SINTRA. PALAUS A L'ENTORN DE LISBOA

Situada a uns 28 Kms de Lisboa, la població de Sintra es famosa pels seus monuments en forma de palaus i un castell que es poden visitar. Es per tant una escapada molt recomanable si es visita la capital Lisboa ja que a més està molt ben comunicada tan per carretera com per via ferroviària.

Nosaltres optem per aquesta segona opció i ens plantem a la bonica estació de Lisboa Rossio des d’on agafarem un tren que en uns 40 minuts ens deixarà en aquesta localitat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1995

L’estació de Tren de Rossio serveix al centre de la ciutat de Lisboa i es un edifici d’estil Manuelí declarat l’any 1971 com immoble d’interès públic construït per José Luis Monteiro.

Amb una mica de retard degut a una parada més llarga de lo habitual hem arribat a l’estació de Sintra on ja ens espera el bus 434 que ens portarà fins els peus del Palau de Pena. El trajecte no es massa llarg però si que es revirat degut a l’orografia de la localitat, pujades i baixades per carreteres estretes on just hi passa el bus i on cal una certa experiència per conduir-hi.

Palacio da Pena

El Palau és el monument més famós de Sintra i la seva fama es merescuda, imponent per la seva situació elevada, pel seu color i per la barreja d’estils arquitectònics es el lloc més visitat de Portugal, el símbol de Sintra i tal com he dit un pretext per fer-hi una escapada si es viatja a la capital portuguesa.

El que mes impacta a l’arribada es la coloraina del palau, el seus edificis en colors groc i vermell l’hi confereixen un aspecte diferent a molts d’altres palaus. Tot i que hi ha molta gent ens podem bellugar relativament bé pels patis i muralla del palau des d’on tenim unes bones vistes de la ciutat de Sintra i també del Castell dos Mouros (que no visitarem) que es troba just davant per la part inferior del Palau de Pena.

Aquest palau, que malgrat la seva «joventut» (es va construir durant el XIX) és un dels més bells d'Europa, s'alça sobre un entorn natural inigualable, el de la Serra de Sintra, i està envoltat per un jardí botànic on hi conviuen milers d'espècies procedents de tots els racons del planeta.

El Palau fou una de les principals residències de la família reial portuguesa durant el segle XIX Fou Ferran de Saxònia espòs de la reina Maria II de Portugal qui en manà fer la construcció l’any 1836 just on s’hi trobaven les ruïnes d’un antic monestir devastat arran del terratrèmol de 1755, aquest monestir havia estat dels monjos jerònims construït pel rei Joan II i modificat substancialment pel rei Manuel I qui en compliment d’una promesa ordenà la seva reconstrucció en honor de la Mare de Déu de la Penya, ja que el nom del Palau vol dir Palau de la Penya en referència a la seva situació sobre un turó escarpat. Arran del terratrèmol de 1755 tota l’àrea de Lisboa i Sintra quedà molt malmesa i fou el 1831 quan Ferran de Saxònia el va adquirir i juntament amb el monestir l’enorme propietat de la muntanya de Sintra on s’hi troben diverses vil·les i també el Castell dels Moros (Castelo dos Mouros) Fou una reconstrucció lenta i costosa fins a esdevenir un recinte exuberant on hi ha diversos estils (neogòtic, neoislàmic i neorenaixement) El palau s’adaptà com a residència d'estiu de la família reial. Nombroses col·leccions reials es traslladaren al palau i alhora es crearen rics ornaments, que anaren des dels cèlebres estucs fins a parets pintades a l'oli.

Hi dediquem un parell d’hores visitant també la part interior (molt recomanable) on s’han mantingut les estances amb el mobiliari de l’època i preparades com si en qualsevol moment hi hagués d’anar a viure algú.

Sortim del palau desprès de fer les darreres fotografies i mentre el cel es va ennegrint i la pluja amenaça en fer acte de presència baixem cap a Sintra per fer un mos abans de dirigir-nos a la Quinta da Regaleira, que serà l’altre recinte que visitarem.

Just quan acabem de dinar un entrepà amb una cervesa, comencen a caure les primeres gotes i tot i que no son especialment grans ens obliguen a treure les capelines per si la cosa va a més.

Quinta da Regaleira

Si el Palau de la Pena era tot color, aquesta Quinta també coneguda com Palau de Monteiro dos Milhôes, té un aspecte fantasmagòric i sembla sortida d’una novel·la d’Edgar Allan Poe. Té diria una imatge un pel sinistra, tot i que envoltada de densos jardins, llacs, coves i construccions enigmàtiques.

El palau està situat al vessant de la serra i a poca distància del centre històric de Sintra, i està classificat com a Immoble d’Interès Públic des de 2002 El seu primer propietari fou Antonio Augusto qui fou nomenat baró d’Almeida pel rei Carles I l’any 1904 i el disseny fou de l’arquitecte italià Luigi Manini

Antonio Augusto de Carvalho Monteiro volgué ressuscitar el passat més gloriós de Portugal i per això hi predomina l’estil neomanuelí tot i que la diversitat s’enriqueix amb termes esotèrics relacionats amb l’alquímia, la maçoneria i els templers.

El bosc, que ocupa la major part de l'espai de la quinta, no està disposat a l'atzar: comença més ordenat i acurat a la part més baixa i es fa progressivament més salvatge fins a arribar-ne al cim. També hi trobem nou estàtues de déus grecoromans.

 

Sens dubte però un dels grans atractius de la quinta es el Pou iniciàtic. Es tracta d’una galeria subterrània amb una escala en espiral sostinguda per columnes esculpides, per on es baixa fins al fons del pou. L'escala consta de nou replans separats per trams de 15 graons cada u, invocant referències a la Comèdia de Dant i que poden representar els nou cercles de l'Infern, del Paradís, o del Purgatori. A la part final hi trobem un marbre una rosa dels vents (estrella de vuit puntes: 4 majors o cardinals, 4 menors o col·laterals) sobre una creu templera, que és l'emblema heràldic de Carvalho Monteiro. L'existència de 23 nínxols sota els graons del pou iniciàtic representava un dels molts misteris de la construcció. El pou està connectat per galeries o túnels a altres punts de la quinta, l'Entrada dels Guardians, el Llac de la Cascada i el Pou Imperfecte.

Passegem una bona estona pels jardins aprofitant que la pluja ha desaparegut de moment, tot i que després tornarà amb més energies. Visitem també la part interior i aquí si que hi ha diferència amb el que hem vist al Palau de Pena, ja que les estances estan moltes d’elles buides i amb poca decoració. L'edifici principal de la té una torre octogonal. Tota la seua exuberant decoració es deu a l'escultor José da Fonseca.

Un cop finalitzada la visita retornem cap a Sintra des d’on agafem el tren que ens porta cap a Lisboa mentre la pluja segueix caient a mesura que la tarda i la claror van minvant.