BLOG DE JOAN PEPIO

La Pagoda del perfum, es una excursió no massa coneguda, però que té un encant especial. Després d’un trajecte amb bus, ens arribem a l’embarcador de Ben Duc. Allí en unes barques fem una travessa de quasi una hora pel riu Yen Vi, un riu tranquil rodejat de formacions càrstiques bastant semblants a les que ens trobarem a la propera excursió de Tam Coc. Al final arribem al peu de la Muntanya des d’on un telefèric construït per una empresa austríaca ens permet salvar el desnivell en poc menys de cinc minuts i ens deixa a les portes de la cova on s’hi troba la pagoda. Camí de la Pagoda del Perfum La pagoda del Perfum en realitat es un conjunt de temples i pagodes que ens portaria diversos dies explorar amb deteniment. Els primers temples que conformen la Pagoda del Perfum daten del Segle XVII construïts per un monjo budista que es trobava per la zona buscant la il·luminació espiritual. Durant els anys següents degut a la bellesa del lloc s’hi varen afegir noves c

Volem cap a Hanoi i ens sorprèn l’elevada temperatura de la capital vietnamita. Venim del Sud on curiosament les temperatures son una mica més baixes, potser parlem d’un grau o dos i amb una xafogor persistent que ens deixa la roba completament xopa. En arribar a l' aeroport  no trobem la persona que ens havia de recollir, moments de dubtes i incertesa Sortosament un noi que està esperant també a uns viatgers s’ofereix a trucar a l’hotel i al cap d’un moment apareix el taxista que ja era a l’aeroport però estava en un lloc poc visible per a nosaltres. L’home fa cara de pocs amics i intuïm que el deuen haver trucat de l’hotel per esbrinar com es que no ens havia localitzat i potser s'ha emportat alguna bronca. A ritme frenètic i cops de bocina enfilem l’autopista i cap a Ha Noi falta gent. Nomes arribar a l’hotel l’encarregat de les excursions ens explica fil per randa tot el que hem contractat i el que podem fer a la ciutat. Les coses clares des del principi. Hanoi es la

Ho Chi Minh, antigament Saigon fins l’any 1975 es la ciutat més important del Vietnam fins i tot per davant de Hanoi la capital. Hi arribem de nit després de quasi 14 hores de vol repartides en dos trams de 7h entre Barcelona - Dubai i Dubai – Ho Chi Minh, amb dues hores d’escala al luxós aeroport que serveix de centre d’operacions de la companyia “Emirates”. La primera impressió es la calor enganxosa que desprèn l’ambient. El taxi que ens han enviat des de l’hotel ens porta amb poc més de mitja hora, esquivant motocicletes, vianants, cotxes i autobusos al centre del Districte 1, un dels 19 districtes urbans de la ciutat i curiosament l’únic que manté el nom de Saigon. Situada a la riba del riu Saigon, a prop del delta del Mekong, aquesta ciutat és la metròpoli de la Cotxinxina, la regió que ocupa la part sud del país. Durant la colonització, era la capital de la Indoxina Francesa. Arran de la partició del país el 1954, Saigon esdevenia la capital de la República de Vie

El   Delta del Mekong   ( Delta del riu dels 9 dracs ) és la regió del sud-oest del   Vietnam   on desemboca el riu   Mekong que neix a l’Himalaia i mor al Mar de la Xina Meridional. Té 4350 kms i es el riu més llarg del sud-est asiàtic. El curs superior del riu, que transcorre per terres xineses, és salvatge. Com que ha de salvar un desnivell de 4.500 metres, hi ha salts d'aigua, pendents molt pronunciats, ràpids i gorges profundes. La segona meitat del recorregut del riu ja és més tranqil·la, perquè només li cal baixar 500 metres. En aquest trajecte el riu fa de frontera entre Myanmar i Laos i també entre Laos i Tailàndia. En aquest tram el riu també forma ràpids quan passa per Cambodja i salts d'aigua a Laos: el cabal que es precipita en aquestes cascades, conegudes amb el nom de   Cascades de Khone   és superior a qualsevol altre salt d'aigua del món. Quan arriba al Vietnam el riu es divideix en nou braços amb múltiples ramificacions, per la qual cosa forma un delt

I per celebrar-ho un sopar familiar hem fet, amb pastís dels "minions" inclòs. Per molts anys Ian i que junts puguem celebrar-ne molts més. Felicitats. 

Es ben cert que en vint dies no es possible conèixer del tot la cultura i la idiosincràsia d’un país. Però si que serveixen per fer-te una idea, captar un esbós de com son les costums i el dia a dia dels seus habitants. Ho hem intentant viatjant al Vietnam i a Cambodja (en aquest darrer país tan sols tres dies per descobrir Angkor) i crec que podem dir que hem gaudit d’una experiència meravellosa. Intentaré anar explicant les nostres aventures per terres asiàtiques, la primera vegada que els nostres peus trepitjaven aquest continent d’una manera més extensa, ja que ja ho havíem fet uns dies en un viatge a Turquia i més concretament a la Capadòcia. Preparats, doncs comencem....