BLOG DE JOAN PEPIO

Tots els dies que t’has manifestat. Totes les vegades que ho has somiat. Totes les respostes a les seves mentides i injustícies. Totes les consultes, totes les diades. Tot allò que hem estat. Tot el que podem arribar a ser. Tots els que ho volien i ja no hi són. Tots els que vindran. Tot allò que hem fet. Tot allò que volem fer. Tot, absolutament tot, hi cap dins un sobre... i es guanya en una urna Demà no podem fallar. La victòria depèn de tu.

Gràcies a la generositat de tota la família Cortasa hem disfrutat com nens petits a "Port Aventura". No ens hem perdut el "Shambhala" ni el "Dragon Khan", el "Tutuki Splash", el "Tren de la Mina" i el "Silver River Flume". Des que han obert fins a l'hora de tancar ens hem passejat pel parc. Feia 20 anys que no ho havíem fet, des de l'any que el varen inaugurar. Una jornada complerta i el més important molt ben acompanyats. A Repetir-ho....

Perquè ho podem aconseguir i mai hi hem estat tan a prop. Que la il·lusió d'un poble no es vegi enterbolida per les lamentables maniobres orquestrades des de la Capital Espanyola. Junts pel si !!!!

La nostra mini estada a Cambodja no  tenia  cap altre finalitat que veure els temples d’Angkor, una de les meravelles d’aquest mon. Es per aquest motiu que varem volar directament a Siem Reap i varem obviar la capital Pnom Penh. Si ja sé que lo dels Killing Fields i la presó S-21 es part important de la convulsa història d’aquest pais, però aquesta vegada hem esquivat els horrors de la guerra i del genocidi comès per Pol Pot en que vora dos  milions  de Camboians varen ser torturats, mutilats o  assassinats  en el que es sens dubte un autèntic genocidi en ple Segle XX. El vol de Ho Chi Minh a Siem Reap dura una hora escassa, l’aeroport  cambotjà  es petit i coquetó, dissenyat a l’estil arquitectònic d’aquest pais, no obstant està en obre d’ampliació i reforma i el soroll i un cert caos s’hi ha instal·lat. Passem ràpidament  immigració  gràcies a la e-visa feta  electrònicament  des de casa i com que el taxi ja ens espera i la distància de l’aeroport a l’hotel es curta, en un mo

Som al darrer dia que passarem al Vietnam. El nostre vol cap a Barcelona via Dubai surt a mitjanit, hem decidit aprofitar el matí per veure els Tunels de Cuchi, un record de la guerra del Vietnam de la que tant hem sentit a parlar i que va marcar la història d’aquest pais. La guerra del Vietnam va ser un conflicte militar que va tenir lloc des de 1959 fins al 1975 l’origen de la qual va ser la determinació de les guerrilles comunistes (Vietcong) del Vietnam del Sur ajudades pel Vietnam del Nord de derrocar el govern de Vietnam del Sud. L’enfrontament va desembocar en una guerra entre  ambdós  paisos que aviat esdevení un conflicte internacional en intervenir-hi els Estats Units i quaranta paisos més donant suport al Vietnam del Sud, mentre la URSS i la República Popular Xina  subministraven  municions a Vietnam del Nord i al Vietcong. Els Tunels de Cuchi situats a 70km al nord-oest de Saigon (Ho Chi Minh City) tenien una longitud de més de 200km tot i que ara nomes s’en conserv

El trasllat a Hoi An el fem amb un taxista molt amable i que parla una mica d’anglès, això ens permet si més no tenir una mica de conversa pel llarg camí en temps que no en quilòmetres Tal i com hem quedat el sortir, farem varies parades pel camí, i la primera es a la platja de Lang Co. Ens hi estem una horeta, i la veritat es que la platja està força bé encara que l’aigua es bastant calenta, pràcticament no hi ha ningú, i desprès ens assabentarem que als vietnamites no els agrada que els hi doni el sol i per aquest motiu acostumen a anar-hi cap al tard quan l’astre rei comença a amagar-se. La segona parada i que coincideix amb l’hora de dinar es al Hai Van Pass. Un port de muntanya des d’on es divisa la badia de Da Nang. En realitat han construït un túnel d’uns sis quilòmetres per estalviar-te’l però veure la badia des de dalt no deixa de ser un reclam turístic i per això el cim es ple d’autobusos, microbusos i turistes com nosaltres. Havent dinat baixem fins a Da Nang i arrib

Volem de Hanoi a Hue en un modern Airbus de Vietnam Airlines, el vol d’una hora escassa es plàcid i sobre les onze del matí arribem al petit aeroport de la que fou la capital imperial del Vietnam. El taxista que ens ha enviat l’Orchid hotel ja ens espera i en poc més de vint minuts ens deixa al centre d’aquesta població. L’Hotel ens dona una habitació luxosa amb terrassa i ordinador personal, realment impressionant. De manera molt eficient ens organitzen un tour per tres tombes imperials i la Ciutadella de la ciutat. Hue va ser la capital fins el 1945. Travessada pel riu Perfum, es molt coneguda pel seu patrimoni arquitectònic que fou declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco l’any 1993. Antiga capital imperial on l’extensió i l’estil de ciutat imperial eren semblants a la Ciutat Prohibida de Pekín. Comencem visitant la tomba de Minh Mang situada a 12km de la ciutat de Hue. Aquesta tomba es un reflexa dels conceptes arquitectònics xinesos amb monuments, estat

La Badia de Halong declarada Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 1994 es un entrant del gol de Tonquín situat a 170Kma l’est de Hanoi, prop de la frontera amb la Xina. Amb un perímetre de costa d’uns 120Km i una  superfície  aproximada de 1500km 2 el seu nom significa “la badia del drac que baixa” S’hi troben 1969 illes monolítiques de pedra calcària, cada una d’elles amb una densa vegetació de jungla que sobresurten  espectacularment  de l’oceà. Algunes son buides i amb coves enormes com la de Hang Dau Go, que visitarem el segon dia. Les dues illes més grans de la badia son Tuan Chau i Cat Ba, estan habitades i disposen  instal·lacions   turístiques  al voltant de les seves platges. El viatge d’anada dura prop de tres hores, ja que com hem comentat la velocitat emprada es baixa. Tota la gent del  mini-bus  son els que compartirem estada al vaixell Hi viatgen tres nois de Barcelona, l’Angela, el Carlos i el Victor, amb qui farem  ràpidament  a

Un dels molts punts remarcats a la nostra agenda del viatge era fer un trekking entre els arrosars de la regió muntanyosa de Sapa. Per arribar-hi ha diversos medis, pero el més còmode es agafar un tren nocturn que surt de l’estació de Hanoi i que viatjant tota la nit et deixa a primera hora a Lao Cai i desprès agafant un  autobús  et plantes en una hora a Sapa. El tren surt puntual de l’estació de Hanoi. Tenim un compartiment de quatre lliteres per a nosaltres tres i d’aquesta manera ens assegurem que viatgem sols. El  comboi  em recorda aquells trens dels anys 60 que viatjaven cap al Sud,  però  no ens podem queixar doncs es bastant còmode i malgrat l’aire condicionat que funciona a tot drap, aconseguim dormir una mica per poder arribar en bones condicions al trekking. A Lao Cai ens rep una pluja fina que no acaba d’arribar a calar del tot, ràpidament ja agafem l’autobús i cap amunt durant una hora per una carretera revirada ens enfilem per la muntanya fins a trobar el nostre

Tam Coc, també conegut con el Halong de terra es una excursió molt recomanable i que s’aconsella fer abans que la de Halong Bay perquè l’efecte sigui més impactant. Ens hi arribem en una excursió organitzada des de l’hotel de Hanoi. Primer parem a visitar Hoa Lu, que fou capital entre els anys de les Dinasties Dinh i Le (968 – 1009) Tot seguit després de fer un mos en un restaurant local les barquetes ens porten a través del riu Ngo Dong on podem contemplar l’impressionant paisatge de les muntanyes i arrossars que les envolten. Els barquers fan servir els peus per remar i ho fan amb una traça admirable. El trajecte es d’allò més relaxant tot i el sol de justícia que hi cau. Un cop acabat el recorregut una petita passejada amb bicicleta abans de tornar a la capital. Es diumenge i l’entrada està col·lapsada i arribem quasi una hora més tard del previst, però amb temps suficient per preparar les coses abans de sortir aquesta mateixa nit cap a Sapa amb el tren.