BLOG DE JOAN PEPIO

Ara que un altre any es tanca i abans que les llums del 2019 comencin a il·luminar les nostres vides, recordant aquella dita que "La vida es viu endavant però no té sentit sense mirar enrere" recupero aquesta fotografia del cap d'any del 2000 a Peniscola. Amb tota la il·lusió haviem estalviat per fer una sortida "sonada" quan el digit dels anys passés de l'ú al dos. Tot i que el famós canvi de mil·leni era el 2001, nosaltres sis ens dirigirem cap aquesta bonica població de la nostra Mediterrània per fer els honors al canvi d'any. Aquests son els moments que formen part del nostre colectiu, que queden gravats a les nostres memòries i a les nostres vides.  Enguany que una de les més entusiastes participants la nostra estimada "Tere" ens ha deixat definitivament, m'ha semblat oportú dedicar-l'hi aquest petit record, mentre el 2018 tanca els ulls i el 2019 vol obrir-los. Malgrat tot la vida continua, vivim-la

“If it can be written, or thought, it can be filmed” Stanley Kubrick Interessantíssima l’exposició que ens ofereix el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) sobre l’obra d’aquest director considerat un dels millors que mai ha donat el setè art. L’exposició repassa de manera molt acurada la trajectòria creativa del genial director novaiorquès (1928-1999) des que va començar com aprenent de fotògraf a la revista “Look” fins a desenvolupar cada un dels seus dotze llargmetratges, acabant en els projectes nonats o encomanats a la responsabilitat d’altres cineastes, com Steven Spielberg. Molt ben estructurada la retrospectiva ens transporta per diferents sales cada una d’elles dedicada a una de les pel·lícules de la seva carrera, tot i que sens dubte i per raons obvies “2001 a Space Oddysey” hi ocupa un lloc preferent, i es que aquesta extraordinària obra visionaria en el seu temps i que ha estat referencia per obres posteriors com “La Guerra de les Galàxi

Un any més ens hem llevat aviat per pujar el pessebre a Sant Mateu. Ja es la 48èna edició d'una tradició que any rera any ens porta fins a l'Ermita que hi ha a la serralada de Marina. Tot i que inicialment el pessebre es plantava a la Masia de Can Gallemí quan n'eren propietaris la familia Vilanó, ja fa molts anys que es va re-ubicar al costat de la petita Ermita de Sant Mateu. Menys gent que altres anys en un dia mig ennuvolat que ha deixat unes gotes empipadores a la pujada, el més important però es que l'esperit de la pujada no s'ha perdut i així n'hem fet constància el de la colla Mai Som Prou's, que hem acabat certificant l'inici de les festes Nadalenques al restaurant del Club de Tenis de Premià de Dalt. Bones Festes a tothom.

Així de guapos van deixarse fotografiar l'Enzo i l'Ian amb el Queco en un dinar familiar ahir al Restaurant La Tosta de LLavaneres. El Queco no podria estar mes ben acompanyat.

Pont de la Constitució mes la Festa de la Immaculada Concepció donen com a conseqüencia la possibilitat de desconectar del mon laboral una mica i aprofitar per fer alguna sortideta encara que sigui pels voltants de casa i en llocs no desconeguts als nostres ulls. Comencem per la Fira de l'Avet que com cada any per aquestes dates es celebra al poblet d'Espinelves en ple cor de les Guilleries. Enguany es la 38ena edició i quan hi arribem a primera hora del matí enmig de la boira i d'una considerable humitat però amb una temperatura més suau del que ens pensavem, els carrers son encara poc transitats i la majoria de parades tancades.  Per començar res millor que comprar un parell de coques a Can Celestino, un dels forns del poble i desprès esmorzar pa torrat amb botifarra i un porronet de ví per entrar en calor de manera definitiva i fer temps perquè els carrers es comencin a omplir de visitants i el cor d'aquest llogarret comenci a bategar.  Gent amunt i ava