2 DIES PER TERRES GIRONINES

 

DIA 17 D’ABRIL

Gràcies a un regal per partida doble de la nostra filla, hem passat un parell de dies a l’Empordà. La primera parada ha consistit en un esmorzar amb Cata de vins inclosa al Celler Martín Faixò que es troba al terme municipal de Cadaqués.

Situat en un mas del Segle XIV anomenat Perafita, just a l’encreuament de la carretera que puja de Roses i baixa per un costat a Cadaqués i per l’altra al Port de la Selva, la família Martín Faixó de Cadaqués s’embarcà l’any 2000 en plantar i recuperar la vinya al Parc Natural del Cap de Creus.

Llegeixo a la seva pàgina web que el vincle familiar amb el món del vi ve de lluny. Per part de la mare (Faixó), sempre s’han dedicat a la pesca i a l’agricultura, amb vinya i posteriorment olivera. De la banda del pare (Martín), han treballat a la restauració. Des de fa 35 anys, els Martín Faixó regenten el restaurant Can Rafa de Cadaqués. L’actual generació ha fusionat aquestes dues vocacions familiars amb la creació del Celler Martín Faixó.

El celler té 14 Ha de vinya amb varietats Garnatxa Negra, Cabernet Sauvignon, Merlot, Picapoll i Moscat d’Alexandria, amb una producció anual de 50000 ampolles.

Primer de tot tenim un petit esmorzar amb embotits que fem en un menjador del mas ja que la tramuntana que bufa amb força ens impedeix fer-la a l’exterior, com que som nosaltres dos sols la cata de vins també la farem al mateix menjador.

L’enòloga del celler, la Clara una malaguenya ens explica tot el procés i ens ofereix 5 vins per provar: 1 blanc, 1 rosat, 2 negres i un vermouth. Val a dir que el celler amb comparació amb altres que hem visitat es molt petit i el contrast es més evident quan ho comparem amb el darrer que vàrem visitar a Raimat que és el més gran de Catalunya.

La finca també s’ha ampliat amb una oferta d’Enoturisme que té molt bona pinta per l’entorn que la rodeja i que pot ser una molt bona opció a explorar.

Un cop acabada l’experiència vitivinícola baixem fins a Cadaqués on feia bastant de temps que no havíem estat.

Cal aparcar al Saba que hi ha a l’entrada i que malgrat estar molt ple encara ens permet trobar un forat per deixar-hi el cotxe. Les 4 hores a la vila ens sortiran per 13,20€ deu n’hi do.

Cadaqués es un dels pobles més bonics del nostre territori, encara que a mi personalment m’agrada més com a conjunt visual que pels seus carrers estrets i costeruts. Comencem per l’església de Santa Maria, situada en el punt més alt del casc antic hi destaca el seu altar barroc un dels més importants de Catalunya. Baixem cap a la platja, hi ha molta gent, especialment francesos, una cosa bastant habitual per aquestes contrades i es que a més dels que hi venen de passada com nosaltres, n’hi ha molts que hi tenen casa. La passejada es completa amb unes tapetes a una guingueta i un gelat artesanal en una de les moltes gelateries que es troben al passeig principal.

Deixem Cadaqués i ens dirigim a la nostra segona etapa que es Can Mas una casa de turisme rural a Sant Pere Pescador. Ens hi allotjarem aprofitant un Smartbox que tenim de fa un parell d’anys i que encara no havíem pogut validar bàsicament perquè els establiments adherits prefereixen que es faci entre setmana i generalment no et donen la possibilitat de fer-ho en cap de setmana.

Can Mas és una masia del Segle XVII (1636) enmig d’una explotació agrícola de pomeres amb onze habitacions totes amb noms de fruites, a nosaltres ens ha tocat l’albercoc i té una decoració rústica molt conjuntada amb la resta del mobiliari de l’edifici.

A l’hora de sopar dubtem entre Sant Pere Pescador, Torroella o bé arribar-nos fins a Pals i aquesta darrera opció és la que finalment decidim fer. Pals meravellosa població medieval sembla en aquesta ocasió un poble fantasma, si que es veritat que ja son les vuit del vespre però no hi ha ni una ànima pels carrers que normalment sempre estan plens de gent amunt i avall. La passejada ens serveix per fer una mica de temps per sopar al Xarrup un bar que fa tapes i torrades molt bones i que ja coneixíem d’una altra vegada en que allotjats a l’Hotel Terraverda de Torroella hi havíem anat a sopar.

DIA 18 D’ABRIL

Arrenquem amb un esmorzar de bufet a Can Mas i tot seguit ens arribem fins a l’Estartit, on feia molts anys que no havíem estat.

L’Estartit es una entitat municipal descentralitzada de Torroella de Montgrí. El matí assolellat es però molt ventós, es nota que estem en territori de Tramuntana. Valorem la possibilitat de fer una sortida a les properes Illes Medes amb alguna de les agències que hi ha, però l’estat de la mar ens ho desaconsella; no obstant ho aprofitem per recavar informació en una de les diverses guinguetes que hi ha i més concretament amb la del vaixell Nautilus, on la Núria molt amablement ens dona tota mena d’explicacions i detalls que de ben segur ens serviran per aprofitar-ho més endavant quan el vent i el mar estiguin més tranquils. Els mesos d’estiu segur que seran més propicis.

Un cop recopilada tota la informació un tomb per la façana marítima enfront de les illes es obligat i malgrat el fort vent no desaprofitem la possibilitat de fer-lo.

Al migdia i per fugir del vent decidim apropar-nos fins a Girona, de fet ja ens servirà per començar a emprendre el camí de tornada. Dinem a la Taverna unes tapes i després d’una passejada pel casc antic, molt concorregut d’estudiants i turistes enfilem el retorn cap a Premià.