BLOG DE JOAN PEPIO

Gener del 2020 arrenca un nou any, brindis, xerinola i els millors desitjos per l’any que just treu el nas. De fons sabem que a la Xina i més concretament a Wuhan un nou virus també comença a estendre’s cada vegada més ràpidament com una taca d’oli incipient dins d’un mar d’aigua, la percepció de que ens queda lluny que potser això no va amb nosaltres. De mica en mica però la taca es va fent gran i per l’efecte global salta de continent i aterra a la veïna Itàlia, això ja ens es més proper, les xifres de contagi augmenten d’una manera exponencialment perillosa, les autoritats comencen a bellugar-se (tard com sempre) i quasi sense adonar-nos ja el tenim instal·lat a casa. Nervis, precipitació, desorientació, disparitat de criteris i tots els adjectius i qualificatius que vulgueu per com afrontar la crisi convertida ja en pandèmia. El Covid-19 (Coranovirus) sembla que ha vingut per quedar-se i desgavellar tot el nostre sistema establert. L’estat Espanyol en una “brillant” idea