FORMENTERA LIGHT

Enguany a un ritme més tranquil degut a la recent lesió al peu de la Paqui, hem pogut gaudir de la nostra petita escapada a la petita illa de les Pituïses. Quatre dies que ens han permès recuperar la tranquil·litat i desconnectar totalment del dia a dia.

La part d’aventura que sempre representa un viatge encara que sigui una escapadeta ens la va posar el Ferry d’Eivissa a Formentera que es va espatllar (per sort abans de sortir) i que va demorar una mica la nostra arribada al Port de la Savina, amb lo bé que havíem anat fins llavors (això passa per parlar....)

En desembarcar tampoc teníem encara el cotxe de lloguer que havíem contractat com cada any a Autos Es Caló i vàrem anar amb la seva furgoneta fins a la tarda en que ja estava disponible.

Per sort l’apartament de la Caty estava com sempre net i polit i a punt per passar-hi aquests dies i un cop instal·lats ja ens vàrem poder bellugar per territoris coneguts de la illa. Dinar “pa amb coses” a l’Hostal Rafalet d’Es Caló, passejar per Sant Francesc, remullar-nos a la platja d’Es Caló i acabant a Cala Saona per veure la posta de sol d’aquest primer dia.

El segon dia es Diumenge i ens encaminem cap a la Cala En Baster, es sens dubte una de les mes tranquil·les ja que no sol estar gaire concorreguda, segurament el fet de que sigui rocosa hi contribueix, es necessari portar escarpins ja que tot es roca, però el que la fa diferent son una sèrie de petites coves excavades a la roca i que servien antigament per guardar-hi barques, fins i tot en alguna d’elles encara hi ha l’estructura de fusta per fer-les lliscar cap a l’aigua, avui en dia ja no es fan servir però son ideals per protegir-se del sol i l’hi donen un encant al conjunt de la cala. Sens dubte es un indret molt recomanable i que nosaltres no vàrem descobrir plenament fins l’any passat ja que si bé l’havíem vist no hi havíem baixat mai, sempre ens quedàvem a dalt prop d’una torra de guaita que hi ha a l’entorn.

A la tarda hi ha Mercat a la Mola i la visita es obligada tot i que enguany trobem a faltar-hi algunes parades, l’ambient es el de sempre amb música en directe i els artesans oferint els seus productes, la Paqui aprofita per fer-se un “tatoo” temporal al peu de la illa de Formentera. Acabem veient la posta de sol a Can Masroig prop de la Punta Pedrera mirant cap a Es Vedrà i sopant al Pinatapas a Es Pujols, on la Natalia ens rep amb una gran abraçada i es que la Paqui es la millor ambaixadora que pots tenir a l’hora de fer amistats i relacions. Sopem de luxe a les taules que hi ha mirant al passeig.

Dilluns, avui toca la visita obligada a Illetes. Ens hi plantem a quarts d’onze i els pàrquings ja estan plens i ens desvien cap al pàrquing de Tanga a la platja de Llevant, no ens havia passat mai i el pitjor es que quan hi arribem veiem que fa mala mar i molt de vent. Aprofitant que el tiquet d’Illetes serveix també pel Cavall d’en Borràs cap allà que ens hi encaminem, de fet es una platja que no havíem trepitjat en cap de les vegades que havíem anat a Formentera, allà hi ha el “Beso Beach” on van molts personatges del mon de la faràndula i també futbolistes i demès “famosillos” de diferents àmbits.

A la tarda desprès de dinar a l’Apartament si que podem entrar a Illetes, fa una tarda esplèndida i el mar està molt calmat, es curiós però a Formentera si a un cantó de la illa fa mala mar generalment a l’altre la fa bona. Aquí ens hi estem fins a l’hora de sopar en que hem quedat amb en Miquel i la Rosa uns bons amics que cada any per aquestes dates també venen a descansar uns dies, amb ells i una parella amiga seva ens prenem un pa amb coses a Es Caló que es on ells s’allotgen.

El Dimarts fa un dia una mica rúfol i comencem arribant-nos fins a la Platja d’Es Copinar, jo m’arribo fins al Caló d’es Morts però no hi baixo ja que el camí de baixada està molt malament i com que la Paqui ja tenia clar que no podria baixar jo tampoc ho faig. Com que el mar està bastant esverat i fa vent decidim provar a l’altre cantó de la illa i més concretament a la Platja de Ses Canyes a tocar d’es Pujols. Quan marxem passem per davant del “xiringuito” d’en Bartolo que es una institució a Formentera, enguany hi ha hagut molta polèmica degut a que al finalitzar les concessions d’alguns d’aquests establiments que han gestionat gent de la illa han perdut l’opció de renovació en no poder competir amb grups inversors que ofereixen més diners però que per contra desvirtuen l’essència d’aquest tipus d’establiments (Bartolo, Cala Saona, Pirata bus etc..) De fet aquest any ja no podien obrir però els hi han concedit una moratòria d’un any més fins el 2023.

Tal i com ja ens imaginàvem la platja de Ses Canyes presenta un mar tranquil i quasi sense vent i tampoc no hi ha massa gent.

A la tarda petita passejada per Sant Francesc i repetició del sopar a Pinatapas on tornem a sopar de meravella i tenim temps de conversar una estona amb en Joan el propietari del restaurant i conegut de la Caty, qui també ens comenta tot l’embolic de les concessions dels “xiringuitos” i resulta que en Bartolo es familiar seu. Una llàstima tot plegat perquè poc a poc Formentera va perdent aquell punt de romanticisme que l’hi donen aquests establiments.

Arribem a Dimecres dia de partida, veient que a la banda de Migjorn el mar segueix esvalotat optem per anar directament a l’altra banda i ho fem novament a la Platja de Ses Canyes fins a l’hora de dinar en que ens espera Sa Platgeta, un imprescindible per tancar la nostra estada a la illa. Dinem de meravella i quan marxem al saludar al seu propietari amb un “Fins l’any vinent” també ens fa esment de que se l’hi acaba la llicència i no sap si podrà competir enfront d’altres opcions doncs no està disposat a mantenir-ho a qualsevol preu i per tant caldrà esperar esdeveniments. Amb un punt de tristesa ens acomiadem amb l’esperança de que l’any vinent puguem seguir gaudint de la seva magnifica gastronomia i de l’entorn incomparable d’aquest restaurant a tocar de la platja.

Deixem Formentera sense entrebancs i ja només queda agafar l’avió de retorn a casa, Ryanair ens obsequia amb una hora i mitja de retard (tan puntuals que vàrem sortir a l’anada) però que hi farem, el millor de tot es que hem anat, hem gaudit i hem tornat i ja comptem els dies que falten per repetir-ho.