GAROINADA A PALAMÓS

Un esplèndid regal de Reis per part de la nostra filla consistia en un tast de garoines en un vaixell antic sortint des del port de Palamós.

El passat dissabte vàrem poder gaudir de l’experiència encara que no de manera complerta, degut a que el vaixell es va avariar en el viatge anterior i ens haguérem de menjar les garoines a port (això si a dalt del vaixell)

El patró en Joan i la seva parella ens van obsequiar amb un magnífic tast d’aquest equinoderm (que tal i com el seu nom indica vol dir pell d’eriçó o recobert d’espines) junt amb pa, botifarra i un porró de vi.

Els eriçons de mar són animals bentònics que es desplacen lentament pels fons marins, siguin rocosos o sorrencs, gràcies a l'acció combinada dels peus ambulacrals i les espines mòbils. Els sexes estan separats, i la fecundació és externa. De l'ou surt una larva típica denominada plúteus. La seva alimentació és variada (herbívors, suspensívors, detritívors i uns pocs depredadors).

L'aparell digestiu està compost d'un gran estómac i una boca situada a la cara oral (part inferior) de l'eriçó. A l'interior, i situada prop de la boca, trobem una complexa estructura esquelètica i muscular protràctil anomenada llanterna d'Aristòtil; està formada per cinc dents i l'esquelet que juntament amb la musculatura els donen suport. Aquesta estructura s'utilitza per raspar algues del substrat i per esbocinar l'aliment en fragments de mida adequada. També usa les dents per excavar refugis en substrats durs i grimpar per tota mena de superfícies. A l'altre extrem del cos està l'anus, envoltat de deu plaques, cinc grans, on es localitzen els orificis dels seus òrgans reproductors, i cinc petites, formant el complex apical.

 

La garota de roca és l’espècie més apreciada gastronòmicament i ens mengem les seves gònades. Tant els mascles com les femelles externament són iguals, els dos són comestibles però es diferencien perquè els òrgans reproductors dels mascles són més grocs i deixen anar un líquid blanc mentre que els de les femelles són més vermells i culinàriament molt més gustosos.

La seva recol·lecció està regulada. Només es poden agafar durant els mesos de tardor i hivern, en apnea a mà o amb una garotera tradicional. Està especialment prohibida la seva extracció d’abril a setembre que és quan es reprodueix. Per capturar garotes per a consum propi cal obtenir la llicència de pesca recreativa i es poden agafar com a màxim 150 garotes per persona i dia.

Els seus principals depredadors són les estrelles de mar, les llagostes, alguns cargols, i peixos com el sard, el déntol o la donzella.

Davant la impossibilitat de navegar en Joan ens va fer una exhaustiva explicació de les diferents parts de les que es composen els eriçons de Mar (garotes, garoines, bogamarí) diferents noms en funció del territori. Durant un parell d’hores ens vàrem submergir en el coneixement i en el tast en una combinació molt atractiva. La sortida en vaixell queda per més endavant i així pel preu d’una activitat en farem dues.