REDESCOBRINT LA SAGRADA FAMILIA

Moltíssim temps, de fet ja no recordo quants anys feia que no trepitjava la Sagrada Familia. Aquest dimecres passat aprofitant un d’aquests dies de lliure disposició que ens quedaven ens hi vàrem apropar i la veritat es que vaig quedar impressionat de la seva bellesa. A primera hora ja estàvem a la porta del Naixement per on comença la visita equipats amb l’audio-guia per no perdre detall de les explicacions.

La Façana del Naixement en ser l’única construïda en vida d’Antoni Gaudí era la que millor coneixíem. Gaudí va començar per aquí perquè en pròpies paraules del genial arquitecte “si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada, turgent, hagués començat per La Passió, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent s'hauria retret”. 

Entrem a l’interior del temple, encara bastant buit (als llocs cal anar-hi aviat) i ens sorprèn la seva amplitud i els seus meravellosos vitralls, blavosos i freds al cantó per on es pon el sol, vermellosos i càlids al cantó per on l’astre es lleva. La sobrietat i la majestuositat ens atrapa. Sense altars laterals, només l’altar principal sota un baldaquí d’aspecte un xic futurista.

Visitem la Torre de la Passió, ja que en adquirir l’entrada en que hi ha inclosa una pujada a una de les torres cal triar entre la de la Passió i la del Naixement. Com que aquesta darrera ja l’havíem fet en el seu dia, vàrem optar per la nova.

Un cop pujats i baixats, admirem la façana de la Passió. Aquesta façana de línies més dures i austeres el propi Gaudí va comentar “Algú trobarà aquesta porta massa extravagant; però jo voldria que faci por, i per aconseguir-lo no estalviaré el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti de més tètric efecte. És més, estic disposat a sacrificar la mateixa construcció, a trencar arcs i a tallar columnes per donar una idea del cruent del Sacrifici”

Malgrat que aquí Gaudí ja no hi va intervenir les obres s’han fet intentant reproduir de manera fidel el seu projecte, però on hi ha hagut més polèmica ha estat en les figures escultòriques obra de Josep Mª Subirachs.

Finalment queda la Façana de la Glòria que es la que ha de ser l’entrada principal al temple i que s’està construint al carrer Mallorca. De moment s’hi ha instal·lat les portes obra també de Subirachs amb l’ajuda de l’escultor Bruno Gallart, amb les inscripcions del Parenostre.

Desprès de quasi tres hores ens acomiadem del temple i ens dirigim a visitar una joia del modernisme. La Casa Terradas més coneguda com "La Casa de les Punxes"