BLOG DE JOAN PEPIO

Avui hem descobert una petita part dels Camins de Ronda que travessen bona part del litoral català. Hem sortit de la Platja "Es Castell" una de les més boniques i la única verge que hi ha al municipi de Palamós. Tot i que el dia ha començat rúfol i plujós de mica en mica s'ha anat arreglant fins a tenir una tarda de sol esplèndida. Hem anat fins a la Cala Estreta que es troba a uns 30 minuts de la del Castell. El paisatge es meravellós i molt recomanable, en aquest cas no era gaire difícil, tot i que sabem que hi ha altres trams molt mes complicats i que necessiten més esforç. De ben segur que repetirem i seguirem caminant pels Camins de Ronda de la nostra Costa Brava. Platja Es Castell La Foradada Cala Estreta

Molt de temps portava la Paqui preguntant-se a on conduïa aquella pista que tot pujant pel port de la Bonaigua (costat Val d'Aran) es veia al fons de la vall coneguda com Vall de Ruda. Doncs be arriba fins als estanys de Saboredo situats formant un circ que porta el mateix nom. Enguany no voliem deixar passar l'ocasió d'apropar-nos-hi i dit i fet. Amb la companyia de les Families Herruzo i Boiza, varem acostar-nos fins a la Val d'Aran i des d'allí varem enfilar la pista fins al Pont de Locampo. Allà varem deixar el nostre cotxe i amb el tot terreny del Miguel Boiza varem apropar-nos fins un tros més enllà on la pista definitivament s'acaba. A partir d'aquí per un camí ben marcat i no massa costerut (excepte el tram final) en un parell d'hores ens varem plantar al refugi de Saboredo a 2300m. Aquest refugi que últimament s'ha vist ampliat en un pis, forma part del circuit dels "Carros de Foc". Enfront del refugi hi ha tres llacs no re

De perfil difícil segons les ressenyes i podem confirmar que no s'equivoquen, ens varem acostar fins als Estanys Blaus situats en plena travessa de la "Porta del Cel". Des de les Bordes de Noarre s'arriba en poc més d'una hora a la pleta de Guerossos un indret magnífic rodejat d'aigua i verdor. Un cop arribats allà el camí es bifurca deixant a l'esquerra el que ve de l'Estany Flamicell i cap a la dreta es dirigeix cap al coll de Certascan des d'on es pot baixar fins al LLac de Certascan, el més gran del Pirineu. Seguint el camí i no sense dificultat ens arribem fins als Estanys Blaus. Allà el fred i el vent ens reben per acabar de fer més fatigosa la caminata. Tot s'ha de dir però que ha valgut la pena. Més amunt queda l'Estany Blanc en un paratge inhòspit a on les nostres forces i un bon tros (s'ha de coronar el coll) ja no arriben. La baixada més tranqil·la i amb una parada reparadora a la pleta es fa més agradable.