BLOG DE JOAN PEPIO

  La Segarra, terra de castells. En aquesta comarca farcida de fortaleses en mes o menys bon estat s’hi troba Montfalcó Murallat. Montfalcó Murallat és una petita fortalesa medieval situada en un turó d’uns 600 metres d’alçada damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, i que conserva la trama urbanística medieval, amb les muralles completes incloses.   Buscant per Internet trobo la següent ressenya històrica: Al segle X s’establiren zones de frontera o marques en la zona límit entre els musulmans i els comtats catalans. La marca de la Segarra, al sud dels comtats d’Osona i Urgell, en fou una. El 1015 el lloc de Montfalcó es troba encara en terres en poder dels musulmans. A mitjan segle XI, la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així el riu Sió esdevé espai de frontera en aquestes terres a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòm

  Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! -Joan Maragall- Una sortida a Olot es una bona excusa per apropar-se a la Fageda d’en Jordà, tot i ser un dia laborable ens sorprèn el moviment de gent que hi trobem però això no es obstacle per endinsar-nos per aquest indret tan excepcional. Hi ha diverses rutes i nosaltres fem la Maragall que en poc més d’una hora (parades per fer fotos incloses) ens permet gaudir

  Un dia de lliure disposició, una escapada a la Garrotxa, reviure històries, sensacions, moments viscuts a la Masia de Can Mas Joan, tota una experiència. El passat dijous férem una excursió per terres garrotxines, i tancarem la jornada apropant-nos a Can Mas Joan a les Planes d’Hostoles. Feia molts anys que no ens hi arribàvem i teníem ganes de veure les obres que per part dels fills del Sr Pere i la Sra Neus s'havien fet a la masia. De quan nosaltres hi anàvem ens quedava el record d’aquella casa que sense gaires comoditats ens servia a tota la colla per evadir-nos i compartir bons moments al voltant de la llar de foc i teixir complicitats i una amistat de les de tota la vida. Just en arribar hi trobem a la filla amb el seu marit que desprès de les reticències inicials i en donar-nos a conèixer ens acullen de la millor manera i ens ensenyen la casa de dalt a baix, les comparacions entre el passat i el present afloren a cada racó i fins i tot descobrim amb il·lusió que el n