BLOG DE JOAN PEPIO

Un any mes caminem per l'Alzheimer. Fou el Diumenge dia 25 de Setembre coincidint amb la setmana mundial sobre aquesta malaltia. L'itinerari es el mateix que altres anys, sortida de Sant Simó, camí de les Cinc Sènies, Turò d'Onofre Arnau, Sant Miquel de Mata, Sant Martí de Mata, Can Bruguera, Parc Central i Plaça Santa Anna. Amb en Marcel i la Dolors fem el trajecte en 3 hores i 55 minuts. Enguany la Paqui no ha vingut doncs la nit anterior haviem tingut l'Erin a dormir a casa. L'any vinent repetirem.

Per acabar aquestes postals de l'Alguer i Cerdenya, Costa Smeralda. Situada a la part nord al costat oposat de la costa Algueresa, son un conjunt de platges paradisiaques amb aigues blau turquesa que son una autèntica maravella. Res a envejar a platges caribenyes o d'illes e3xòtiques i llunyanes. La Cala di Volpi, la del Princep etc... et permeten fer un autèntic reset de l'stress diari. Jo vull tornar......

A Costa Smeralda hi ha Porto Cervo, un dels llocs més exclusius del planeta i per descomptat de la illa de Cerdenya. Impressionants vaixells s'hi trobaven amarrats en les aigues tranquiles del port. Cases de famosos molt discretes i un petit village amb botigues de molt de nivell (Gucci, Prada, Dior, Cartier, Armani etc...) mentre el sol es pon entre vaixells de llargària inacabable i preus amb molts zeros a la dreta i algún helicòpter a la coberta, fem un tomb pels carrerons bastant tranquils en aquesta època de l'any. Es el nostre peatge al luxe i al glamour, llàstima que ens haviem deixat la cartera (je, je...) i a sobre ens varem oblidar d'anar a fer una copa al "Billionaire" de Flavio Briatore.

Un poble amb encant, situat a la part nord de la illa, de camí cap a la Costa Smeralda. Segons la Wikipèdia l'any 2006 tenía 5679 habitants. El poble està presidit pel castell de la familia Doria de Gènova, anomenat Castelgenovese. Es inevitable parar i gaudir de la vista de postal que t'ofereix.

Les platges de Stintino son una meravella, com moltes de les que hi ha a Formentera, en aquestes aigües tan transparents i de colors turquesa, el bany sembla fins i tot més relaxant. En una petita illeta hi havia un torreó i fins allí nedant ens hi hem arribat. Hem pogut constatar que a Sardenya hi ha moltes d'aquestes torres que feien la funció de defensa, totes en general molt ben conservades. Us ve de gust una remulladeta?

Al sud de l'Alguer hi ha aquesta preciosa població situada en un turó dominat pel castell de Malaespina. L'any 2010 tenia uns 8133 habitants (Wikipedia dixit). Ens hi apropem a la tarda per una carretera que vorejant la costa algueresa ens obsequia amb unes vistes esplèndides, que encara ho son més a la tornada quan el sol es va ponent pel mar, oferint un espectacle molt fotogènic. La població de Bosa es troba edificada just al costat de l'estuari del Riu Temo que es navegable per embarcacions de poc calat en uns 5 kilòmetres i té també una part marítima anomenada Bosa Marítima.

La "Grotte de Nettuno" és de formació càrstica i la trobem a 24 km de la ciutat de l'Alguer, al vesant nord-oest de la península del Capo Caccia, a l'illa de Sardenya. La longitud total de la cova és aproximadament d'uns 4 km, però només uns pocs centenars de metres estan oberts al públic. Al seu interior trobem importants estalactites i estalagmites, i un llac d'aigua salada d'uns 120 metres de longitud, que, alimentat a traves d'un sifó per aigua del mar, manté el mateix nivell de les aigües del Mediterrani; aquest fet provoca que, en cas de crescuda de les aigües quan hi ha marea alta, l'accés per via marítima estigui tancat. La cova va ser habitada per la foca monjo, avui desapareguda en aquesta zona del Mediterrani. La cova va ser descoberta per pescadors algueresos durant el segle XVIII i des de llavors s'ha convertit en una veritable destinació turística. La cova rep el nom de la divinitat romana del mar, Neptú. Atesa la part

Val molt la pena agafar un dels vaixells que des del Port de l'Alguer s'apropen fins al Capo Caccia. Nosaltres ho varem fer amb l'Andrea Padre i la veritat es que va ser una experiència molt gratificant. Durant unes vuit hores et porten fins al Cap i després et pots banyar en un parell  d'indrets, fer snorkel i fins i tot dinar uns macarrons amb musclos acabats de cuinar dins del vaixell. Es molt recomenable i alhora molt relaxant. Si podeu, no us ho perdeu, a més no es massa car.

Amb aquest nom un no es pot enganyar. El Trenino et dona una volteta pel cor del centre històric de l'Alguer i et permet fer-te una idea de la història de la ciutat i dels seus principals monuments. Molt important, les explicacions son en català i lògicament en italià. Si us apropeu per l'Alguer heu de pujar-hi. Val molt la pena.

Davant l'autèntica batalla desencadenada per la dreta espanyola contra el nostre idioma, res millor que anar a un dels pocs indrets on es conserva un petit reducte del català fora de les nostres fronteres. La realitat però es que si exceptuem les plaques dels carrers del casc antic i el "Trenino Catalano" que et fa un recorregut per la part històrica amb explicacions en italià i català, la resta res de res. L'italià domina totalment i la gent sap mes una mica de castellà que no pas català. Es la realitat allà no hi ha immersió sinó que es una inundació. Deixant la filosofia de banda, l'estada per terres de Sardenya ens ha complagut molt i recomanem una escapadeta per gaudir de les seves platges i del tracte afable de la gent. Si us hi voleu arribar el bed and Breakfast Matlis es una excel·lent opció, el tracte que ens ha donat el Carlo ha estat immillorable.

Sembla mentida com passa el temps, els anys s'engrunen i van cobrint amb la seva pols el dia a dia, allò que en un moment ens va semblar important o preocupant, mirat en la perspectiva del temps es torna insignificant, a vegades quasi anecdòtic. Pero hi ha records, vivències, sentiments que per mes engrunes que hi caiguin segueixen impertèrrits al pas dels anys. Avi Manolo; el teu record perdura, es present en nosaltres en cada moment estem contents d'haver-te conegut, tristos d'haver-te perdut. La vida es viu endavant, però no té sentit sense mirar enrere, i allí hi ets tu amb un somriure i un ram de roses a la mà.

L'any 2001 la Vall de Boí fou declarada Patrimoni de la Humanitat. Anys abans havíem anat uns estius a Taüll un dels pobles més acollidors de Catalunya, a Casa Xep varem passar bons moments amb la Dolors, el seu marit Ricard, els fills i els avis, tot una serie d'emocions ens han aflorat quan ens hi hem apropat aquest any. La Dolors ens va deixar ara fa vuit anys, abans se n'havien anat els avis i ara el negoci segueix amb el seu marit i els nois. Al petit cementiri al costat de la meravellosa església de Sant Climent l'hem recordada tal com era ella, vital, alegre, plena de vida i sempre disposada a atendre les necessitats dels hostes de la casa i la petita botiga que hi havia just al costat, ara ens queda el seu record que ens ha acompanyat en la visita a aquesta meravellosa vall, farcida del millor romànic que un pot trobar, Taüll, Boí, Erill, Cardet, Durro, Barruera, Coll, tot un luxe per a la vista. També les muntanyes que encerclen aquesta petita vall son un de