BLOG DE JOAN PEPIO

  No podia ser un escenari millor i no ens podia decebre en Joan Dausà en un concert de Nadal íntim i ple de sentiments. Sol, només ell, la seva veu i el seu piano amb una il·luminació sòbria que ressaltava la bellesa de la Catedral del Mar i que es sincronitzava perfectament amb el temes que en Joan anava desgranant al llarg d’una hora i tres quarts. Amb una primera part de temes més personals i dramàtics i una segona amb els èxits que la gran majoria volien escoltar i que en el conjunt de Santa Maria del Mar lluïen especialment. Entre les cançons que ha ofert hi destaca “Per nosaltres i els de dalt” el seu darrer tema, tot i que lògicament no hi podien faltar “Jo mai mai”, “La gran eufòria” “Tot anirà bé” “Judit” “Ho tenim tot”... Dausà també s’ha mostrat un excel·lent comunicador, dialogant amb el públic i animant-nos a acompanyar-lo en aquelles cançons que tot bon afeccionat al cantant de Sant Feliu se sap se memòria. Un gran concert en un gran recinte.

Cotlliure es un encantador poblet conegut com la perla de la Costa Vermella. Es un port català, poble de pescadors, patrimoni medieval i color assolellats de la costa mediterrània. Matisse, Derain i Pablo Picasso varen muntar ‘hi els seus cavallets per captar la lluminositat d’aquest poble encisador que em recorda una mica Cadaqués en la seva orientació. El primer que fem es dirigir-nos al cementiri de la localitat per veure la tomba d’Antonio Machado. Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar.                         Aquest vers està escrit a la tomba del famós poeta andalús que fou enterrat en aquest cementiri el mes de Febrer del 1939 en aquest tomba no hi falten mai flors, banderes republicanes, cartes i dibuixos que des de fa uns anys es dipositen en una bústia per ser conservats. Machado va arribar a Cotlliure com un més

Com si d’un gran parc temàtic es tractés, el “Village de Noël” situat a la localitat francesa de Le Barcarès, es com a mínim sorprenent. Es un dels llocs màgics per viure l’Esperit del Nadal, sens dubte es un dels mercats nadalencs més bonics i més grans del sud de França. Convençuts de que el millor es veure-ho de nit, hi anem quan ja s’ha fet fosc (6 tarda) i tots els llums llueixen en el seu màxim esplendor. Tot i ser un dia laborable, deu n’hi do la gentada que hi ha (no vull pensar en un cap de setmana) aparquem a una certa distància de l’entrada al recinte. L’entrada general costa 5€ i tot i que hi ha entrada Premium per no fer cues en algunes de les atraccions, nosaltres ens decantem per la senzilla ja que no tenim intenció de pujar a cap d’elles, potser a la gegantina sínia des d’on es pot veure tot el parc des de les altures. Hi podem trobar tot de típiques casetes de fusta amb ornamentació nadalenca, pistes de patinatge sobre gel, moltes atraccions de fira ambientades

  Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda és una vila de la comarca del Rosselló a la Catalunya Nord. El nostre propòsit en arribar-hi es conèixer una mica sobre el terreny la història del Camp de Refugiats que hi hagué a la llarga platja d’aquest municipi. Per fer-ho ens arribem fins al Memorial del Camp d’Argelès-sur-Mer. Aquest petit però molt ben documentat museu es va inaugurar l’any 2014. El Memorial del Campament és la pedra angular de tota l'obra iniciada per l'Ajuntament fa més de 20 anys; sobre el tema de la Retirada. A més, acull l'associació FFREEE (Filles e Filles de Republicans Espanyols i Fills de l'Èxode) que treballa –amb més de 300 socis– per transmetre la memòria, informar, de vegades trobar persones que s'han perdut durant aquests fets L'espai Memorial consta d'una exposició permanent amb una escenografia interactiva complementada amb pel·lícules, testimonis audiovisuals, documents d'arxiu, retalls de premsa, fotografies

  Narbona (Narbonne) es la vila principal del departament de l’Aude, ciutat del Llenguadoc, comuna francesa de la regió d’Occitània i capital d’un districte i d’un cantó. Amb 50.000 habitants i un casc antic acollidor que permet passejar-hi tranquil·lament tot assaborint el seu passat es una magnifica opció de visita ja que es troba relativament a prop de casa nostra. 240 Km que es fan (per autopista) en unes 2h 30’ La ciutat té dos edificis declarats Monument Històric d’obligada visita, la catedral de San Just i Sant Pastor i el Palau dels Arquebisbes. Un cop aparcat el cotxe en un vial prop de l’estació ens dirigim cap al catedral. Construïda entre els Segles XIII-XIV, conserva un cor completament espectacular que amb els seus 41 metres en la volta es el cor gòtic més alt del sud de França. La construcció de la Catedral no es va acabar mai ja que la història explica que per poder acabar-la, havien de demolir part de la muralla, cosa que deixaria Narbona exposada. Aquesta cate

  53 anys pujant el pessebre primer a Can Gallemí i desprès ja en fa molts a l’Ermita de Sant Mateu. Una tradició que perdura malgrat tot, es ben cert que els darrers anys l’afluència ha anat minvant, en aquesta edició diria que hi havia més gent que l’any passat, però tot i així queda lluny l’assistència d’abans de la pandèmia. Nosaltres, amb en Marcel i la Dolors no hem volgut faltar a la cita que obre les portes al Nadal. Enguany la celebració de l’Eucaristia ha estat a càrrec del bisbe auxiliar de la Diòcesi de Barcelona, Mns Javier Vilanova. En acabar, no hi ha faltat el dinar dels Mai som Prous al Secret on hem dinat molt bé i sobretot molt ben acompanyats. Gràcies Rosa i Fèlix per la vostra estima i organització.

          Primer premi World Press Photo 2023. Foto Evgeniy Maloletka         El nadó va morir en néixer i la mare mitja hora més tard.          Maternitat de Mariúpol

  Una de les cerimònies religioses no viscudes fins ara, era la d’una ordenació sacerdotal. Si hem viscut bateigs, comunions, confirmacions, casaments i enterraments, no havíem encara assistit a cap ordenació d’un nou sacerdot, i ara ja podem dir que hem tancat aquest cercle amb la nostra presència dissabte passat al Monestir de Sant Ramón de l’ordenació diaconal de “Fray Diego Ignacio Jorge Enrique Pepió Orantes” a l’ordre dels Mercedaris. Com a únic representant de la família, ja que de fet els dos únics Pepió érem ell i jo, em va agradar molt poder-lo acompanyar i fer costat en un moment tan important de la seva vida. L’acte presidit pel bisbe de Solsona Mons. Francesc Conesa, va ser molt emotiu i en Diego va estar molt ben recolzat per un munt de germans mercedaris i altres sacerdots vinguts de la resta de la diòcesi. Desitgem a Fray Diego Pepió el millor en el seu camí en la fe cristiana.

Un matí fent de tiets amb l’Enzo i l’Ian ens ha permès visitar dos museus que a ells els feia especial il·lusió. El Big Fun Museum a la Rambla i el Museu de les Il·lusions al Carrer Pintor Fortuny. Després de viatjar de Premià a Barcelona en tren (era la primera vegada que anaven en tren) ens plantem al Big Fun Museum. Aquest museu està format per vuit sales, Museu de Récord Guineness, La Casa al Revés, Sweet Museum, La Casa del Gegant, Alicia a Través del Mirall, Food Art, Museu de la Bogeria i Magic Room Ens ho passem molt bé, veient les diferents estances i moltes fotos perquè també es un dels al·licients de la visita. Després d’una hora ens dirigim al de les Il·lusions. Aquest Museu, molt més petit consisteix en una sèrie de murals dissenyats perquè t’hi fotografiïs i obtinguis un resultat visual en alguns casos impactant. Es curiós i a nosaltres (els grans) ens agrada i als petits no tant, però sembla que la matinal que s’acaba dinant al Ué Ué ha estat prou reeixida.  

  Quina sort poder anar a la Fira de l’Avet d’Espinelves entre setmana: Avantatges de la jubilació. En la seva 42ena edició ens hi hem apropat abans del macro pont del 6 i 8 de desembre, que es quan els carrers d’aquest encisador poble de les Guilleries s’ompliran de gom a gom per passejar entre paradetes, avets i tions de decoració. Un bon esmorzar per començar i agafar una mica de temperatura al cos doncs fa fred i sobretot humitat amb un ambient emboirat i gris, desprès un tomb per veure l’ambient tranquil que s’hi respira. També per contestar unes preguntes pel programa “Tot es Mou de TV3” i tenir el meu minut de glòria. No es pot acabar sense agafar un parell de números de la Grossa de Cap d’Any i un parell de coques de “Can Celestino” que es mengen en un tres i no res. I ara a esperar la de l’any vinent....

Res millor que uns dies de desconnexió per terres murcianes per poder fer una visita a un molt bon amic que ja fa un grapat d’anys que es traslladà al municipi de Calasparra. Amb en Marcel de company hi hem estat 5 dies que han servit perquè entre altres coses ell conegués part de l’entorn del poble calasparreny. DIJOUS DIA 30/11 Sense cap contratemps ens plantem a Alacant en vol de Vueling que ens deixa a l’aeroport de l’Altet ara rebatejat com a Miguel Hernández en honor al poeta i dramaturg nascut a Oriola. Allà en Joan Llort ja ens espera per fer-nos de cicerone en aquests dies. El nostre destí Calasparra ens queda a 136 Km que fem en una 1h 30 min. En arribar-hi anem al seu domicili al Carrer Pascuales, i desprès d’una mica de descans ens apropem fins al restaurant “La Tasca” on dinem molt bé i molt tranquils. A la tarda la visita al Santuari de la “Virgen de la Esperanza” es obligada. El Santuari es troba en un paratge a 6 km per carretera de la vila. L'ermita acull dues imat

Moltes felicitats a la "peque" de la família que avui es fa una mica mes gran. Feliços 50 Xuxa. Content d'haver-ho compartit des de l'inici.