MONTSERRAT



Un dia de lliure disposició ens ha permès tornar a Montserrat un grapat d’anys des de l’ultima vegada que havíem pujat a l’emblemàtica muntanya. Aquesta vegada he volgut fer-ho amb el cremallera que sortint de Monistrol Vila t’apropa al Monestir en uns quinze minuts mal comptats.


El nou cremallera inaugurat l’any 2003 aprofita gran part del traçat de l’antic cremallera que havia fet el recorregut entre els anys 1892 i 1957 quan degut a la progressiva pèrdua de passatge com a conseqüència d’un greu accident ocorregut l’any 1953 així com de l’increment del transport per carretera se’n va clausurar l’explotació.

La línia explotada pels Ferrocarrils de la Generalitat funciona tots els dies de l’any i val a dir que el servei es comodíssim, amb uns trens d’última generació que fan el trajecte una autèntica delícia. La longitud es de 5238 metres, amb un desnivell d’uns 550 metres amb pendents de fins a un 15.6%









 No cal dir que hem trobat tot l’entorn completament renovat, tot i que la “Moreneta” segueix essent la mateixa J


Hem fet un tomb per l’esplanada del Monestir, hem pujat al Cambril de la Verge per fer un petó a la imatge de la “Nostra Patrona” i finalment en una església plena de gom a gom hem escoltat el “Virolai” meravellosament interpretat per l’escolania. 
Un cop acabada la celebració encara tenim temps de posar uns ciris en record del presents i absents i fer una visita a la botiga per comprar unes quantes coques de Montserrat, que segueixen com sempre igual de bones.


I desprès de quatre hores, altre cop el Cremallera ens torna a l’aparcament de l’estació de Monistrol. Visita completada.

Comentaris