BLOG DE JOAN PEPIO

Desconnectat un cop més a la petita de les Pitiüses, respirant aire pur, gaudint del silenci, de platges meravelloses, relaxant-nos al costat del mar i gaudint un cop més de l'amabilitat de la gent de sa illa. Formentera es un petit oasi a la Mediterrània i hem volgut apropar-nos-hi una altra vegada, hem descobert nous paratges i ens hem embarcat en un vaixell de 15m anomenat Tito i propietat d'en Paolo un italià que ha fet arrels a l'illa, amb el seu fill Simon i tres amigues seves (totes italianes) hem recorregut el litoral des de la Savina fins a Espalmador i desprès fins a Cala Saona i a una cova que hi ha sota la Punta Rasa. Una experiència molt recomanable i diferent. Fent amistats i degustant bons plats mariners al Restaurant "Sa Platgeta" o al "Pina Tapas" d'es Pujols, deixant-nos portar per la tranquilitat i la calma. Quatre dies "Unplugged"

Un cap de setmana de motos al Circuit amb motiu del Gran Premi de Catalunya. En Marcel (un cop més moltes gràcies) m'ha aconseguit una entrada per veure les motos. Dissabte m'hi va acompanyar la Paqui per poder veure els entrenaments. Diumenge a les carreres varem veure la victòria del mallorquí Joan Mir a Moto 3, d'Alex Màrquez a Moto 2 i de l'italià Dovizioso a Moto GP. Val a dir que les carreres varen ser emocionants sobre tot la de Moto 3 i menys la de Moto 2 però ens ho varem passar molt bé i com que teniem braçalet el "nyam nyam" ens va sortir de franc i no varem passar calor perquè la tribuna I es una de les que té coberta

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí. És al terme municipal d'Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera. Va ser declarat monument historicoartístic el 1931. El seu nom ve del poble veí de les Avellanes. Té un claustre del segle XII i l'esglèsia d'estil gòtic fou començada el Segle XIV. Al Monestir hi ha una comunitat religiosa, dels Germans Maristes des del 1910 tot i que no té caràcter monacal. També disposa d'un esplèndid servei  d'hostatgeria en forma d'hotel i un restaurant.

Aquest gran congost, amb parets de fins a 500 metres d'altura, és un accident geològic natural i pel seu fons flueix el riu Noguera Ribagorçana, que neix als Pirineus i marca part de la frontera natural entre Aragó i Catalunya. D'ell s'ha dit que és el "únic gran congost del territori verge", un estret recorregut que segueix una ruta excavada (1982) a la roca seguint la llera del riu Noguera Ribagorçana, frontera amb Aragó travessant la serra del Montsec. I amb en Marcel, la Dolors i la Paqui ens disposem a recórrer aquest paisatge sorprenent, tot i que ho fem en un dia gris i plujós.   Sortim de l'embarcador de Corçà i amb una barca ens plantem al final del congost o per ser més exactes al començament si ens guiem pel curs del Riu Noguera Ribagorçana. Aquesta embarcació forma part de l'empresa Montsec Activa que també organitza sortides amb kayak pel congost. La ruta consisteix en trasl·ladar-te fins a un petit embarcador anomenat

Un espai poc conegut però molt interessant per conèixer l'historia i el funcionament del Canal d'Urgell i com la seva construcció va canviar radicalment el paisatge i la fisonomia de l'entorn per on discorria. Val  molt la pena la visita, interactiva i amena. La  Casa Canal  és un espai cultural on podrem conèixer històries personals que reflecteixen com ha canviat la vida a les terres de Ponent, gràcies a la construcció del canal d'Urgell. El centre es troba en una casa construïda al s.XIX i cedida per la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell.