BLOG DE JOAN PEPIO

Encara que amb uns dies de retràs degut a tota la situació que estem vivint aquest 2020, finalment ahir aprofitant que ja estem a la fase 1 de desconfinament, celebrarem la “Mona” amb el meu Fillol Enzo i tota la família reunida a Llavaneres. Per sort tots estem bé de salut i per sort també la trobada va ser tot un èxit. La Mona que en el seu dia ens va fer l’Alex de Can Formatger estava deliciosa i va ser un bon punt i final a l’esplèndida fideuà que ens va cuinar la Paqui. Esperem que l’any vinent l’anomenada nova normalitat ja s’hagi imposat definitivament i tots junts ho puguem celebrar en les millor condicions i sobretot quan toca, es a dir el Dilluns de Pasqua. Enguany també ha estat per Pasqua però no la Pasqua Florida sinó la Pasqua Granada quaranta dies més tard.

Son certament temps estranys els que estem vivint enguany. El Coronavirus està trasbalsant totalment la nostra vida i la nostra forma de relacionar-nos entre nosaltres, la vida social ha quedat tancada, enclaustrada o utilitzant l’expressió de moda “confinada” Les tradicions però segueixen arrelades en el més profund de les nostres creences i es per això que malgrat tot els inconvenients del moment, la Diada de Sant Jordi ha estat present un any més a la gran majoria de llars de casa nostra. Sens dubte s’ha trobat a faltar la gent abocada als carrers dels nostres pobles i ciutats, les parades de roses i les de llibres amb llargues cues perquè el seu autor preferit signés algun dels exemplars de la seva darrera (o no ) obra, acabada d’adquirir, tot un ritual desaparegut de cop i volta per la pandèmia que ens té a tots col·lapsats. No podien faltar les roses un any més per la Paqui i l’Ariadna. Sense poder sortir a buscar-les la floristeria “La Ginesta” ens les ha fet arribar.