BLOG DE JOAN PEPIO

Amb els nebodets celebrant a LLavaneres que ja he arribat als 60. Desitjo veure'ls créixer sans i contents mentre jo em vegi capaç de fer-ho amb un minim de condicions. Cal ser realista!!!

Amb la gent del Càmping hem fet una profitosa i agradable visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona. La nostra guia ha estat esplèndida, molt ben documentada i amb una veu dolça i agradable ens ha explicat totes les interioritats de la mina, les durissimes condicions que havien de suportar els miners i les seves families. Una passejada d'una hora per les entranyes de la muntanya de sal potàssica que fou de les més importants del món, clausurada definitivament l'any 1990. Ara en queda el record perquè tothom en pugui ser testimoni. La visita l'hem conclosa dinant al Restaurant La Plantada, on també hem estat molt ben atesos, amb un menjar de qualitat i que recomano sincerament.

Una nova dècada encetada. Un altre 2 de Febrer superat i així fins a 60 vegades. I arribat aquest punt en que saps que el camí que et queda per recòrrer es inferior al que has recorregut, penses en si has estat feliç, si has assolit allò que volies, que has deixat de fer, que t'ha motivat i que t'ha desencisat, quines amistats ho han estat de veritat i quines només han estat puntuals en moments de cruïlla, com hauries volgut ser i finalment has estat; i tantes i tantes preguntes i reflexions que em venen a la ment i tantes respostes que es troben disperses en l'ambient. Puc dir que he estat afortunat de tenir la Paqui al meu costat que juntament amb l'Ariadna son les que m'han d'aguantar els meus bons i mals moments, però dijous passat vaig seguir comprovant (per si no ho sabia ja) l'autèntica amistat de la colla de Can Masjoan, perfectament coordinats amb la Paqui em varen sorprendre amb una trobada-sopar on em varen seguir demostrant