MONTFALCÓ MURALLAT
La Segarra, terra de castells. En aquesta comarca
farcida de fortaleses en mes o menys bon estat s’hi troba Montfalcó Murallat.
Montfalcó Murallat és una petita fortalesa medieval
situada en un turó d’uns 600 metres d’alçada damunt la confluència del riu Sió
i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, i que conserva la trama
urbanística medieval, amb les muralles completes incloses.
El 1015 el lloc de Montfalcó es troba encara
en terres en poder dels musulmans.
A mitjan segle XI, la riba del riu Sió va
ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies
que garantien la presència cristiana. Així el riu Sió esdevé espai de frontera
en aquestes terres a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica.
Entre 1035 i 1049 es produí la repoblació de
la zona propera al riu Sió: les Oluges, Montfalcó, Castellnou, Malgrat i la
Prenyanosa.
El poble murallat de Montfalcó te el seu
origen en el Castell de Montfalcó, que fou bastit possiblement vers el segle
XI, quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al
comtat de Cerdanya.
La primera documentació en què apareix
esmentat Montfalcó va ser el 1043.
La progressiva ocupació de terres de la
Catalunya nova portà a la necessitat d’articular i organitzar el territori. El
domini senyorial dels nobles s’assentà sobre la base dels castells atermenats,
centres administratius i jurídics del territori.
En cada territori, administrat per un
castell, els nobles infeudaven els seus feus a altres nobles de rang inferior a
canvi de rebre fidelitat, ajuda i servei militar.
El castell de Montfalcó fou infeudat a
diversos nobles durant els segles XI i XII
Per la seva banda, la propietat del Castell va passar per diverses mans, i va pertànyer a diversos comptats: Berga, Cerdanya, Cardona.
Per casament, l’any 1660 Montfalcó passà a integrar-se a la casa de Medinaceli, fins a la desamortització del segle XIX.
Arribem al pic de les dotze i entre setmana el poble està desert, l’únic restaurant que hi ha no obre fins a la una. Passejant pels carrerons solitaris fem cap a la petita església, talment com una capella, que sortosament es oberta perquè una veïna molt amable que està escombrant-ne l’entrada ens invita a passar. Una xerrada ens posa al corrent de l’activitat que especialment els caps de setmana hi ha entre aquestes parets emmurallades, ara degut a la pandèmia i a les restriccions municipals la poca activitat comercial de Montfalcó se’n veu clarament ressentida. Certament es un plaer passejar pels quatre carrers completament buits i no es difícil concloure que amb poca gent que s’hi passegi el poble quedi ràpidament col·lapsat.
Veient un mapa de la situació de castells i fortaleses que hi ha al voltant, certament ens apuntem a noves visites per aquesta zona fins ara molt desconeguda per nosaltres tot i passar-hi infinitat de vegades per davant.
Comentaris