"ARA ES L'HORA"

Venim del nord, 

venim del sud, 
de terra endíns, 
de mar enllà 
i no creiem en les fronteres 
si darrera hi ha un company 
amb les seves mans esteses 
a un pervindre alliberat. 
I caminem per poder ser 
i volem ser per caminar. 

Venim del nord, 
venim del sud, 
de terra endins, 
de mar enllà, 
i no ens mena cap bandera 
que no es digui llibertat, 
la llibertat de vida plena 
que és llibertat dels meus companys. 
I volem ser per caminar 
i caminar per poder ser. 

Que més oportú que la lletra d'aquesta cançó de LLuis LLach, per resumir el que hem viscut aquesta tarda, crec que podem dir sense equivocar-nos que poc a poc anem teixint el nostre destí com a país; malgrat la manca de predisposició d'un govern central obcecat amb la seva legalitat i la seva constitució (que la gran majoria d'habitants ni tan sols va votar) ancorat i enrocat en unes estructures feixugues i amb molts casos decimonòniques, que ni escolta ni vol escoltar. Però nosaltres avancem i cada cop tenim més pressa i més força, perquè negar una evidència i lliurar-ho tot a l'immobilisme es com esperar que el tren que avança t'acabi atropellant. 

Recordo que el meu pare (que feliç hauria estat de veure-ho) sempre em deia que el camí seria llarg però que algun dia arrivariem a port. ARA MES QUE MAI ES L'HORA. Que els polítics escoltin....