BLOG DE JOAN PEPIO

  De camí a un cap de setmana al Solsonès parem a fer una visita a Cardona que encara es comarca del Bages. La vila de Cardona està dominada pel seu imponent Castell d’estil romànic i gòtic. Sens cap mena de dubte es una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya i alhora també una de les més ben conservades ja que actualment el seu interior s’ha transformat en un Parador de Turisme. Com a edificis més rellevants hi ha la Torre de la Minyona del segle XI amb els seus 15 metres d’alçada i 10 de diàmetre, així com l’església romànica de Sant Vicenç. Entre les anècdotes relacionades amb el Castell cal esmentar que l’any 1965 s’hi va rodar la pel·lícula “Campanades a Mitjanit” d’Orson Welles que s’inspirava en diverses obres de William Shakespeare. Estratègia militar i culte religiós s’uneixen a Cardona, des del segle IX el castell i la seva col·legiata dominaven la comarca controlant-ne també les salines que hi ha al seu costat. Més endavant durant la Guerra de Successió

 El passat dia 12 de Novembre la meva tieta M. Rosa va complir 97 anys. Sens dubte els gens familiars per la part femenina son longeus ja que la iaia Rosa la seva mare va arribar als 101. Ella diu que també pot arribar fins els 100, el cert es que el cap clar i una gran dosi d'optimisme fan que aquesta fita sigui possible i  estarem molt contents de poder seguir tenint-la entre nosaltres. El dia 13 a "La LLesca" de Sant Celoni ho celebrarem amb un berenar-sopar que va ser molt lluït. MOLTES FELICITATS i cap els 98.

Just fa poc més d'un any i mig que ens deixés el seu marit (Ramón LLort) ens ha deixat la Juanita. Veïna de tota la vida a Premià i des de feia molts anys resident al seu Calasparra natal, ha format part de quasi tota la meva vida i es ara amb tristesa que l'hi dedico aquestes ratlles de comiat. Deia Shakespeare "Conservar alguna cosa que m'ajudés a recordar-te seria admetre que et puc oblidar" certament quan estimem no oblidem i la meva estima per totes les vivències compartides així ho corrobora. Amb immensa gratitud l'hi diem adéu amb el seu record sempre present.

Desprès de que l’any passat la cursa de la Pia & Go que organitza l’Escola Pia de Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir recaptar diners per a l’educació d’infants i joves en risc d’exclusió, s’hagués de fer de manera individual per culpa de la pandèmia, enguany hem pogut recuperar-la de manera presencial i el lloc escollit ha estat Olot. Ens hem apuntat a la cursa de 10 Km (n’hi havia una de 5) que hem fet en unes 2h 50 min amb parades (temps efectiu 2h 17 min) No cal dir que ens ho hem passat molt bé i que hem estat contents de participar una vegada més d’una causa solidària tan necessària en aquests temps que estem vivint. Com sempre amb la companyia d’en Marcel i la Dolors tot ha estat molt més fàcil i agradable. Ara a esperar la cita de l’any vinent que esperem sigui tan reeixida com la d’enguany.

  Aprofitant que el dia següent participàvem a la PIA&GO que enguany es celebrava a Olot hem anat a terres garrotxines a passar el cap de setmana. El dissabte hem fet una caminadeta molt interessant pels volts de Santa Pau per descobrir l’anomenada Ruta dels Gorgs. Es tracta d’una excursió molt senzilla i planera que ens porta al llarg d’uns 8 Kms al voltant de Santa Pau a conèixer tres gorgs que degut a l’actual escassetat hídrica no poden lluir en tot el seu esplendor, malgrat tot la passejada s’ho val i ens permet apropar-nos en aquests indrets desconeguts per nosaltres malgrat les vegades que hem estat per aquesta població i el seus voltants. La ruta (descrita a Itinerànnia) comença a la Plaça de Baix. La fitxa diu el següent: El primer gorg el trobem a uns 15 minuts i es el de Caga Rates, es un gorg petit i tal i com ja he comentat sense massa aigua degut a la temporada de sequera que portem arrossegant tot aquest any tot i que la Garrotxa es de les comarques on hi ha plogut

Sempre va bé una escapadeta de cap de setmana allargat amb un dilluns festiu (Tots Sants) i la bona companyia d’en Marcel i la Dolors per arribar-nos fins a una nova capital europea desconeguda per nosaltres (ells i l’Ariadna ja hi havia estat) en aquest cas Lisboa. Tot i les previsions de mal temps que malauradament es varen complir, no foren obstacle perquè poguéssim veure tot el que portàvem planejat i que bàsicament consistia en conèixer la ciutat i els seus monuments més importants. Lisboa es la capital més occidental de l’Europa continental. El centre històric de la ciutat es compon de set turons, fet que propicia que alguns carrers son massa costeruts per permetre el pas de vehicles però que per altra banda l’hi confereixen un aspecte de capital més tranquil·la. Hi trobem tres funiculars i un elevador (Sta Justa) El nucli històric es divideix en quatre barris: Baixa.- Es el cor de la ciutat i es troba sobre les ruïnes de l’antiga ciutat destruïda el 1755 per un terratrèmol

Situada a uns 28 Kms de Lisboa, la població de Sintra es famosa pels seus monuments en forma de palaus i un castell que es poden visitar. Es per tant una escapada molt recomanable si es visita la capital Lisboa ja que a més està molt ben comunicada tan per carretera com per via ferroviària. Nosaltres optem per aquesta segona opció i ens plantem a la bonica estació de Lisboa Rossio des d’on agafarem un tren que en uns 40 minuts ens deixarà en aquesta localitat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1995 L’estació de Tren de Rossio serveix al centre de la ciutat de Lisboa i es un edifici d’estil Manuelí declarat l’any 1971 com immoble d’interès públic construït per José Luis Monteiro. Amb una mica de retard degut a una parada més llarga de lo habitual hem arribat a l’estació de Sintra on ja ens espera el bus 434 que ens portarà fins els peus del Palau de Pena. El trajecte no es massa llarg però si que es revirat degut a l’orografia de la localitat, pujades i baixades per