BLOG DE JOAN PEPIO

Al costat de Split, Trogir es una altre de les ciutats de les que no pots passar de llarg. Trogir és el conjunt urbà romànic- gòtic millor preservat de la costa adriàtica. El centre històric medieval de Trogir, envoltat de les seves muralles, comprèn un castell i diverses torres, així com diferents palaus i cases particulars dels períodes romànic, gòtic, renaixentista i barroc . L'edifici més important de la ciutat és la Catedral de Sant Llorenç,  del qual la porta principal a l'oest és l'obra mestra de Radovan , i la més representativa de l'estil romànic-gòtic a Croàcia. Trogir es troba en una illa aproximadament d'un Km quadrat i es una ciutat encantadora on es perd la noció del temps entre els seus carrers i carrerons, que es imprescindible descobrir, i on de tant en tant et sorprèn el soroll d'un avió que sobrevola a baixa altura la població, i es que l'aeroport de Split es just al costat; de ben segur que quan varen construir les cases, po

No em pensava (i ho dic sincerament) que Split m'agradés tant, va ser per mi una petita sorpresa. El seu centre històric a l'entorn del Palau de l'emperador Dioclecià es un autèntic batibull de gent, on es barregen turistes i vilatans. Té una increïble vida nocturna i molt d'ambient a totes hores. Split es la segona ciutat més gran de Croàcia desprès de la capital Zagreb. Té 178000 habitants. El seu centre històric es el Palau de Dioclecià, residència imperial fortificada construïda per l'emperador Dioclecià sobre la costa dàlmata per retirar-s'hi després de la seva abdicació l'any 305. Està molt ben conservat i es Patrimoni de la Humanitat.   La residència de Dioclecià combina els aspectes de diversos tipus de construccions: són a la vegada una fortalesa per les seves muralles, una ciutat amb els seus carrers i els seus santuaris, i una gran vil·la pel luxe dels seus pisos privats. És representativa de les tres formes arquitecturals princip

Des de Split hi ha una autèntica munió d'excursions a illes, illetes, coves i tot el que us podeu imaginar dins del mar, algunes amb menjar i begudes i·limitades. Nosaltres triem la illa d'Hvar, per aixó cal agafar el catamarà que surt a les 9.30 i que en una hora et deixa a la petita capital de la illa. La ciutat es petita però molt acollidora, a la part superior hi ha una fortalesa anomenada "La Española" que en poc més de vint minuts de suau pujada assolim per tenir unes esplèndides vistes de tota la badia.  Desprès s'imposa una passejada pels carrerons, ja que la Catedral no obra fins a les cinc de la tarda. Com que el Catamarà de tornada ho fa a les set de la tarda i aixó es un pel tard, esbrinem que hi ha un ferri que surt des d'una altra població i preguntem si es factible arribar-hi. Ens diuen que hi ha un bus que en vint minuts t'hi porta i ja ens tens a la una del migdia pujant al bus a ritme de "Let's Dance" del David B

Un cop acabada la visita als Llacs de Plitvice, i dona't que encara teniem tota la tarda per endavant, decidim apropar-nos fins a Rastoke un poblat típic conegut com "La petita Plitvice" El poble pertany al municipi de Slunj i sorgeix de l'aiguabarreig dels rius Slunjcica i Korana i es conegut pels seu molins d'aigua ben conservats des de fa més de 300 anys i que varen sobreviure a la guerra entre serbis i croats. Malauradament avui es dimarts i es l'únic dia en que la part interior es tancada i per tant sols podem veure la part perimetral, però es justament on hi ha els salts d'aigua i aixó ens permet disfrutar d'un nou espectacle per complementar el que hem viscut durant el matí. Molt menys conegut que el parc de Plitvice, aquest raconet té un encant que el fa especial i que recomanem visitar si se'n té l'oportunitat, mireu però que no sigui un dimarts.

El Parc Natural dels Llacs de Plitvice (Plitvice Jezera) fou creat l'any 1949 i també es Patrimoni de la Humanitat des del 1979. El  parc, amb una superfície de 295 km², comprèn els llacs de Plitvice, que formen un conjunt de 16 grans llacs enllaçats entre si per 92 cascades amb petits rius en torrent i també el bosc proper  on hi neix el riu Korana. Hi domina el clima continental, amb una temperatura anual mitjana de 9°C i amb precipitacions anuals de 1.300 mm. La temperatura de l'aigua dels llacs augmenta a l'estiu fins a 24°C. La neu hi cau de novembre fins a finals de març, i els llacs són generalment gelats i recoberts de neu de desembre a gener. Un camí de fusta fa el tomb al parc, però també és possible combinar-ho amb un tren panoràmic i amb vaixell. Tret del camí i les poques disposicions per als turistes, la naturalesa és salvatge, i no hi és autoritzada cap intervenció humana. Va ser un dels principals llocs de combat durant la guerra serbocr

Molt haviem sentit a parlar d'aquesta petita ciutat situada al sud de la famossisima Dubrovnik, però ja en territori de la República de Montenegro. Ubicada en un petit fiord, la població emmurallada es com una petita "Ragusa", dominada per una fortalesa que val un esforç per coronar, però des d'on les vistes son extraordinàries, dominant tota la badia que envolta la població. Kotor també fou inscrita com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco l'any 1979 Avui es dia 11 de Setembre i no podem deixar de sentir la nostra veu reivindicant er Catalunya allò que aquests territoris varen aconseguir en el seu dia, però ho volem fer pacíficament, perquè cap llibertat hauria de representar un sacrifici de vides i es aquí amb el record encara present de la guerra dels Balcans on ens fem aquestes reflexions. Ho podem aconseguir, com em varen dir "It can't be easy, but you can try it. Good Luck"

Aquesta ciutat emmurallada, patrimoni de la humanitat per la Unesco, és coneguda com la "perla de l'Adriàtic" i es ben veritat que es una autèntica meravella. Passejar dins la ciutat vella (Old Town)  desprès d'haver recorregut els seus quasi dos quilòmetres de muralla, i endinsar-se  pels carrerons que s'entrecreuen amb  la seva avinguda principal (Stradun) , o simplement asseure's als peus de la Font d'Onofrio, mentre veus riuades humanes entrant des de la Porta de Pilé cap a l'interior de la ciutat, es una sensació indescriptible.  Dubrovnik patrimoni de la Humanitat, severament castigada pels bombardejos de les tropes Serbies en la no tan llunyana Guerra dels Balcans, que va suposar la fi de la Iugoslavia de Tito i la independència dels seus territoris, entre ells la Croàcia que avui visitem i que ens dona la benvinguda per les portes d'aquesta ciutat orgullosa del seu passat i amatent en el seu present. No ens cansariem de recórr

Es realment sorprenent i commovedora la história de la Teresa de Bausén, l'única persona que té un cementiri propi. La história es remunta a principis del segle XX i es mes o menys així:  Els anys vint, dos joves d’aquest bonic poble es van enamorar tan tendrament que van captivar els seus veïns, que admiraven profundament l’amor que els dos promesos es professaven. Un dia van decidir casar-se, però el capellà els va exigir una gran quantitat de diners com a ‘dispensa’ pel fet d’estar emparentats, encara que fos un parentiu llunyà, i no va cedir a les súpliques dels dos enamorats. Aquests van decidir seguir amb el seu amor i viure junts, fins que Teresa emmalaltí i va morir amb només 33 anys, i tampoc llavors el capellà accedí a donar-li santa sepultura al cementiri del poble. Davant la desesperació d’ell i amb gran indignació, tots els veïns sense cap excepció, cavaren una altra fossa i l’enterraren amb tota dignitat al cementiri civil on reposa, i on cada any el fill fruit

Aprofitant el sant de la Rosa Monteis varem coincidir de manera casual una petita però selecta representació dels Mai Som Prous. Per immortalitzar la trobada aqui estem tots amb bona cara seguint les directrius de l'amfitriona, que ja ha començat a agafar-l'hi el "cuquet" del mòbil