BLOG DE JOAN PEPIO

Una excursió al Pallars sense trepitjar el Parc Nacional de St Maurici i Aiguestortes, no seria complerta. Enguany hem baixat caminant des d'Amitges fins a St. Maurici, abans havíem pujat amb el jeep escoltant les explicacions d'una nena petita que ens ha posat al dia de la seva vida i família, aixó si ens hem rigut una estona perquè era molt simpàtica. La caminada en baixada ha estat molt bé i hem gaudit d'un dia esplèndid. A l'estany Ratera ens hem trobat la família Mena-Barberàn que han acompanyat a uns amics seus que els han vingut a fer una visita. Tots junts hem baixat fins a St. Maurici i hem disfrutat del meravellos paisatge del Parc. .

Aprofitant que la Generalitat ha invertit quasi 60000 euros en arreglar els accessos al Parking de la Pica d'Estats per apropar-nos al Pla de Boet, que es troba just al final de la pista que mena al Refugi de Vallferrera, hi anem tota la colla, fa un dia que comença assolellat i acaba amb un ruixat a l'hora de dinar. El Pla de Boet es un gran planell més obert que el de Boaví i que invita a passejar-hi i gaudir de la natura al costat del riuet que l'atravessa. Un riu que baixa del Pla d'Arcalís que es troba a la part superior i a on s'arriba en uns vint minuts, just quan ens trobem allí es quan comença a ploure i refugiats en les capel·lines retornem al Pla de Boet on dins la cabana que hi allí dinem. A la tarda el sol hi torna i podem acabar la jornada ben eixuts.

Montenartró és un poble de l'extrem sud del municipi de Llavorsí que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 1.299 m d'altitud, a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l'Erm. Es comunica mitjançant una carretera en bastant bon estat amb l'autonòmica C-13 que corre paral·lela a la Noguera Pallaresa, entre les localitats de Llavorsí i Rialp. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve. L'any 2005 hi havia uns 36 habitants, enguany sols n'hi viuen tres durant tot l'any. El poble esta molt arreglat doncs els habitants i els seus descendents es preocupen de tenir-lo net i polit. Una senyora molt amable ens ensenya l'església i ens comenta que quan la varen rehabilitar va pujar el bisbe de la Seu a inaugurar-la.

Aprofitant la pujada al mirador de la Pica, no està de més arribar-se fins a l'Estany d'Aixeus que es troba a una hora de camí des d'on es deixa el cotxe. Situat a una alçada de 2415 metres es un punt a mig camí del Monteixo (2902m) Val la pena la pujadeta, ja que l'estany té un aspecte solitari amb unes aigues d'un blau intens i arrodonit tot amb unes vistes meravelloses.

Una novetat d'aquest estiu es un mirador que han fet de la muntanya més emblemàtica de Catalunya. Quan s'arriba a l'aparcament del Pla de la Selva de camí cap al Pla de Boet, hi ha una pista que amb fortes giragonses s'enfila fins a un petit parking des d'on en poc més de 20 minuts t'arribes fins aquest mirador nou de trinca amb una vista excel·lent sobre els cims que acompanyen a la muntanya més alta del nostre país. Ens hi hem posat bé per no desentonar. Quan hi varem pujar encara no estava inaugurat, ho feren dos dies més tard.

Sempre havíem volgut arribar-nos fins aquest petit poblet quasi abandonat situat en un paratge molt bonic i que ens ha recordat una mica la vall de Tor, encara que amb carretera asfaltada, presa i central hidroelèctrica inclosa. L'any 2005 hi havia 10 habitants.

Una tarda i amb l'ajut d'un tot-terreny indispensable per afrontar la impracticable pista que hi mena, ens arribem fins a l'ermita de la Mare de Deu de Biuse. Es troba en un indret elevat sobre la carretera que uneix Rialp i Llavorsí. L'actual santuari barroc de la Mare de Déu de Biuse i les bordes dels voltants s'alcen sobre les restes del petit poblat medieval del mateix nom, a 1.250 m d'altitud. Cada segon diumenge de maig el poble de Llavorsí hi celebra un aplec, amb una missa cantada que es coneix com la caritat de Biuse. Aquest nom ve del pa que es beneeix en acabar la missa, també conegut com a caritat, que cada feligrès recull a la porta de l'ermita. Durant la guerra civil el santuari fou utilitzat com a hospital de primers auxilis, per la seva situació privilegiada i allunyada del front.

Enguany he optat per no castigar els meus escassos seguidors del blog amb una descripció exhaustiva del que hem fet o deixat de fer durant aquests dies de relax al Pirineu Lleidatà. Redactaré uns breus escrits sobre llocs que hem visitat o activitats realitzades i espero que us agradin. Per començar una vista de la preciosa ermita de Santa Magdalena, encara que un cartell a l'interior ens diu literalment "Armita de Sta Magdalena". Situada en un indret bucòlic en una cruilla de camins, ens acull al capvespre amb una pau i tranquil·litat que només es veu alterada primer per alguns motoristes i després per una guineu que es passeja davant nostre intentant fer-nos fora de l'indret on guarda una pressa (una rata enorme) mentre tant hem tingut temps de fer una bona collita de maduixetes que en aquest indret son abundants.