BLOG DE JOAN PEPIO

De com la Covid-19 ha canviat les nostres vides i també les nostres tradicions, en tenim una prova més en la Diada de Sant Jordi. Tot i que ja el passat 23 d’Abril sota els efectes de l’Estat d’Alarma vàrem celebrar-la, es va decidir fer una jornada més festiva de cara a l’estiu quan ja es preveia i pensàvem que tot això de la pandèmia hauria quedat més o menys parcialment remès. Sens dubte res més lluny de la realitat ja que la data proposada en el seu moment, el 23 de Juliol també ha estat marcada pels efectes dels rebrots que en aquests dies s’estan produint aquí i allà. Malgrat tot sempre hi ha un lloc per demostrar el nostre amor a les persones estimades, i res millor que una “rosa d’estiu” per deixar-ne constància, acompanyada d’una rosa blanca en homenatge a tots els sanitaris que tant i tant estan patint les conseqüències d’aquest maleït virus.

Ariadna avui fa 35 anys vares obrir els ulls a un nou món desconegut per a tu, els teus plors inicials es barrejaren amb les nostres llàgrimes de felicitat, havies arribat i ja et teníem entre nosaltres. Sens dubte una experiència única que no es pot explicar, s'ha de viure i encara que a vegades els nostres punts de vista son divergents sàpigues que res farà que deixem d’estimar-te fins que els nostres ulls es cloguin. Felicitats filleta. Els teus pares ❤

De mica en mica i a mesura que passa el temps, persones que han format part de la nostra vida ens van deixant. Avui he sabut de la mort d’en Ramon Llort, allà a Calasparra on vivia en companyia de la seva esposa Juanita i d'en Joan el seu fill qui m’ha fet saber del seu traspàs. Molts records associats a la seva figura i a la seva amistat com a bons veïns que eren de casa nostra, vivències viscudes que formen part de la meva infantesa primer i de la meva vida adulta desprès. La fusteria com a punt de trobada, els calendaris amb noies espectaculars que penjaven de les parets, el soroll de les màquines que a primera hora engegaven, la dedicació dels treballadors que formaven una veritable família, tants i tants records que em seria impossible enumerar-los tots, però per sobre de tot la seva bondat i la seva companyia de tants i tants anys, de fet ara que hi penso no eren veïns eren família i com a tal jo avui l’hi dedico aquestes petites ratlles amb sentiment i tristesa. Les p

60 anys no es fan cada dia i mereixen algun petit caprici com el que hem pogut gaudir aquest passat cap de setmana al Far de Sant Sebastià al municipi de Palafrugell, be de fet ens hem allotjat a l’hotel que hi ha al costat perquè el far ara mateix es ocupat per un restaurant japonès de reconegut prestigi nomenat Far Nomo. La situació d’aquest Far es senzillament espectacular amb unes vistes meravelloses de la badia de LLafranc i dels penya-segats que envolten aquesta construcció llàstima d’unes antenes de telefonia que de ben segur son útils però enlletgeixen el conjunt. Llegeixo a la Viquipèdia que el Far fou inaugurat l’1 d’Octubre del 1857 i que la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques, cosa que el fa el més potent del litoral català i es troba a 169m sobre el nivell del mar. Es tracta d'un conjunt format per la torre-far i altres dependències complementàries que l'envolten. Es troba elevat sobre una terrassa que salva el desnivell del terren