BLOG DE JOAN PEPIO

Tot i no ser el millor espectacle del “Cirque du Soleil” dels que hem tingut la sort de veure, no podem deixar de recomanar “Totem” fresc i visualment efectiu, no té potser la varietat i coreografia “d’Alegria o Quidam” (per posar dos exemples) però no deixa de sorprendre amb números de gran dificultat i bellesa plàstica, sens dubte una nova experiència que ens hauria sabut molt greu perdre’ns i es que encara per uns dies més es podrà seguir veient a Barcelona, l’enèsim “més difícil” amb el segell inconfusible d’aquesta marca d’èxit en que s’ha convertit el “Cirque”. Per si de cas nosaltres ja ens anem preparant pel proper espectacle que passi per la ciutat, de ben segur que no ens decebrà.

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà!  Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins!  Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on vénen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!  -Joana Raspall-

Com nens petits vàrem disfrutat ahir a la nit del concert de Roger Waters que representava la inauguració del seu “European Tour Us and Them” desprès de completar la gira per Estats Units durant tot l’any 2017. Espectacle visual impressionant per acompanyar les cançons de Pink Floyd de tota la vida, però bàsicament centrades en el “The Dark Side of the Moon” (que va tocar quasi sencer amb absència “d’Any Colour You Like”) amb dues peces de “l’Animals” un parell més de “Wish you Were Here”, una del “Meddle” cinc del “The Wall” i per completar-ho quatre del seu darrer disc en solitari titulat “Is This the Life We Really Want” Aquest quart concert de Waters a Barcelona desprès dels de “Flickering Flame”, “The Dark Side of the Moon”, i “The Wall” ens ha confirmat la bona acústica d’un Sant Jordi quasi ple, quan l’equip de so i els tècnics que el gestionen son de primera divisió. La banda bastant nombrosa, va complir amb nota el que s’esperava d’ells i tot plegat va servir per

Un any més i amb un dia d’antelació per problemes d’agenda hem celebrat la Mona. A Cal Estrany de Cabrils on hem dinat molt bé, la Mona d’Enguany una figura del “R2D2” i dues espases làser del mon de “Star Wars” ha durat el temps just de poder fer les fotos abans d’acabar no en mans de “Darth Vader” sinó a la boca de tots els comensals que hem disfrutat de l’exquisidesa que ens ha preparat com cada l’Àlex de Can Formatger. Per molts anys i moltes Mones més.

Encara que nomes sigui per unes hores, ens hem allunyat de Premià per fer una volta per l’Alta Garrotxa i Camprodón. Sortim a bona hora i la primera parada obligatòria es al forn dels Hostalets d’en Bas on comprem coca i xocolata per esmorzar, fa sol i una mica de vent fred però en general s’està força bé. Parada a la Font Moixina d’Olot per cruspir-nos la coca i tot seguit ens dirigim cap a Oix, des d’on enllacem amb la carretera que ens portarà fins al municipi de Beget. El poble manté el seu encant a l’entorn de la riera del mateix nom, a la capçalera del riu de Llierca. Hi ha molta gent passejant i prenent alguna cosa a les terrasses, menys a l’interior de l’esplèndida església romànica on es pot contemplar per 1€ “la Majestat de Beget”. La ”Majestat de Beget” és una talla romànica policromada d'un Crist Majestat d' uns dos metres d'alçada del segle XII, considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana. Sortint de Beget ens encamin