BLOG DE JOAN PEPIO

Un dia de lliure disposició ens ha permès tornar a Montserrat un grapat d’anys des de l’ultima vegada que havíem pujat a l’emblemàtica muntanya. Aquesta vegada he volgut fer-ho amb el cremallera que sortint de Monistrol Vila t’apropa al Monestir en uns quinze minuts mal comptats. El nou cremallera inaugurat l’any 2003 aprofita gran part del traçat de l’antic cremallera que havia fet el recorregut entre els anys 1892 i 1957 quan degut a la progressiva pèrdua de passatge com a conseqüència d’un greu accident ocorregut l’any 1953 així com de l’increment del transport per carretera se’n va clausurar l’explotació. La línia explotada pels Ferrocarrils de la Generalitat funciona tots els dies de l’any i val a dir que el servei es comodíssim, amb uns trens d’última generació que fan el trajecte una autèntica delícia. La longitud es de 5238 metres, amb un desnivell d’uns 550 metres amb pendents de fins a un 15.6%   No cal dir que hem trobat tot l’entorn completament renov

Una Imatge val més que Mil Paraules. Sobren els comentaris, qui està més content/contenta

Amb un somriure als llavis i amb l’energia que la caracteritza, enguany la tieta M. Rosa ha celebrat els seu 94è aniversari envoltada dels fills, nets i besnéts i amb nosaltres que amb gran xerinola i ganes de passar-ho bé ens hem reunit al restaurant “El Viejo Roble” a Cerdanyola del Vallès. Aquest passat cap de setmana aprofitant que part de la família participava a la diada castellera de Sant Martí, patró de Cerdanyola, ens hem reunit en aquesta (fins ara desconeguda per mi) ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb ganes de seguir gaudint de la companyia de tots i que la salut de la tieta l’acompanyi, ens hem emplaçat a retrobar-nos l’any vinent en que de ben segur la família haurà augmentat amb algun besnét més.

Amb l’Ariadna desplaçada a Girona durant el cap de setmana, hem volgut aprofitar que encara la ciutat es trobava en plenes fires de Sant Narcís, per apropar-nos-hi i fer-hi un volt pels carrers i places d’aquesta preciosa ciutat, especialment plens de vianants que van i venen entre parades de tota mena (embotits, formatges, roba, joies, perfums etc...), concerts de música, venedors de castanyes i atraccions de fira al Parc de la Devesa. Han estat unes hores intenses que hem acabat fent un sopar d’aniversari pel Jason (38 anys) al Restaurant Artusi en ple casc antic, un local molt bonic amb ambient tranquil, i es que Girona enamora!!!!

Molt de temps feia que no viatjàvem a Sitges. La “Blanca Subur” sempre ha estat un ciutat atractiva, tot i que es veritat que una mica oblidada en les nostres sortides pel territori català. Amb l’agradable companyia d’en Jordi i la Mercè i aprofitant la diada festiva de Tots Sants, ens hi hem desplaçat acompanyats per un sol esplèndid (ja era hora) que ens ha fet més agradable la visita. Hem dinat una bona paella a “Cal Pinxo” en ple passeig marítim i ho hem rematat amb una copa a “l’Alenti” en l’anomenat “Carrer del Pecat” En resum una bona vetllada que ens ha retornat les ganes de repetir un dia amb més calma i amb la màquina de fotografiar per deixar constància de la bellesa d’aquesta vila.

Tot i que durant tota la setmana varen anunciar repetidament que el diumenge 28 d’Octubre seria passat per aigua, els organitzadors de la segona edició de la “Pia&Go” que es celebrava enguany a Caldes de Montbui, varen decidir seguir mantenint la convocatòria tal i com estava previst des d’un principi. Nosaltres quatre, es a dir en Marcel, la M. Dolors, la Paqui i Jo, cap a Caldes ens adreçarem i les capelines ens posarem nomes arribar i ja no ens les vàrem treure fins a l’hora de marxar, que es quan va parar de caure aigua. Menys la Paqui que ja tenia clar que faria la caminada curta, la resta decidirem canviar la caminada llarga (15 Km) per la curta (5 Km) ja que les condicions meteorològiques no convidaven a arriscar-se massa en aventures muntanyenques, i fou una llàstima perquè el recorregut era especialment atractiu. La pujada al poblat ibèric de la “Torre Roja” oferia unes bones vistes de tota la contrada, aigualida per la pluja constant que no deixava de remullar-no

  L’any passat en acabar el concert del grup “The Musical Box” homenatge a “Genesis” el cantant va dir que aquest 2018 tornarien a Barcelona amb un nou espectacle i fins i tot ens en varen avançar un parell de peces. En aquell moment ja tinguérem clar que enguany repetiríem i així ha estat. En una Sala BARTS plena de gom a gom, la majoria de nostàlgics de l’època daurada del rock i molt especialment devots del conjunt liderat per Peter Gabriel ens hem submergit durant dues hores llargues (intermedi inclòs) dins la meravellosa música que “Genesis” ens va deixar com a llegat de la seva aventura musical, centrada bàsicament en l’etapa “Gabriel” tot i que hi sonaren peces dels dos discs posteriors “A Trick of the Tail” i “Wind & Wuthering” El concert anomenat “Extravaganza” es dividia en tres parts. Una primera anomenada “The Wind’s Tail”, amb temes d’aquests dos darrers discs on Peter Gabriel ja havia abandonat el grup. La segona titulada “Broadway Melodies” estava cen