BLOG DE JOAN PEPIO

  Dimarts 21 de Març del 2023, a les 21.10 minuts comença el concert de Roger Waters dins la gira “This is not a Drill” que es podria traduir com a Això no es un Simulacre i que el mateix autor qualifica com la seva primera gira de comiat (n’hi haurà més?) “This is not a Drill” es la setena gira de concerts de Waters. La gira, programada inicialment pel 2020 es va haver de posposar per la pandèmia i fou reprogramada pel 2022 a Estats Units i 2023 a Europa. Si ja a la seva anterior gira “Us+Them” el contingut del missatge polític era bastant ampli, cal dir que en la gira d’ara es molt més accentuat. A l’inici del concert una veu en off demana al públic que apaguin els seus telèfons i que se’n vagin al bar si els agrada Pink Floyd però els incomoden les polítiques de Roger Waters. En una ocasió arran de les critiques rebudes va contestar que era sorprenent que algú que hagués estat escoltant les seves cançons durant 50 anys no les hagués entès, però que això no l’hi importava gaire i

Un esplèndid regal de Reis per part de la nostra filla consistia en un tast de garoines en un vaixell antic sortint des del port de Palamós. El passat dissabte vàrem poder gaudir de l’experiència encara que no de manera complerta, degut a que el vaixell es va avariar en el viatge anterior i ens haguérem de menjar les garoines a port (això si a dalt del vaixell) El patró en Joan i la seva parella ens van obsequiar amb un magnífic tast d’aquest equinoderm (que tal i com el seu nom indica vol dir pell d’eriçó o recobert d’espines) junt amb pa, botifarra i un porró de vi. Els eriçons de mar són animals bentònics que es desplacen lentament pels fons marins, siguin rocosos o sorrencs, gràcies a l'acció combinada dels peus ambulacrals i les espines mòbils. Els sexes estan separats, i la fecundació és externa. De l'ou surt una larva típica denominada plúteus. La seva alimentació és variada (herbívors, suspensívors, detritívors i uns pocs depredadors). L'aparell digestiu està compos

Ja feia molt de temps que volíem visitar un dels monuments més importants del nostre país i fins ara no n’hem tingut l’ocasió. Conquerida la ciutat musulmana de Larida l’any 1149 pels comtes catalans Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell, s’imposà la necessitat de construir una catedral. L’any 1203 es col·locà la primera pedra, si bé els treballs s’allargaren fins ben entrat el segle XV, quan en quedaren configurats els espais: l’església, el claustre, el campanar i la Canonja. Els segles del gòtic i els primers decennis del segle XVI foren els moments de màxima esplendor. No passà el mateix els segles següents. Durant la guerra dels Segadors (1640) fou utilitzada com a hospital i magatzem d’armes. L’any 1707, i en el marc de la guerra de Successió, fou tancada al culte per ordre de Felip V i poc després transformada en caserna militar. A excepció del campanar, tots els seus espais foren compartimentats amb la construcció de diferents pisos, al temps que una import