ESPINELVES - RUPIT

Pont de la Constitució mes la Festa de la Immaculada Concepció donen com a conseqüencia la possibilitat de desconectar del mon laboral una mica i aprofitar per fer alguna sortideta encara que sigui pels voltants de casa i en llocs no desconeguts als nostres ulls.

Comencem per la Fira de l'Avet que com cada any per aquestes dates es celebra al poblet d'Espinelves en ple cor de les Guilleries. Enguany es la 38ena edició i quan hi arribem a primera hora del matí enmig de la boira i d'una considerable humitat però amb una temperatura més suau del que ens pensavem, els carrers son encara poc transitats i la majoria de parades tancades. 

Per començar res millor que comprar un parell de coques a Can Celestino, un dels forns del poble i desprès esmorzar pa torrat amb botifarra i un porronet de ví per entrar en calor de manera definitiva i fer temps perquè els carrers es comencin a omplir de visitants i el cor d'aquest llogarret comenci a bategar. 

Gent amunt i avall, paradetes d'artesania, embotits, perfums, decoració nadalenca i lògicament avets i tions que d'això es del que va la fira.

Un cop feta la visita i haver passejat amunt i avall enfilem ruta cap a Rupit a veure si amb les darreres pluges el Salt de Sallent raja amb abundància.

Optem per agafar una carretera local que amb moltes voltes i vorejant el pantà de Sau ens aproparà fins a la part baixa del municipi i més concretament on es troba un dels parquings d'accès fins al mirador del Salt.

El camí a més de revirat i estret es emboirat, ens aturem al costat del pantà per veure com emergeix la punta del campanar del poble de Sant Romà de Sau, que l'any 1962 va quedar engolit per les aigües del riu Ter.

Ja en arribar al parquing del Salt, els primers raigs de sol ens acompanyen fins al punt on les aigües de la riera de Rupit es precipiten per una fondalada de 115 m, essent el salt d'aigua amb major caiguda vertical de Catalunya. El salt es pràcticament vertical i separa Collsacabra de les Guilleries.

Baixa menys aigua de la que ens pensavem, però tot i això l'es pectacle s'ho val.

Enfilem desprès cap a Rupit, aquest poble de la comarca d'Osona, es un poble de postal i un autèntic atractiu turistic, això fa que sempre estigui molt concorregut i més en dates com aquestes. Impossible trobar una taula per dinar si previament (amb uns quants dies) no has reservat i gent que va amunt i avall pels seus carrerons de pedra tancats al transit rodat.

Val la pena entrar-hi pel seu famòs pont penjat i a continuació dirigirse fins a l'Ermita de Santa Magdalena des d'on es té una esplèndida vista de la part posterior del poble, que comença a embolcallarse per la boira que poc a poc comença novament a fer acte de presència.

 
 Ja quan la tarda comença a tancarse i més ara que els dies son curts es hora de tornar cap a casa i assaborir tranquilament el que ens ha deparat la jornada.