LA TERESA DE BAUSÉN

Es realment sorprenent i commovedora la história de la Teresa de Bausén, l'única persona que té un cementiri propi.

La história es remunta a principis del segle XX i es mes o menys així: 

Els anys vint, dos joves d’aquest bonic poble es van enamorar tan tendrament que van captivar els seus veïns, que admiraven profundament l’amor que els dos promesos es professaven. Un dia van decidir casar-se, però el capellà els va exigir una gran quantitat de diners com a ‘dispensa’ pel fet d’estar emparentats, encara que fos un parentiu llunyà, i no va cedir a les súpliques dels dos enamorats. Aquests van decidir seguir amb el seu amor i viure junts, fins que Teresa emmalaltí i va morir amb només 33 anys, i tampoc llavors el capellà accedí a donar-li santa sepultura al cementiri del poble. Davant la desesperació d’ell i amb gran indignació, tots els veïns sense cap excepció, cavaren una altra fossa i l’enterraren amb tota dignitat al cementiri civil on reposa, i on cada any el fill fruit de l’amor que van viure diposita flors fresques.

Ara aquest any s'han complert 100 anys des que Teresa va morir i diversos mitjans de comunicació se n'han fet ressò. Es el cementiri més petit i segurament el més especial que hi ha a tot l'estat Espanyol.

A la làpida hi ha un escrit del seu marit (amb una petita errada) i un altre dels seus dos fills.

('Rercuerdo a mi amada Teresa que falleció el 10 de mayo de 1916 a la edad de 33 años'), y otra de sus hijos ('A nuestra querida madre').

Una història certament emotiva i que ara amb els nostres ulls ens pot semblar quasi surrealista però que dona fé de com de dura e intransigent era l'esglèsia de principis de segle i més encara en un entorn rural com el de Bausén just al final de la Vall d'Aran a tocar de la frontera francesa.