MONISTROL - MONTSERRAT A PEU

 

Ja fa molts, però molts anys vaig pujar a Montserrat a peu des de Monistrol, crec que devia ser amb els llobatons a Terrassa o potser els primers anys de viure a Premià, sé que pujarem pel camí del cremallera que llavors no hi era desprès que fos clausurat l’any 1957 i reobert posteriorment l’any 2003. Tenia ganes de tornar a fer aquesta caminada i com sempre ben acompanyat d’en Marcel i la Dolors la realitzarem dimecres passat. La Paqui va pujar amb el cotxe i ens esperava a dalt a la plaça del Monestir.

Un cop esmorzats amb una mica de coca de Cal Mosso amb xocolata i un cafetó, deixem a la Paqui i ens encaminem cap al punt de sortida del camí, allà ens hi trobem la Dolores i abans de que l’hi preguntem per on s’agafa ja s’ofereix a indicar-nos-ho. Mare meva amb la Dolores, la tenia moltes ganes de xerrar i quasi no ens deixava parlar i ni caminar, en pocs minuts ens va explicar la seva vida i on podíem menjar i nosaltres amb ganes de començar la caminada.

Un cop aconseguim tancar la conversa, ens enfilem cap al camí que mena al Monestir. Després d’un petit tram el camí es bifurca amb dues opcions: Camí de les Canals i Camí de la Drecera dels Tres Quarts, optem pel Camí de les Canals que sembla més planer tot i que fa quelcom més de volta, el de la Drecera es més dret. El cartell indica en els dos casos 1h35’

I aquest temps es el que tardem, ni més ni menys en assolir l’estació del Cremallera que es el punt d’arribada al Monestir, i on la Paqui ja ens espera.

La plaça principal es un formigueig de gent i això que estem parlant d’un dimecres del mes d’Octubre. Una autèntica gernació que fa de Montserrat quelcom semblant a un gran parc temàtic, a més per acabar-ho d’adobar ara cal cita prèvia per accedir al cambril de la Verge, al Virolai, a la Missa Conventual i fins i tot pagar per avançat per posar un ciri.

Per sort el dia abans ens ho havien comentat i vàrem poder agafar hora per pujar fins a la imatge de la Verge, pels residents a l’estat Espanyol es gratuït, mentre que pel Virolai no vàrem tenir tanta sort.

Pugem a fer el petó i la fotografia de rigor a la imatge de la Moreneta i quan baixem preguntem a la porta de l’església si podem entrar per casualitat al Virolai, ens diuen que està molt ple, però que esperem una mica i efectivament finalment podem entrar a escoltar l’escolania. Objectiu acomplert.

I poc més a comentar de la nostra pujada a Montserrat. Baixem i acabem dinant molt bé al Pont del Gat en la carretera que va de Monistrol cap a Barcelona. Una bona jornada amb un bon regust per l’amistat i companyerisme.