BLOG DE JOAN PEPIO

Temps de reflexió, incertesa, esperança... Amb Pink Floyd l'espera es més tranquila. Gaudim-ho Ticking away the moments that make up a dull day Fritter and waste the hours in an off hand way. Kicking around on a piece of ground in your home town Waiting for someone or something to show you the way ... Tired of lying in the sunshine staying home to watch the rain. And you are young and life is long and there is time to kill today. And then one day you find ten years have got behind you. No one told you when to run, you missed the starting gun. Ahhhh... (Oooh ahhhh) So you run and you run to catch up with the sun but it's sinking Racing around to come up behind you again. The sun is the same in a relative way but you're older Shorter of breath and one day closer to death. Every year is getting shorter; never seem to find the time. Plans that either come to naught or half a page of scribbled lines. Hanging on in quiet desperation is the English way

Dia 14 de Setembre, amb 10 minuts de retràs sobre l’hora prevista (9.00 p.m.) i amb els acords de Així parlava Zaratustra de Richard Strauss, la música de David Bowie omplia la sala Bikini de Barcelona. Els artífexs una banda anomenada “Absolute Bowie” grup d’homenatge al músic anglès i per dir-ho d’alguna manera autoritzat a perpetuar la figura i la música del genial autor britànic.  D'ells Mick Woodmansey bateria de les "Spiders from Mars" ha dit: “Absolutely wicked. As one who was there, watching AB put me back there again. For anyone who missed it or fans who want to relive it I definitely recommend it. As close to the real thing that you'll get. Enjoy." El concert estructurat en dues parts ben diferenciades, va repassar tots els gran exits de la llarga carrera de l’artista, si bé va obviar tota la part posterior a la dècada dels vuitanta. A la primera part una exhaustiva revisió de la època més daurada “Ziggy Stardust, Aladdin Sane, Hunky D

Molt recomenable disfrutar de la projecció del documental "David Gilmour Live at Pompeii" un retorn a l'antic amfiteatre de Pompeia on l'any 1972 Pink Floyd hi va celebrar un concert que posteriorment es va poder veure en forma de film dirigit per Adrian Maben. Allí el grup va interpretar onze peces, de les quals només sis foren incorporades al film, entre elles la majestuosa "Echoes" que dura 24 minuts (comptant les dues parts) 45 anys més tard David Gilmour tornava a l'Amfiteatre per gravar dos espectaculars concerts que formaven part de la gira de promoció del seu darrer àlbum "Rattle that Lock". A diferència del concert original de Pink Floyd en que no hi havia públic, en aquesta ocasió i per primer vegada 2600 asistents a un concert de Rock varen trepitjar la sorra que en el segle I a,C, havien trepitjat els gladiadors. Hem pogut vibrar amb les interpretacions de bona part del material de Pink Floyd i alguna molt bona cançó dek s

Un any més ens hem aplegat una gran quantitat de ciutadans de tot arreu de Catalunya, per donar el nostre suport al nostre Parlament i als nostres representants per seguir avançant en el camí cap a la independència i més davant dels constants abusos policials i judicials dirigits per un govern espanyol incapaç d’oferir propostes polítiques i que ha perdut totalment els papers i el més elemental sentit democràtic. La història de ben segur posarà a cadascú al seu lloc i no tingueu cap dubte que el Govern Espanyol quedarà com el que és, una pseudo-democràcia ancorada en el franquisme i en el centralisme més ranci, amb una caverna mediàtica que l’hi fa d’altaveu a totes les TV estatals a quina més fatxa i manipulada. Vivim dies convulsos, però contra la voluntat d’un poble tossut i serè com el català no ho tindran gens fàcil. ENDAVANT i el DIA 1 d’Octubre a votar. A veure si em tanquen el blog per apologia de la democràcia, amb aquesta gent mai se sap. JJJJ