BLOG DE JOAN PEPIO

  Amb companyia de la Claudia Gilart i en Marc el seu marit, ens hem apropat fins a la fira de Nadal que la família Roqueta ofereix cada any en els seus terrenys a la finca Abadal de Sta Maria d’Horta d’Avinyó i que es conegut com a “Abadal Christmas Market” Durant tot el dia a més de les paradetes amb productes gourmet i artesania local, hi ha una proposta atapeïda d’activitats familiars, tastos, maridatges i actuacions musicals. Han estat un parell d’hores de molt bon ambient que hem gaudit molt amb uns amfitrions esplèndids que es fan estimar. Amb ganes de repetir-ho.

  No era la primera vegada que visitàvem l’emblemàtica casa del Passeig de Gràcia, obra del genial Antoni Gaudí. Aquesta vegada aprofitant una oferta de 2x1 hem redescobert la vivenda de la família Batlló amb una experiència interactiva. Dissenyada per Gaudí entre el 1904 i el 1907 i situada al numero 43 del Passeig de Gràcia, fou un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, empresari tèxtil vinculat a la família Godó per matrimoni. La part més destacada es la seva façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l’arquitecte, que combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada. Gaudí va comptar per la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per la realització de la façana, amb els artesans de la forja els Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí que fou el realitzador dels Vitralls. D. Josep Batlló va concedir total llibertat creativa

  Una nova edició dels Premis Butaca es va celebrar ahir a Premià de Mar, el poble que els va veure néixer l’any 1995 i que enguany ha arribat a la seva 29ena edició. Amb molt ambient i magníficament presentats per la Glòria Cid i desprès d’un ball d’obertura a càrrec de Xavi Duch i el seu equip de dansa, els diferents premiats van anar sortint i agraint (alguns amb més discurs que altres) els guardons atorgats pel públic que vota de manera totalment lliure els finalistes que han estat designats per un jurat d’especialistes. Els principals guardons varen anar a parar a l’obra “Tots Eren Fills Meus” i al Musical “L’Alegria que Passa” El premi al millor intèrpret masculí fou per a Jordi Bosch i a la millor intèrpret femenina per Emma Vilarasau per l’obra guanyadora. El premi al millor intèrpret masculí de musical fou per Eloi Gomez (L’Alegria que Passa i Golfus de Roma). La millor intèrpret femenina d’aquesta categoria fou per Angels Gonyalons (L’Alegria que Passa) La Butaca Ho

  Amb motiu de l’entrega el dilluns dia 20 del Premi Butaca Honorífic a “Pallassos sense Fronteres” el passat divendres es va celebrar a l’Amistat de Premià de Mar, una taula rodona per conèixer les tasques que aquest col·lectiu porta fent durant 30 anys. Pallassos sense Fronteres és una organització no governamental catalana de pallassos, d'àmbit internacional i sense ànim de lucre, fundada a Barcelona el 1993 per un col·lectiu d'artistes procedents del món de les arts escèniques. El seu objectiu és actuar en zones de conflicte o exclusió, a fi de millorar la situació psicològica a les poblacions refugiades i zones de conflictes i guerra, així com sensibilitzar la societat sobre la situació de les poblacions afectades i promoure actituds solidàries. Ha estat present en molts llocs amb conflictes bèl·lics, com a Iugoslàvia, Palestina, l'est de la República Democràtica del Congo, Algèria, Líban, Jordània, Moçambic, Costa de Marfil, Namíbia, L’any 2008 rebé el Premi “Pere Cas

Una trobada entre antics companys de treball, primer a Quinn Ibérica, després a Merquinsa i finalment a Lubrizol. Tota una vida laboral que ens ha unit i que ara tots jubilats ens permet reunir-nos al voltant d’una taula per gaudir d’un bon dinar i una bona sobretaula. Amb ganes de repetir-ho més endavant.  

  FOTO GUANYADORA  Interessant, molt frapant i altrament molt recomanable l’exposició World Press Photo que es pot visitar al CCCB. En paraules del president del jurat global del concurs Brent Lewis “Les fotografies que hem escollit per representar l’any 2022 son reveladores del temps que vivim, i esdevindran documents històrics del que ha estat aquest any per a unes generacions futures que podran mirar enrere i, amb sort, aprendre d’elles.” La mostra reuneix les fotografies i les produccions multimèdia guanyadores del concurs World Press Photo 2023, incloent-hi totes les guanyadores regionals, de les quals el concurs destaca quatre guanyadores globals. L’exposició mostra treballs, majoritàriament inèdits al nostre país, escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l’actualitat. Mirades múltiples i panoràmiques que conviden a la reflexió, especialment enriquida en les visites guiades. Des de l'edició anterior, el concurs de fotoperiodisme més

  A un pas del Segle de Vida, la tieta M. Rosa va celebrar ahir el seu 99è aniversari. Tot i que hi faltava part de la família, la festa va ser lluïda i poguérem compartir amb ella un any més a la seva dilatada vida, i es que segurament la genètica familiar femenina i deu tenir quelcom a veure si tenim en compte que la seva mare va arribar als 101. Amb la fita dels 100 posada l’hi desitgem salut i que segueixi amb el seu bon humor que es fa contagiós als qui l’envolten. MOLTES FELICITATS

  Una visita pendent a “Viveros Pereira” de Castelló ha estat sens dubte una magnifica oportunitat per deixar-se veure per terres castellonenques. Tot i les males previsions en forma de vent que auguraven uns dies una mica complicats, la reserva i el compromís que havíem adquirit el vàrem poder complir i cap allà que ens arribarem. Per fer-ho durar una mica, el dia abans ens vàrem desplaçar a Morella amb allotjament a Peníscola, l’endemà a mig matí ja baixaríem a Castelló. MORELLA El primer punt de parada de la nostra ruta ha estat Morella. Sortosament la carretera que hi mena ha estat millorada substancialment i les voltes que feien del Port de Querol una autèntica tortura han desaparegut gràcies al nou traçat inaugurat l’any passat. S’agraeix molt. Morella ens rep amb sol, però amb vent. Aquest fenomen meteorològic que no ens abandonarà en el dos dies per aquestes terres ens impedeix accedir al seu castell que ha estat tancat per precaució; per sort ja l’havíem visitat fa uns a

  Enguany s’ha celebrat amb més pena que gloria el 175è aniversari de la primera línia ferroviària de l’estat entre Barcelona i Mataró. Fou un 28 d’Octubre de 1848 quan gràcies a l’empenta d’un mataroní en Miquel Biada el tren unia la seva ciutat natal amb la capital catalana. MIQUEL BIADA fou un emprenedor de vitalitat admirable que, paral·lelament al projecte del ferrocarril, va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró. Malauradament, però, l’empresari emmalaltí i morí el 2 d’abril de 1848 sense veure finalitzada la seva gran obra ferroviària. Al seu enterrament hi assistiren moltes persones i autoritats en reconeixement de la seva tasca. El 5 d’octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies després, un viatge amb 400 persones. La inauguració oficial de la línia Barcelona-Mataró té lloc el 28 d’octubre. Serà una celebració plena d’actes festius i solemnes duta a terme amb un gran entusiasme i la consciència que s’ha fet un pas històric. El primer any hi viatgen 675.828 p