BLOG DE JOAN PEPIO

La Casa Terradas més coneguda com “La Casa de les Punxes” es troba en plena Avinguda Diagonal de Barcelona entre els carrers de Rosselló i Bruc. Fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el dia 9 de Gener del 1976. Bartomeu Terradas fou un reconegut industrial que va casar-se amb Àngela Brutau que era filla d’un dels primers empresaris tèxtils catalans i amb qui tingué quatre fills: Rosa, Bartomeu, Josefa i Àngela. Seguint la tradició catalana, Bartomeu Terradas deixà al seu fill com a Hereu del seu patrimoni industrial, però no es va oblidar de les seves filles a les que va deixar una petita fortuna que elles varen emprar en la construcció d’aquest palauet a les afores (en aquell temps) de Barcelona. El seu germà Bartomeu encarregà les obres a un arquitecte amic seu anomenat Josep Puig i Cadafalch. El resultat final fou un edifici que recordava els antics castells medievals, i més concretament el castell de Neuschwanstein que Lluis II dedicà a Wagner i que es trob

Moltíssim temps, de fet ja no recordo quants anys feia que no trepitjava la Sagrada Familia. Aquest dimecres passat aprofitant un d’aquests dies de lliure disposició que ens quedaven ens hi vàrem apropar i la veritat es que vaig quedar impressionat de la seva bellesa. A primera hora ja estàvem a la porta del Naixement per on comença la visita equipats amb l’audio-guia per no perdre detall de les explicacions. La Façana del Naixement en ser l’única construïda en vida d’Antoni Gaudí era la que millor coneixíem. Gaudí va començar per aquí perquè en pròpies paraules del genial arquitecte  “si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada, turgent, hagués començat per La Passió, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent s'hauria retret ”.  Entrem a l’interior del temple, encara bastant buit (als llocs cal anar-hi aviat) i ens sorprèn la seva amplitud i els seus meravellosos vitralls, blavosos i freds al cantó per on es pon el sol, vermellosos i càlids al cantó p

Diumenge dia 12 de Novembre, la tieta Mª Rosa celebra el seu 93è aniversari. Envoltada de fills, néts i besnéts ho cel·lebra al Restaurant Masferrer de Sant Feliu de Buixalleu. Ha estat un dinar de retrobament, concòrdia i molt bon ambient. El més important es poder-ho compartir i així ha estat. Per molts anys TIETA, els nostres millors desitjos amb una bona dosi de salut que sempre es un element important i necessari.

Una imatge val més que mil paraules

Watcher of the skies, watcher of all His is a world alone no world is his own He whom life can no longer surprise Raising his eyes beholds a planet unknown Així amb “Watcher of the skies” de l’album “Foxtrot” començava el concert que el dilluns dia 10 el grup “The Musical Box” va oferir a la sala Barts de Barcelona.   Aquest grup autoritzat a interpretar les cançons llegendàries del mític grup anglès en la seva època liderada per Peter Gabriel va convèncer plenament als assistents que omplien de gom a gom el teatre del paral·lel barceloní. Talment com si ens trobéssim dins un túnel del temps varen anar sonant les peces més emblemàtiques del seu àlbum “Selling England by the Pound” de fet varen sonar quasi totes, crec si no m’erro de “More Fool Me” “Aisle of Plenty” i “After the Ordeal”. Però en canvi vàrem poder escoltar “Horizons”, “The Musical Box” i va acabar el concert amb la majestuosa “Supper’s Ready” Walking across the sitting-room, I turn the televis

  Molt bon concert dels Blaumut divendres passat al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat dins del Festival Acròbates 2017. Un repàs als tres discs del Grup “El Turista” “El Primer Arbre del Bosc” i el darrer i per a mí més brillant “Equilibri” cançons com Atlàntida, Houston, Vint-i-Un Botons, Demà, Only You, Pa amb Oli i Sal entre d’altres i amb un final “unplugged” entre el públic interpretant Bicicletes que va ser un digne colofó a la sessió. Val a dir que degut a les ferides sofertes per l’Oriol en les càrregues policials del passat dia 1 d’Octubre no va poder tocar el seu instrument (violoncel) i ho va substituir amb un teclat que l’hi va permetre estar present i així evitar la suspensió de les actuacions previstes alhora que donava un so diferent a les cançons on el violoncel es més protagonista. Resumint una hora i mitja llarga amb un públic entregat que va gaudir com mai de la música del grup, sens dubte un dels més interesants de l’actual panorama music

Aquest passat mes d’Octubre hem fet dues caminades solidàries sempre amb la bona companyia d’en Marcel i la Dolors. La primera fou el dia 8 la de l’Alzheimer a Mataró, a la que ja vaig dedicar fa uns dies una referència en aquest blog. Posteriorment el dia 22 vàrem fer la Caminada pel Càncer a Premià de Mar, més que una caminada jo ho definiria com una passejada de poc menys d’una hora a peu pla pels volts de la població i que nosaltres ho acabarem pujant fins a la Cisa per completar un total de 11.39Km en 2h 29 min. El més important no obstant era solidaritzar-nos en tota la gent que pateix aquesta malaltia en qualsevol dels seus graus i formes, un autèntic malson dels nostres dies. El passat diumenge dia 29 ens embarcarem en la Primera Cursa Pia&Go organitzada per l’Escola Pia de Catalunya i que es va cel·lebrar pels volts de Mataró en un circuit total de 14.8Km que completarem en unes 3h sense cap esperit competitiu. L’objectiu de la Pia&Go neix com una pro