BLOG DE JOAN PEPIO

  Ja fa 26 anys que vàrem veure per primer cop el “Cirque du Soleil” i fou amb l’espectacle “Alegria” Quedarem bocabadats i decidits a seguir els diferents espectacles que anessin venint posteriorment i així va ser. “Alegria” va tornar posteriorment a Barcelona tot i que sense massa canvis en relació a l’espectacle original que havíem vist i no hi anàrem. Ara sota el nom de “Alegria. Sota una Nova Llum” la re-estrena que l’any 2019 coincidint amb el seu 25è aniversari s’estrenà a Montreal arriba a casa nostra. La base de l’espectacle es completament nova encara que els números son pràcticament els mateixos, tot i que amb alguns canvis. 53 acròbates, pallassos, músics i cantants ens permeten rememorar l’espectacle que en el seu dia ens va encisar plenament. Un dels aspectes que difereixen en relació al primer espectacle diria que es que hi ha menys elements de distracció al voltant del número principal, recordo que en aquell moment comentarem que faria falta veure-ho un parell d

  Sant Jordi, un any més i per sort hem pogut baixar a primera hora. Passeig de Gràcia amunt, sense massa gent i amb algunes parades de llibres en muntatge. Ni rastre d’escriptors que més tard amb la seva presència provocaran llargues cues de lectors àvids d’aconseguir la seva signatura, molt especialment els més mediàtics i aquells que han aconseguit algun premi aquest darrer any. Sentir Gerard Quintana amb Litus a la parada de Radio Barcelona cantant Camins, és sens dubte una bona manera de començar aquesta diada tan especial. Parada obligada a la Casa Batlló engalanada com sempre amb flors als balcons. A la rulot de Catalunya Radio, ens hi trobem les “Teresines” que venen a presentar el seu llibre. En arribar més tard al Palau Robert on hi ha Rac1, també en les trobem i es que això de les promocions es un no parar de parada en parada i d’emissora en emissora. També podem escoltar Els Amics de les Arts i un parell d’entrevistes que el Jordi Basté fa a dues escriptores, la Regin

  DIA 17 D’ABRIL Gràcies a un regal per partida doble de la nostra filla, hem passat un parell de dies a l’Empordà. La primera parada ha consistit en un esmorzar amb Cata de vins inclosa al Celler Martín Faixò que es troba al terme municipal de Cadaqués. Situat en un mas del Segle XIV anomenat Perafita, just a l’encreuament de la carretera que puja de Roses i baixa per un costat a Cadaqués i per l’altra al Port de la Selva, la família Martín Faixó de Cadaqués s’embarcà l’any 2000 en plantar i recuperar la vinya al Parc Natural del Cap de Creus. Llegeixo a la seva pàgina web que el vincle familiar amb el món del vi ve de lluny. Per part de la mare (Faixó), sempre s’han dedicat a la pesca i a l’agricultura, amb vinya i posteriorment olivera. De la banda del pare (Martín), han treballat a la restauració. Des de fa 35 anys, els Martín Faixó regenten el restaurant Can Rafa de Cadaqués. L’actual generació ha fusionat aquestes dues vocacions familiars amb la creació del Celler Martín Fa

  Sense l’espectacularitat que els espectacles digitals oferts a l’Ideal proporcionen, hem de dir que “L’experiència Immersiva del Centenari Sorolla” que s’ofereix al recinte de la Casa Amatller val molt la pena de visitar. Joaquin Sorolla fou un pintor nascut a València l’any 1863 que moria l’any 1923 a Cercedilla (Madrid) el 1923 i en el marc del centenari de la seva desaparició un repàs a la seva vida i obra ens arriba en forma d’audiovisual que a diferència dels anteriors que havíem vist al Centre d’Arts Digitals Ideal, s’ofereix en el recinte modernista de la Casa Amatller en ple Passeig de Gràcia de Barcelona, just al costat de la Casa Batlló. Els treballs de Sorolla, un total de més de 2200 obres catalogades, ens mostren retrats de paisatges i monuments de temàtica social i històrica que es caracteritza per la seva capacitat de captar la personalitat i essència dels retratats i els paisatges sota la llum del sol. Erròniament s’ha dit que l’obra era impressionista, però realm

  PRIMER DIA = VIATGE i TROBADA FAMILIAR A PALMA Primer viatge de l’IMSERSO de la nostra vida. No l’hem fet sols sinó que molt ben acompanyats per en Marcel i la Dolors. El nostre destí Mallorca i l’hotel que se’ns ha assignat el “Sol Guadalupe” a Magaluf població turística que pertany a Calvià i que als anys 60 va sorgir durant el boom turístic que va ser especialment popular entre els joves del Regne Unit. L’hotel es un macro complex d’unes 500 habitacions i que sempre havíem pensat que no s’ajustava al nostre tipus de turisme, però ja se sap que l’IMSERSO contracta unes places que no es poden canviar. En un vol curt i sense incidències ens plantem a la illa, plou i aquesta pluja no ens abandonarà en tot el dia que hem decidit passar a Palma perquè a la tarda hem quedat la Paqui i jo amb la meva cosina, el seu pare i el seu fill. Abans de tot però cal apropar-se fins a l’hotel per deixar les coses. Ens assignen habitacions al segon pis que malauradament té el torn de sopar de