casc urbà, un dels millor conservats del Pirineu Aragonès, declarat Bé d’Interès Cultural pel mateix govern d’Aragó, com conjunt arquitectònic basat en materials nobles com la pedra, la fusta i el teulat propis del territori.

També conserva un dels vestits tradicionals més rics i variats de la península ibèrica, la seva importància es troba en algunes prendes que es remunten a l’Edat Mitjana i al Renaixement.

Ens allotgem a l’Hostal “Bosque de Gamueta” i aquí es obligat fer un incís, per dir que hi hem estat de meravella. Dues germanes: la Nuria i la Miriam, en porten la direcció i amb un tracte que no pot ser més agradable et fan sentir com a casa. Hi ha quatre habitacions, adaptades a persones amb mobilitat reduïda, això fa que siguin grans espaioses i on no hi falta cap detall. Tot es molt nou, net i polit i millor que Hotels amb més estrelles i “pedigrí” Un 10 sense cap discussió.

Passegem pels carrers empedrats i descobrim cases amb detalls encisadors, portes, flors i sobretot tranquil·litat, es veu que el pic de forasters de cada estiu encara no ha arribat. Ansó ens serveix de punt de partida per les excursions que tenim planejades i que seran objecte d’altres pàgines del blog.