BLOG DE JOAN PEPIO

Tot es començar i no parar, les Festes de Nadal son un motiu de retrobament familiar al voltant de taules parades per fer els honors a les dates i als convidats. Aquí arrencant tots quatre amb el sopar de Nadal preparats per assaborir l'avet de mousse de torrò de Can Formatger. Un vici nadalenc irresistible. 

Arriba NADAL. Els nostres millors desitjos per aquestes dates. Enguany es un Nadal diferent, l'alegria que haurien de contagiar les festes s'ha transformat en una sensació extranya. Aquest pessebre enreixat ens recorda a tots els que injustament han estat empresonats per defensar unes idees de llibertat pel nostre poble, per un sentiment de fer país diferent, per construir un futur més just pels nostres fills. Desitjem coses impossibles? BONES FESTES Remember how it used to be When the sun would fill up the sky Remember how we used to feel Those days would never end Those days would never end Remember how it used to be When the stars would fill the sky Remember how we used to dream Those nights would never end Those nights would never end  It was the sweetness of your skin It was the hope of all we might have been That fills me with the hope to wish Impossible things  But now the sun shines cold And all the sky is grey The stars are dimmed by clouds an

Un any més ens enfilem fins a Sant Mateu acompanyant la pujada del pessebre pel amics de l’Associació Pessebrística de Premià. Dia esplèndid però fred, dels que s’agraeix per les vistes però que et fa anar abrigadet perquè la temperatura es baixa i la brisa de muntanya es fica per dins del cos. La missa al voltant del pessebre i les nadales han completat el matí. Desprès la colla dels Mai Som Prou’s hem celebrat el tradicional Dinar de Nadal a Can Lluís a Vilassar de Dalt, bon ambient i xerinola i un altre  Pre-Nadal a la caçola.

Una passejada per la Girona preparada per rebre el Nadal. Girona m'enamora.

Visitem aquest Monestir l'únic de l'orde benedictí a Osona, va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenat documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir. El conjunt és d'estil romànic, tot i que ha anat tenint alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV i amb l'abandonament de la vida religiosa i posterior ús per a feines del camp. L'església, es més ampla que llarga i té tres naus separades per dos pilars en forma de creu. La nau central és la més alta. Les tres naus acaben en absis semicirculars que tenen tots els elements decoratius de l'època. El campanar és de torre molt baixa, ja que sol té dos pisos i segurament es va construir quan el conjunt ja estava acabat. El claustre es va construir la sego

Acabem la temporada de concerts i res millor que fer-ho escoltant a Sir Elton John al Sant Jordi, dins de la seva darrera gira “Wonderful Crazy Night Tour” Amb deu minuts de retard, sense teloners amb una posta en escena sòbria; la seva banda, una immensa i discreta pantalla de leds com a fons, dues pantalles de vídeo (no massa grans) i el seu majestuós piano en primer terme, el concert arrenca amb la contundent “The Bitch is Back” i a partir d’aquí un molt bon concert de dues hores i quart amb majoria de cançons del repertori clàssic amb especial predilecció per l’àlbum “Goodbye Yellow Brick Road” i altres clàssics com “Daniel” “Crocodrile Rock” “Your Song” i una increïble, elèctrica i llarguíssima versió de la meravellosa “Levon” del seu àlbum “Madman Across the Water” que va fer vibrar com mai a tots els assistents que omplien de gom a gom el recinte. Elton John als seus 70 anys conserva encara una energia envejable, millor en el virtuosisme dels seus dits al piano