SAPA. TREKKING ENTRE ARROÇALS
Un dels molts punts remarcats a la nostra
agenda del viatge era fer un trekking entre els arrosars de la regió muntanyosa
de Sapa.
Per arribar-hi ha diversos medis, pero el més
còmode es agafar un tren nocturn que surt de l’estació de Hanoi i que viatjant
tota la nit et deixa a primera hora a Lao Cai i desprès agafant un autobús et
plantes en una hora a Sapa.
El tren surt puntual de l’estació de Hanoi.
Tenim un compartiment de quatre lliteres per a nosaltres tres i d’aquesta
manera ens assegurem que viatgem sols. El comboi em recorda aquells trens dels
anys 60 que viatjaven cap al Sud, però no ens podem queixar doncs es bastant
còmode i malgrat l’aire condicionat que funciona a tot drap, aconseguim dormir
una mica per poder arribar en bones condicions al trekking.
A Lao Cai ens rep una pluja fina que no acaba
d’arribar a calar del tot, ràpidament ja agafem l’autobús i cap amunt durant
una hora per una carretera revirada ens enfilem per la muntanya fins a trobar
el nostre punt de destí.
A Sapa ja quasi no plou tot i que el cel està
molt tapat. Abans de començar l’excursió esmorzem en un hostal anomenat
Panorama que es el punt de trobada de la gent que vol caminar per aquests
paratges.
Sobre quarts de deu, ja no plou i la May Lan
que serà la nostra guia ens posa en marxa desprès d’una breu introducció sobre
el recorregut que farem.
Som un grup reduït tot gent jove, una parella
danesa, una de Suïssa, un noi anglès que a la seva edat ja ha vist mig mon i
nosaltres tres.
Juntament amb la guia venen un grup de nenes i
alguna mare que ens van acompanyant tot el camí, amb la intenció d’ajudar-te si
et fa falta però bàsicament de vendre alguna de les coses que porten
(braçalets, penjolls alguna figureta...)
No hi ha habitacions, dormirem en un altell
sobre uns matalassos i coberts per una mosquitera que fa de aïllament. Com que
a les quatre ja som a lloc i la tarda es presenta encara llarga, la Paqui i jo
aprofitem per fer un volt fins al poble del costat que està a uns vint minuts
caminant. L’Ariadna s’estima més quedar-se a la casa compartint la tarda amb els
nostres companys de ruta.
La May Lan que es molt espavilada aprofita per
aprendre paraules amb francès amb la parella suïssa que viu a Lausanne.
Quan es fa fosc i desprès de sopar i prendre licor d'arròs gentilment servit pels nostres amfitrions, anem a dormir, ja que demà caldrà continuar el trekking.
El segon dia es una mica més de pujades i
baixades i potser el paisatge (per conegut) ja no ens sorpren tant. Passem per
una cascada on tenim temps de remullar els peus i desprès de dinar en un dels
pobles de la zona, ja ens venen a buscar amb un microbús per tornar-nos a Sapa.
Tot el dia ha fet sol però ara just en acabar de dinar algunes gotes s’escapen.
A Sapa aprofitem el que queda de tarda (marxem
a les sis i son quarts de quatre) per fer una mica de “shopping”
Quant comencem la tornada cap a Lao Cai, els
darrers raigs de sol s’amaguen entre les muntanyes i a l’arribada a l’estació
ja es de nit.
Tornem a Hanoi amb el Livitrans Expres, que es
molt semblant al King Expres amb que varem venir cap aquí tot i que segons
sembla aquest tren es de més categoria, això no ho puc assegurar però el que si
puc corroborar es que l’aire condicionat (una vegada més) ens deixa literalment
congelats.
Quant arribem a Hanoi son quarts de sis del
matí, la ciutat ja té una activitat frenètica i es que al Vietnam la vida es fa
molt aviat. Nosaltres tenim temps d’arribar a l’hotel, dutxar-nos, esmorzar i
preparar-nos per sortir cap a Halong, ens han dit que ens recolliran a les
vuit.
Comentaris