BLOG DE JOAN PEPIO

Earth, stream and tree encircled by sea Waves sweep the sand from my island My sunsets fade Field and glade wait only for rain Grain after grain love erodes my High weathered walls which fend off the tide Cradle the wind to my island Gaunt granite climbs where gulls wheel and glide Mournfully glide o'er my island My dawn bride's veil, damp and pale Dissolves in the sun Love's web is spun, cats prowl, mice run Wreathe snatch-hand briars where owls know my eyes Violet skies, touch my island, touch me Beneath the wind turned wave Infinite peace Islands join hands 'Neathe heaven's sea Dark harbor quays like fingers of stone Hungrily reach from my island Clutch sailor's words, pearls and gourds Are strewn on my shore Equal in love, bound in circles Earth, stream and tree return to the sea Waves sweep sand from my island from me Aquesta es la lletra de la cançó Islands de l'àlbum que porta el mateix nom i que fou escrita l'any 1971 i que defineix

Ahir dia 27 de Setembre de 2014, el President Mas, va signar el decret que permet tirar endavant la consulta del dia 9N, una consulta no vinculant on tant sols es demana poder opinar sobre si volem ser un Estat i en cas afirmatiu si volem que aquest sigui independent. En definitiva tota una declaració de guerra segons els "constitucionalistes" i demés defensors de l'Espanya "Una Grande y Libre". No deixa de ser curiós que aquesta gent en una gran majoria no va votar aquesta "Sacrosanta Constitució" o bé per edat o bé com en el cas del PP, llavors AP perquè no hi creia. Ara però en nom de la seva llei no podem fer res que ells no vulguin. El seu estimat Franco es va carregar la llei i l'ordre llavors establert i aixó estava bé no? Mai una llei pot ser un fre a les aspiracions d'un poble, però per que quedi ben clar ESPANYA NO ES UNA DEMOCRÀCIA, es una dictadura encoberta on tots els estaments de l'Estat estan dirigits per ex-franquistes

El passat dia 21 en MANOLO, va entrar al club del "50". Una trobada amb familiars i amics a la zona recreativa d'el Pol a Arbúcies ens va permetre passar un dia de germanor i felicitar-lo menjant una fideuà i una paella que aixó si va haver de cuinar ell. Je, Je.. Felicitats

Venim del nord,   venim del sud,   de terra endíns,   de mar enllà   i no creiem en les fronteres   si darrera hi ha un company   amb les seves mans esteses   a un pervindre alliberat.   I caminem per poder ser   i volem ser per caminar.   Venim del nord,   venim del sud,   de terra endins,   de mar enllà,   i no ens mena cap bandera   que no es digui llibertat,   la llibertat de vida plena   que és llibertat dels meus companys.   I volem ser per caminar   i caminar per poder ser.   Que més oportú que la lletra d'aquesta cançó de LLuis LLach, per resumir el que hem viscut aquesta tarda, crec que podem dir sense equivocar-nos que poc a poc anem teixint el nostre destí com a país; malgrat la manca de predisposició d'un govern central obcecat amb la seva legalitat i la seva constitució (que la gran majoria d'habitants ni tan sols va votar) ancorat i enrocat en unes estructures feixugues i amb molts casos decimonòniques, que ni escolta ni vol escoltar