BLOG DE JOAN PEPIO

  Ja fa molts, però molts anys vaig pujar a Montserrat a peu des de Monistrol, crec que devia ser amb els llobatons a Terrassa o potser els primers anys de viure a Premià, sé que pujarem pel camí del cremallera que llavors no hi era desprès que fos clausurat l’any 1957 i reobert posteriorment l’any 2003. Tenia ganes de tornar a fer aquesta caminada i com sempre ben acompanyat d’en Marcel i la Dolors la realitzarem dimecres passat. La Paqui va pujar amb el cotxe i ens esperava a dalt a la plaça del Monestir. Un cop esmorzats amb una mica de coca de Cal Mosso amb xocolata i un cafetó, deixem a la Paqui i ens encaminem cap al punt de sortida del camí, allà ens hi trobem la Dolores i abans de que l’hi preguntem per on s’agafa ja s’ofereix a indicar-nos-ho. Mare meva amb la Dolores, la tenia moltes ganes de xerrar i quasi no ens deixava parlar i ni caminar, en pocs minuts ens va explicar la seva vida i on podíem menjar i nosaltres amb ganes de començar la caminada. Un cop aconseguim tan

De magnifica pot considerar-se la celebració de comiat amb que la Paqui va obsequiar el seus companys de Cultius Roig el passat divendres dia 20 d’Octubre amb motiu de la seva pre-jubilació. Malgrat la presència d’un convidat de darrera hora amb forma de vent que totes les previsions havien apuntat en els dies anteriors, hem de dir que no va ser capaç de deslluir l’acte que tingué lloc als jardins del Palmar i que va aplegar la quasi totalitat de treballadors de l’empresa, i on es va fer palès de manera inequívoca la gran estima que l’hi tenen. Sense paraules, l’acte va ser molt emotiu i tots els assistents varen passar-ho d’allò més bé. Recullo unes paraules adreçades a la Paqui per part d’en Francesc Correro que crec resumeixen perfectament el sentit de l’acte. “ No pot recollir qui no sembra, no pot rebre qui no dona, no pot viure qui no estima, per sort tu has sembrat, estimat i a partir d’ara seguiràs vivint amb els records i els desitjos futurs i gaudirem de seguir al teu cos

  Amb un Bona Nit Girona, Calexico començava el seu concert a la capital gironina. Es tractava del Tour en commemoració del vintè aniversari d’un dels seus àlbums més famosos “A Feast of Wire” que era el quart de la seva carrera musical i que va impulsar de manera decidida la seva carrera musical. L’àlbum va ser un punt clau en el desenvolupament musical al fusionar l’estil excèntric dels temes instrumentals amb el material compost per Burns, capturant l’estat d’ànim de la zona d’on provenien. Calexico va néixer a Tucson (Arizona) de la mà de Joey Burns (Veu i Guitarra) i John Covertino (Bateria) ambdós havien començat a tocar junts a la banda de Los Angles “Giant Sand”. El grup es caracteritza per tocar una musica eclèctica, destacant el folk del sud-oest dels Estats Units i del nord de Mèxic combinat amb rock independent. Ambdós havien format part del grup “Friends of Dean Martinez” fins l’any 1996. Aquest mateix any fundaven “Spoke” nom que canviaren al poc temps pel de Calexico.

  Vibrant es la paraula que potser defineix millor el concert que Stjepan Hauser va oferir el passat dia 10 en un Palau Sant Jordi entregat dins la seva gira “Rebel With a Cello” Desprès d’alguns problemes en els accessos al recinte, que es convertiren en llargues cues i amb 10’ de retràs sobre l’horari previst, catorze musics i el mateix violoncel·lista sortien a l’escenari. Dividit en dues parts clarament diferenciades en una primera més tranquil·la amb temes de pel·lícules i més clàssics i una segona més moguda amb temes més ballables, el concert de quasi dues hores ens va deixar unes molt bones sensacions i vàrem poder gaudir plenament del virtuosisme de l’artista i de tot el seu grup. La llista del concert la podeu consultar a: Stjepan Hauser Concert Setlist at Palau Sant Jordi, Barcelona on October 10, 2023 | setlist.fm Ens va agradar molt i amb ganes de repetir en una futura visita de l'artista a qui ja havíem vist l'any passat en el concert que els 2Cellos amb Luka

  Ja que enguany per un problema de dates no hem pogut participar a la Caminada per l’Alzheimer de Mataró, ens hem apuntat a la “Marina Walk Trail” que organitza l’Hospital del Mar conjuntament amb la Fundació Pasqual Maragall. L’edició d’aquest any era la Novena i es feia a Santa Coloma de Gramenet, amb sortida des del recinte de Torre Ribera, propietat de la Diputació de Barcelona on s´hi ubiquen diferents edificis destacant-hi el centre de Salut Mental. Hi havia dos recorreguts, el llarg d’uns 11 Kms i un de més familiar de 5  Kms que es el que hem realitzat nosaltres amb companyia d’en Marcel i la Dolors. Aquest recorregut més familiar donava l’opció de visitar el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i val a dir que era un dels atractius de la caminada. Sota una forta calor, hem fet el recorregut sense massa complicacions (era bastant senzill) i ens hem apropat fins el monestir, bé de fet hi hem passat per davant. Desprès d’una bona estona d’espera hem pogut fer una visita

Amb la prejubilació que en realitat es una jubilació avançada de la Paqui acabada d’estrenar, res millor que uns dies de descans a Formentera que enguany han servit per celebrar el nostre 42è aniversari de casament. Es la primera vegada que hi anem a l’octubre, atrets entre altres coses pels comentaris de bon temps i menys gent. Val a dir que el temps ha estat excel·lent, ara de gent deu n’hi do la que hi havia i es que segons els formenterencs el fet de les altes temperatures han fet que molta gent ho hagi aprofitat per venir cap aquest paradís. Tot i aquestes circumstàncies i assumint que els dies en aquestes dates son més curts, podem dir que ho hem gaudit molt. Fantàstic el tracte rebut per la Caty i la Paula de “Viviendas Ferrer” que una vegada més ens han fet sentir com a casa i amb la sensació de que son la nostra família de s’illa. L’any que ve si tot va com esperem hi tornem encara que segurament al mes de Juny, perquè els dies son més llargs i ho podem aprofitar millo