BLOG DE JOAN PEPIO

  Temps de comiats, sobtats i dolorosos, no està sent el 2022 un bon any en aquest sentit. Avui hem acomiadat en Pedro Padilla un cosí de la Paqui que ella sempre deia que era el seu germà gran i això ha fet la seva pèrdua més dura. Un càncer de pàncrees que s’ha escampat de manera fulminant se l’ha emportat als 74 anys, una edat que a dia d’avui encara no considerem una persona molt gran. Tres germans dels set que formen la família Padilla-Maestra han mort de càncer, per sort la resta de germans sembla que no tenen el gen que s’ha emportat els altres tres, primer el Bautista que era el segon fill, desprès la Mari que era la petita i finalment en Pedro el germà gran, el que sempre estava disposat a ajudar a qui el necessités, qui amb el seu humor i el seu somriure era l’anima de qualsevol reunió o trobada en la que hi estès present. Era d’aquelles persones que deixen un bon record a la nostra vida. Per sempre entre nosaltres Pedro...

Quasi sense temps de pair l’experiència de Formentera, marxem amb en Marcel i la Dolors a passar tres dies al Baix Empordà. Ens allotgem al Mas Pericay a tocar de Pals. El Mas es molt gran però està completament desordenat, sembla un establiment vingut a menys i que caldria una forta inversió per posar-l’ho al dia. El nostre apartament es correcte i suficient per passar un parell de dies però l’entorn exceptuant la piscina es un pèl decebedor. El primer dia es Sant Joan i ens plantegem anar a Sa Tuna a la platja però ens trobem el pàrquing (petit) ple i no ens toca més remei que apropar-nos fins a la Cala d’Aiguafreda on si que podem estacionar el vehicle i gaudir d’un petit bany malgrat que el dia no acompanya massa. La tarda s’arregla i podem fer un bon bany a la piscina que a diferència de la resta de les instal·lacions si que presenta un bon aspecte i fa de bon banyar-s’hi. Cap al tard ens arribem fins a Pals per fer una petita volta per aquesta meravellosa vil·la medieval qu

Enguany a un ritme més tranquil degut a la recent lesió al peu de la Paqui, hem pogut gaudir de la nostra petita escapada a la petita illa de les Pituïses. Quatre dies que ens han permès recuperar la tranquil·litat i desconnectar totalment del dia a dia. La part d’aventura que sempre representa un viatge encara que sigui una escapadeta ens la va posar el Ferry d’Eivissa a Formentera que es va espatllar (per sort abans de sortir) i que va demorar una mica la nostra arribada al Port de la Savina, amb lo bé que havíem anat fins llavors (això passa per parlar....) En desembarcar tampoc teníem encara el cotxe de lloguer que havíem contractat com cada any a Autos Es Caló i vàrem anar amb la seva furgoneta fins a la tarda en que ja estava disponible. Per sort l’apartament de la Caty estava com sempre net i polit i a punt per passar-hi aquests dies i un cop instal·lats ja ens vàrem poder bellugar per territoris coneguts de la illa. Dinar “pa amb coses” a l’Hostal Rafalet d’Es Caló, passe