BLOG DE JOAN PEPIO

  Aprofitant el cap de setmana de la M. de Deu d'Agost que hem aprofitat per fer una escapada a la Vall de Cardós i amb en Pep Escudero i la Imma Ferret (millor companyia impossible) faig una petita caminada a les Bordes de Costuix. Amb tots els anys que hem anat per allà mai m'hi havia arribat, es ben veritat que sempre podem trobar nous destins. Les Bordes de Costuix es troben sobre el poble d'Àreu a la Vall Ferrera. El camí que hi mena surt de la Força d'Àreu just vorejant l'ermita de Sant Fèlix. S'enfila ràpidament tot i que essent primera hora el sol encara no apreta massa i hi ha trossos prou ombrívols. En uns 90 minuts arribem a un planell on hi trobem les Bordes, una d'elles habitada amb plaques solars i un cotxe a la porta. De fet hi ha una pista forestal que hi porta però no sería el més recomanable per un turisme. Part del camí pertany al GR-11 i està molt ben senyalitzat. Prop de les Bordes hi ha els Avets de Costuix, arbres de grans proporci

  Hola Andreu. Ja sé que no em pots sentir perquè ja no ets entre nosaltres, divendres el teu cos va dir prou, quan la teva ment feia temps que havia anat apagant-se com si fos una d'aquestes espelmes que encenem per desitjar salut i benestar als nostres éssers estimats, ara sabem que una nova estrella brillarà entre nosaltres, és la teva llum la que s'ha encès just quan els teus ulls s'han tancat per sempre. Segur que tots i cadascun de nosaltres tenim moltes anècdotes i records, en el meu cas per dir-ne algun recordo les teves imitacions de “Chiquito de la Calzada”, NO PUEDO NO PUEDO, i quan varen inventar les rotondes en què una vegada férem almenys tres voltes senceres a la de Montgat mentre dilucidàvem quina direcció prendre. Diuen que les persones no moren totalment mentre algú les recordi, i jo em pregunto qui de tots els que t'han conegut no se'n recordarà d'Andreu Sánchez Abellan. "El Pampa" Personalment sempre recordaré els bons moments

Just un dia 1 d’Agost de 1931 naixia a Benamaurel la matriarca de la Familia Notario-Padilla, d’això fa doncs 91 anys. No ha estat una vida fàcil i planera la que ha hagut de viure, l’exili de l’Andalusia natal forçat per les pèssimes condicions de vida a les que segurament hauria seguit enfrontant-se la van portar a Vilassar i aquí a la nostra terra hi va trobar l’amor i l’estabilitat que l’hi varen poder formar una família de la que avui amb molt d’orgull em sento part privilegiada. Gràcies Francisca per acollir-me i fer-me sentir sempre un més, estimat i respectat entre vosaltres. Et desitjo salut i benestar en els anys que la vida vulgui concedir-te. Moltes felicitats !!!

Crònica d’unes vacances a Sicília amb parada inicial a Nàpols DIUMENGE DIA 10 DE JULIOL NÀPOLS Ens llevem aviat per agafar el vol de Ryanair que ens portarà de Barcelona cap a Nàpols. La Paqui no ha passat massa bona nit (el sopar del Foster’s Hollywood no se l’hi va posar bé del tot) tot i així ens plantem sense massa problemes a la T2 del Prat ara batejat com Aeroport Josep Tarradellas (no comment) Facturat l’equipatge i passats els controls de seguretat amb temps suficient, el vol surt puntual i sense cap incidència destacable ens plantem a Nàpols. Passem de la relativa calma i tranquil·litat de Barcelona al bullici, caos i soroll de la capital Napolitana. Recollida de maletes i cap a agafar l’autobús de la companyia Alibus que ens deixarà en poc més de quinze minuts a l’estació central de la capital Napolitana. L’hotel que hem agafat per un parell de nits es troba a pocs metres de la Plaça Garibaldi que a la vegada es enfront de l’estació, no ens costa massa localitzar-lo i la prim