IMSERSO. VIATGE A MALLORCA. CRONICA DE VUIT DIES A LA ILLA

 

PRIMER DIA = VIATGE i TROBADA FAMILIAR A PALMA

Primer viatge de l’IMSERSO de la nostra vida. No l’hem fet sols sinó que molt ben acompanyats per en Marcel i la Dolors. El nostre destí Mallorca i l’hotel que se’ns ha assignat el “Sol Guadalupe” a Magaluf població turística que pertany a Calvià i que als anys 60 va sorgir durant el boom turístic que va ser especialment popular entre els joves del Regne Unit.

L’hotel es un macro complex d’unes 500 habitacions i que sempre havíem pensat que no s’ajustava al nostre tipus de turisme, però ja se sap que l’IMSERSO contracta unes places que no es poden canviar.

En un vol curt i sense incidències ens plantem a la illa, plou i aquesta pluja no ens abandonarà en tot el dia que hem decidit passar a Palma perquè a la tarda hem quedat la Paqui i jo amb la meva cosina, el seu pare i el seu fill.

Abans de tot però cal apropar-se fins a l’hotel per deixar les coses. Ens assignen habitacions al segon pis que malauradament té el torn de sopar de 7 a 8.30 del vespre, parlem amb recepció per canviar-ho pel segon torn que va de 8.30 a 10 al·legant que en estar tot el dia fora el segon torn ens va millor, diuen que ho hem de parlar amb el maitre i com que entre una cosa i l’altre ja es hora de dinar l’hi comentem a ell. No ens dona la opció de canviar tot i que si que ens ofereix certa flexibilitat, el motiu que ens al·lega es que l’hora del sopar es la més complicada per la gran quantitat de gent que s’hi aplega, això comprovarem que es ben cert amb les cues que es fan. Tot i això amb una brillant gestió en Marcel i la Dolors aconsegueixen que a recepció ens donin els braçalets negres del segon torn, els del primer torn son blaus, perfecte però després comprovarem que el tema dels braçalets no serveix de res perquè en cap moment no ens els varen demanar.

Un cop dinats, amb el cotxe que hem llogat per aquests dies ens desplacem cap a la capital, de Magaluf a Palma hi ha uns 18 Kms que es fan amb uns 15 minuts gràcies a que tot el recorregut es per autopista. Plantem el cotxe en un pàrquing i fem un tomb pel casc antic, es tracta per part nostre de fer temps fins a les 6 que hem quedat amb la meva cosina a la porta del Teatre Principal; no para de ploure a cops amb una certa intensitat i ens refugiem als banys àrabs que es troben a prop de la Catedral. Val a dir que la visita al temple la reservem pel darrer dia en que tenim previst fer Palma.

Els banys àrabs de Palma se situen en els jardins de Can Fontirroig, en ple nucli històric de la ciutat. Dins de l’edifici, la sala central està destinada als banys calents, i et sorprendrà per la impactant cúpula i les claraboies. Els banys són del segle XI, fet que només ha permès una conservació parcial de les sales i els elements arquitectònics. Segons els experts, les restes conservades possiblement formaven part del palau d’algun noble musulmà. L’entrada en aquest preciós edifici musulmà de Mallorca és un portal amb arc de ferradura. Un cop dins, es manté la sala central de planta quadrada, coberta amb una cúpula semiesfèrica de maons amb claraboies i envoltada per dotze columnes amb arcs de ferradura. La diversitat d’estils que presenten els capitells de les columnes s’associa al fet que, durant la construcció, es van utilitzar materials i recursos d’altres edificacions de la zona. Aquesta sala, que estava destinada als banys calents, presenta un doble terra molt curiós que, per mitjà de fenedures treballades a consciència, feia circular l’aigua calenta i el vapor per tota la sala. També es conserva una sala annexa rectangular coberta amb volta de canó. Però s’ha perdut del tot la sala de banys freds.

Son les 6 i puntuals a la cita ens trobem amb la Montse, en Lluis el seu fill i en Toni el seu pare, finalment el marit no ha pogut venir per un tema personal. Ens fa molta il·lusió aquest retrobament, sinó recordo malament la darrera vegada que ens havíem vist fou l’estiu de 1988, tot i que jo hi vaig anar en un viatge d’anada i tornada quan va morir el meu tiet.

Ens arribem fins a una granja cafeteria molt típica de Palma anomenada “Ca´n Joan de S’Aigo” coneguda pels seus productes i la seva ambientació clàssica, cal recordar que fou fundada el segle XVIII i sempre hi ha molta cua, nosaltres tenim bastant de sort i trobem una taula on podem xerrar i compartir una xocolata amb un “cuarto” que es un pa de pessic tradicional de la rebosteria balear i en conseqüència molt popular a Mallorca.

En acabar, la Montse ens acompanya fins a Magaluf, on ens retrobem amb en Marcel i la Dolors i com ja he dit abans podem fer-ho al suposat segon torn tot i que tothom fa una mica el que vol.

 

SEGON DIA = VALLDEMOSSA, DEIÀ, BANYALBUFAR

Si Palma ens va rebre amb pluja, Valldemossa ho fa amb vent, un vent que no ens deixarà fins al darrer dia de la nostra estada a la illa. Sortim després d’esmorzar cap aquesta localitat tan famosa i una de les mes boniques de Mallorca on per damunt de tot hi destaca la seva cartoixa o Frederic Chopin i George Sand hi passaren un hivern. Anem a pams, el primer que fem en arribar-hi es passar per l’oficina de Banca March on la meva cosina hi treballa com a directora i que ahir a Palma em va demanar que quan anéssim a Valldemossa passéssim a saludar-la i així ho fem. La Montse ens acompanya fins a la Cartoixa i ens deixa a la porta perquè puguem visitar-la.

Entrem a la Cartoixa presenciant un breu concert de piano amb obres de Chopin i tot seguit ens endinsem en les diferents dependències i cel·les de l’edifici. Chopin i Sand van tenir una estada memorable durant l’hivern de 1838-1839, ocupant la cel·la numero 4 on ell va compondre alguns dels seus famosos Preludis Op.28 i Sand va escriure-hi “Un Hivern a Mallorca”

L’origen del conjunt es remunta al temps del rei Jaume II que va escollir aquest indret de la Serra de Tramuntana per edificar-hi un palau pel seu fill Sanç. L’any 1399 Martí l’Humà cedí totes les possessiones reials de Valldemossa als frares cartoixans que fundaren la cartoixa i l’habitaren fins al 1835 quan passà a mans privades per la desamortització de Mendizábal.

A més de Chopin altres personatges com Jovellanos (confinat per qüestions polítiques) Rubén Dario, Unamuno, Azorín i Rusiñol també hi restaren com a hostes.

La visita es molt interessant i després de veure la cel·la 4 que es visita per separat per desavinences en la propietat entre la Cartoixa i els propietaris de part del llegat del compositor; allà hi trobem el piano que va fer servir Chopin i nombrosa documentació del music i l’escriptora.

Acabada la visita, passegem per Valldemossa que la veritat es un poble molt bonic i provem fins i tot la Coca de Patata que consisteix amb un dolç molt lleuger i esponjós que es típic de la població. Abans de marxar ens acomiadem de la Montse i fem un mos a una cafeteria propera a l’oficina bancària.

La següent visita planificada es Deià tot i que abans fem una parada al mirador de Son Masroig per fer unes fotografies a la Roca Foradada, una petita península en forma de L d’uns 600 metres on hi ha un forat de 18 metres de diàmetre

Va ser aquí on Jacinto Verdaguer va trobar inspiració per escriure la seva obra “Atlàntida”, convidat per l’arxiduc Lluís Salvador.

A Deià nomes hi parem per fer unes fotografies del conjunt de la població, es una població molt concorreguda per artistes de tot arreu i tot i que la seva ubicació es excel·lent en la nostra opinió no es tan bonica com Valldemossa.

Seguim recorrent la Serra de Tramuntana i ja de retorn cap a Magaluf, fem una petita parada a un mirador a l’entrada de Banyalbufar. Allà ens trobem uns turistes alemanys a qui els hi ha obert el cotxe per robar-los, bàsicament diners i algun objecte de l’interior del vehicle. Els ajudem per contactar amb els serveis policials que els hi aconsellen que la denuncia la facin al seu hotel de permanència, però resulta que estan en un AirBnB de Pollença i llavors es millor que ho facin a la policia d’allà. Una senyora mallorquina que també es troba en aquest punt ens adverteix de que siguem curosos en les nostres propietats ja que els miradors de la Serra son propicis als robatoris als vehicles de lloguer. Avisats estem.

 

TERCER DIA = COVES DEL DRAC, COVES DELS HAMS I LITORAL SUD

Mallorca té diverses coves que son una autèntica atracció turística, les més concorregudes son les del Drac (Drach en les diferents retolacions) les dels Hams i també les d’Artà, Campanet i Gènova.

Emprenem la visita a les Coves del Drac i dels Hams i ho fem començant per les del Drac. Una autèntica gernació espera a les portes de la Cova i des del primer moment tenim clar que serà una visita multitudinària. Les coves son espectaculars degut a la seva grandària i pels camins circulem una autèntica corrua de gent i com no pot ser d’altra manera hi trobem uns catalans de la Garrotxa i per acabar-ho d’adobar de Les Planes d’Hostoles i que lògicament coneixen Can Masjoan i la Familia Monteis i es ben cert que el mon a vegades es ben petit per coincidències com aquesta. El final de la visita es un concert en el Llac Martel en que els musics es desplacen en una barca acompanyats de dues barques més que en acabar la representació serveixen per transportar part del públic assistent, nosaltres optem per sortir caminant.

Les Coves s’estenen fins a una profunditat de 25m i tenen uns 2,4 Km d’allargada. En realitat son quatre coves anomenades “La Cova Negra”, “La Cova Blanca”, “La Cova de Lluis Salvador” i “La Cova dels Francesos” que estan connectades entre elles i que s’han format per acció de l’aigua del mar i que estudiosos consideren que la seva formació podria remuntar-se al Miocé.

La segona parada es a pocs kms i son les Coves dels Hams, més petites que les del Drac i en certa manera més acollidores i d’entrada amb molta menys gent. Foren descobertes per Pere Caldentey que les acabà d’explorar el 1907 Foren les primeres coves obertes al públic de l’estat l’any 1910 amb una instal·lació elèctrica molt avançada per l’època.

Estan formades per dues Coves Separades tot i que comencem davallant per una Cova externa anomenada Cova Rodona, immens jardí botànic que serveix de porta d’entrada. La primera de les Coves es la Blava on des del 2015 un documental anomenat “Descobrint el Passat” ens introdueix a la Història de Mallorca, els seus primers habitants, la formació de les Coves i el seu extraordinari descobriment. Amb una espectacular il·luminació led, podem admirar les “Columnes de Samsó”, les “Planes de Fra Mauro” i el “Fós de l'Infern”, a l’Auditorium tenim GENESIS, -La Història de la Vida-, un Time Lapse audiovisual vertiginós, des del Big-Bang fins avui, en una projecció gegant sobre la pròpia roca mil·lenària de la Cova. Tot seguit visitem la Cova Clàssica, que està composta per 12 galeries. Al llac subterrani Mar de Venècia s'ofereix un espectacle musical. Val a dir que les Coves dels Hams anomenades així per una sèrie d’estalactites en forma d’hams, son les que han sofert una major transformació des que les vàrem visitar ja fa un grapat d’anys, per contra les del Drac segueixen una estètica similar encara que amb reformes lumíniques més adaptades al nostre temps.

Un cop acabat el periple subterrani ens dirigim fins a Porto Cristo on ens cruspim un arròs negre al Restaurant Cap des Toi i desprès aprofitem per pair-lo donant un tomb pel port abans d’enfilar cap a una de les Cales i meravelles naturals que tenim previstes en el nostre itinerari.

A Porto Colom ens dirigim a veure Sa Cova Foradada que consisteix en un arc natural a través del que es pot veure el Far de Porto Colom i que es pot dir que es una vista imprescindible per poder-hi fer fotografies.

Per acabar la tarda, doncs el sol ja va de baixa ens arribem a la Cala Mondrago on hi fem un cop d’ull i ens l’apuntem per repetir-la un altre dia en que tenim la intenció de fer diverses cales del Sud de l’illa.

 

QUART DIA = SERRA DE TRAMONTANA – FAR DE FORMENTOR – LLUC – SA CALOBRA – TORRENT DE PAREIS - BICICLETES

Amb un bon sol però amb el vent de rigor emprenem una ruta per tota la costa Nord de Mallorca i el primer punt serà el Far de Formentor. Fins al començament de l’exigent carretereta que mena al Far, no ens trobem amb una autèntica munió de ciclistes que definitivament no ens abandonaran en tot el dia per desesperació dels soferts conductors. La carretera es molt revirada amb pujades i baixades pronunciades, estreta i complicada per la quantitat de ciclistes que hi ha, i es que en son molts, però molts i no exagero. Un cop ens plantem dalt de l’esplanada del Far lo complicat es trobar un forat per deixar el cotxe i cal esperar que algú marxi, per sort no es massa tard i encara no ha arribat el gruix de visitants i aviat trobem un espai on plantar el nostre cotxe un Peugeot 208 llogat a Vanrell i que va com una seda. Les vistes son espectaculars tot i que els penya-segats es veuen un xic difuminats per la calitja que hi ha.

Aquest Far construït a 188 metres sobre el nivell del mar, va ser el Far més complicat de construir degut a la seva situació. Té una torre de 56 metres d’alçada i entrà en funcionament l’any 1863. L’any 1962 s’hi va instal·lar una línia elèctrica però les tempestes obligaran a una posterior instal·lació de grups electrògens. Actualment funciona amb energia solar fotovoltaica.

Baixem entre cotxes que pugen i bicicletes amunt i avall, la propera parada es al Mirador de Cal Figuera i després al Mirador d’es Colomer, on podem visualitzar una altra part de la serralada, aquí fa molt de vent i tot i que fa sol no s’hi està massa bé, el temps per fer les fotografies de rigor.

Seguim per la part Nord de l’Illa i després d’una breu parada a la Cala de Sant Vicenç i la Platja de Cala Barques enfilem cap al Santuari de LLuc

La carretera que porta al Santuari segueix revirada, encara que no tant com la de Formentor tot i que també hi trobem ciclistes.

Situat al terme d’Escorca, el Monestir es un punt de referencia pels Mallorquins, amb diferents rondalles que pretenen explicar-ne el seu origen. Una diu que prové de “Lucus” que vol dir “bosc sagrat” i l’altra parla d’un pastor que fa molts segles pasturava el seu ramat en aquest lloc i que durant un temps va estar molt relacionat amb la imatge de la Verge del Santuari.

Fem una visita al temple i després fem un mos als jardins del Santuari, que son plens de gent.

Hi ha gent fent barbacoes a la part posterior en una zona habilitada per Pícnic. Podem dir que Lluc es el Montserrat de Mallorca.

Acabarem la ruta per la Serra de Tramuntana visitant un dels llocs més icònics que hi ha, el Torrent de Pareis, per arribar-hi ho farem a traves de Sa Calobra mitjançant una de les carreteres més revirades que hi ha a l’illa i que a més té el famós Nus de Corbata, un punt impactant en que es dibuixa un gir complert de 360º per embolicar-se amb si mateixa. Es tracta d’una obra d’enginyeria feta el 1932 com una espectacular obra d’enginyeria, la carretera es construí sense maquinaria salvant més de 800 metres de desnivell amb trams encaixonats entre les escarpades parets de roca de la serra. L’artista que la va dissenyar fou el mateix que dissenyà la del Cap de Formentor.

Arribem al port de Sa Calobra, que es una cala que també pertany al municipi d’Escorca i que pren el nom d’un petit llogaret situat a les proximitats. A la cala hi ha diversos restaurants i allotjaments que a hores d’ara encara resten tancats en la seva majoria.

Per un camí que rodeja el petit port i a través d’un parell de túnels que han estat rehabilitats en la seva part lumínica s’arriba al Torrent de Pareis.

El Torrent comença a un lloc anomenat S’Entreforc que es la confluència de dos torrents, el del Gorg Blau i el de Lluc. Després de 3,3 Km entre grans penya-segats desemboca en l’indret anomenat s’Olla un tram on el llit del torrent s’eixampla considerablement i presenta gorgs permanents. La desembocadura forma una petita cala de grava vora el mar que es un lloc emblemàtic per les seves postes de sol i per la bellesa de l’indret.

Ja cau el dia i definitivament avui hem fet la part més bonica de l’illa i també la més complerta, toca retornar a l’hotel per una bona dutxa i el sopar multitudinari de jubilats.

 

CINQUÈ DIA = SOLLER – PORT DE SOLLER – SANT ELM

Desprès de l’etapa tant complerta d’ahir, avui dissabte ens apropem fins a Sóller, no ho hem fet amb el seu famós tren històric sinó que ha estat amb cotxe, això si a través del famós túnel que evita un coll ple de revolts i de ben segur de ciclistes.

Hi ha mercat setmanal i això es sinònim de molt de moviment i gent que circula pels carrers d’aquesta turística població. Visitem el mercat municipal i tot seguit cap a l’estació on tenim l’oportunitat de veure un comboi acabat d’arribar de Palma. Aquest Ferrocarril fou inaugurat el 16 d’abril de 1912 i pertany a una empresa privada que en manté l’explotació com un tren eminentment turístic.

Els vagons son de fusta i estan molt ben conservats, tot el sistema de funcionament es molt manual i requereix la intervenció de diverses persones.

Poc després va sorgir la possibilitat d’allargar el seu traçat fins al port, però això no era possible, ja que les vies havien de travessar el poble i mancava espai. En aquella època les subvencions estatals per a ferrocarrils tan sols es concedien a aquelles amb un recorregut que superés els 30 quilòmetres i el tren de Sóller només en tenia 27, total que n’hi faltaven 3 per tenir subvenció, per tant Pere Grau i Canyelles enginyer projectà un tramvia que enllacés la població amb el seu port.

El dia 4 d’Octubre de 1913 es va inaugurar amb un ample de via idèntic al del ferrocarril es dir 914 mm (una iarda) i una longitud de 4,8 Kms.

El 24 d’Octubre de 1929 es varen electrificar el tren i el tramvia. El tramvia surt de l’estació del ferrocarril i travessa el nucli urbà i després de passar entre camps i jardins transcorre paral·lel a la carretera fins a la badia del port.

Es un recorregut totalment turístic que es realitza a molt baixa velocitat, ja en el port fem un tomb i decidim tornar a Sóller mitjançant un taxi que evidentment ens surt molt més barat que el tramvia.

De Sóller anem a Fornalutx perquè hem vist que és un dels pobles més bonics de l’illa. Som al pic del migdia i en arribar a aquesta població al costat de Sóller ens la trobem col·lapsada de cotxes i ens es impossible aparcar, per tot això decidim que hi tornarem demà al matí amb l’esperança de trobar-hi menys gent.

Canviem de plans i ara l’objectiu es Sant Elm, un llogarret de platja des d’on podem divisar l’illa de Sa Dragonera. Pertany al terme municipal d’Andratx, antigament conformava una vila que fou abandonada quedant un petit redol de pescadors que es convertí en una localitat de segones residències i d’estiu amb el gran atractiu del paratge natural davant de la Dragonera.

Fem una passejada amb un vent intens i un ambient rúfol que ens fa tornar aviat cap a retiro i deixar més passejades pels següents dies.

 

SISÈ DIA = FORNALUTX - PALMA

Diumenge, i tal com teníem previst ens arribem en primer lloc a Fornalutx que es considerada una de les localitats més boniques de Mallorca i que també té el títol de Poblacions més boniques d’Espanya.

No tenim problema d’aparcament, i es que anar als llocs aviat sempre es millor. Fornalutx ubicat a la vall de Sóller als peus del massís Puig Major en plena Serra de Tramuntana, s’ha convertit en parada imprescindible pels viatgers que recorren la part nord de Mallorca, i això es degut als seus carrerons empedrats que et fan sentir com si estiguessis passejant a través de la història de la població.

Fent una llimonada elaborada amb llimones de la vall (molt reconegudes) desconnectem a la plaça del poble bastant concorreguda ja en aquestes hores.

Un cop visitat Fornalutx, emprenem viatge a Palma per veure com poder trobar l’aparcament de dissuasió situat al costat del Palau de Marivent i que d’allà amb el bus 4 ens plantarem al centre i aquesta es la idea per fer-la efectiva el darrer dia en que tenim previst passar-lo a Palma. Abans passem pel Castell de Bellver per visitar-lo però resulta que en ser Diumenge de Pasqua està tancat, no quedarà més remei que tornar el dimarts. Tot seguit busquem el pàrquing i un cop localitzat podem veure que efectivament la parada del bus municipal nº4 es just al costat i ens porta fins al passeig del Born a 5 minuts de la Catedral.

La Catedral ja es tancada i aprofitem que el Palau de l’Almudaina a la tarda dels diumenges es gratuït per ciutadans europeus i iberoamericans per visitar-lo.

El Palau o Castell Reial de l’Almudaina fou la residència històrica dels reis de Mallorca, actualment la seva titularitat i administració corresponen a l’ens públic “Patrimoni Nacional” que gestiona els béns de l’estat al servei de la Corona. L’edifici d’origen romà es una modificació de la suda musulmana iniciada l’any 1281 que es va perllongar fins al 1343 durant els regnats de Jaume II fill de Jaume II, Sanç i Jaume III, es diu que Jaume II anava cada dia a resar a la seu, ja que sembla que era una persona molt religiosa. L’Almudaina fou la seu del Regne Mallorquí durant el Segle XIV fins que el 1349 amb Pere IV passà a Aragó.

Esmercem una hora llarga en la visita i en acabar i tenint en compte que no hem dinat ens arribem fins a la cafeteria de Ca’n Joan de S’Aigo on havíem anat amb la meva cosina el primer dia, a l’hora que hi fem entrada encara no hi ha massa cua i entrem i ens serveixen ràpid.

Una nova passejada pel centre i després ja retorn cap a l’hotel.

 

SETÈ DIA = CALES I PLATGES DEL SUD DE L’ILLA

Fa un sol esplèndid però un vent molest que prop del mar encara es més incòmode, avui dediquem el dia a recórrer algunes de les platges i cales que es troben al sud de l’illa.

Comencem per la Cala Pi, on hi destaca una torre de defensa semblant a les que hi ha a Formentera, després anem cap a Ses Covetes i la Platja d’es Trenc per desembocar fins al Far de Cap Salines que fou un dels primers fars d’Espanya alimentat mitjançant energia solar. Des del far podem contemplar unes precioses vistes de l’illa de Cabrera que es troba a poca distància malgrat que la mala visibilitat que hi ha no ens permet veure-la nítidament. A Cabrera s’hi pot anar des de la veïna Colònia de Sant Jordi.

La ruta continua per la Cala S’Almonia que es molt bonica i té una zona rocosa que dona molt de joc per les fotografies. Des d’allí per un camí que es fa a peu amb molta facilitat podem albirar el Caló del Moro.

El Mirador de l’Arc d’es Pontàs es punt de parada obligada. Situat al municipi de Santanyí, aquesta fotogènica formació geològica es troba en un agradable entorn entre pins i espadats enfront del Mar Mediterrani. Es un dels arcs naturals més bonics.

Les darreres cales son la Mondragó on ja havíem estat el dia que visitarem les Coves del Drac i els Hams, S’Amarador i el Caló d’en Perdiu. A la Cala Mondragó fem un bocata al Restaurant Sa Font de n’Alis que agafa el nom d’un dels dos estanys que la desembocadura d’un torrent provoca, un d’aigua dolça a s’Amarador i un altre salobre a Sa Font de n’Alis.

Amb menys vent que al matí donem per conclosa la jornada eminentment de platja, encara que sense bany tot i que la Paqui si que s’ha remullat els peus.

VUITÈ DIA = PALMA DE MALLORCA I TORNADA A CASA

Dediquem a la Ciutat de Palma el darrer dia de la nostra estada a l’illa. Comencem pel Castell de Bellver que el diumenge ja havíem intentat visitar sense èxit per ser Diumenge de Pasqua.

Castell d’estil gòtic català és un dels quatre únics castells europeus de planta circular. Els altres son Restormel (Cornualles) Michelstetten (Baixa Austria) i Montaner (Bearn, Gascunya) Format per un tambor de dos pisos amb pati d’armes central circular, que conté una gran cisterna i per una torre exempta circular. La torre té quatre plantes i 25 metres d’alçada sense comptar la base troncocònica, unida a la terrassa del tambor per un pont de 7m de llarg. A la base troncocònica hi ha una cisterna usada històricament com a presó i anomenada l’Olla que ha estat mitificada pels romàntics.

El castell fou construït per ordre del rei Jaume II a principis del Segle XIV, l’any 1300 i es completà el 1311, fou dissenyat per Pere Salvà. En el decurs dels anys el castell ha servit com a Residencia Reial, Presó en temps de Felipe II i Museu des del 1932. Com a curiositat el nom Bellver, significa bella vista en català, ha sobreviscut a terratrèmols, guerres i canvis de poder al llarg de la seva història.

Un cop acabada la visita, baixem fins a l’aparcament dissuasiu i amb la línia 4 del bus ens plantem al centre de Palma, on la primer visita serà a la Catedral dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu) es d’estil gòtic català construïda entre els segles XIII i XVI i destaca per la seva rosassa de 13 metres de diàmetre, el més gran del mon entre les catedrals gòtiques i un dels més grans del cristianisme, conegut com “l’ull del gòtic” La seva policromia es deguda als 1236 cristalls que la formen. El conjunt fa 120 metres de llarg, 40 metres d’amplària i 43,95 metres d’alçària amb una superfície total de 6600 metres quadrats. El Rei Jaume I la va fer erigir complint una promesa realitzada després de salvar-se d’un naufragi en alta mar. El temple es dedicà a Santa María.

En el decurs de la seva història ha sofert diferents transformacions, modificacions i reformes. Una de les més conegudes fou realitzada per Antoni Gaudí entre 1903 i 1914. Aquesta reforma fou criticada sobretot per la destrucció d’alguns elements com el passadís de ciris d’estil mudèjar, l’eliminació del retaule barroc de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i el retaule gòtic i començà a obrir els finestrals i les rosasses. Avançà l’altar major fins davall de la primera volta del presbiteri i mudà el cadirat del cor. Són obra seva també la decoració de ceràmica amb els escuts d’armes dels bisbes de Mallorca, així com la reixa que tanca l’absis principal, la maqueta del baldaquí penjada amb cables, el tornaveu de la cantoria o trona major (ara desaparegut) i el disseny dels símbols de la basílica (tintinàbul i conopeu)

També es destacable la reforma que Miguel Barceló va realitzar durant cinc anys (2001-2006) a la capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) i que representa l’eucaristia a través la multiplicació dels pans i peixos, la qual li permet mostrar la fauna marina i les noces de Canà al voltant de Crist ressuscitat. Aquesta modificació fou motiu de forta polèmica, per la destrucció de la capella anterior, el nou disseny, sobretot la representació de Crist, així com la foscor del vitralls de 12 metres d’alçada pintats amb grisalla per recrear la llum submarina.

Visitada la Catedral, fem un tomb pel centre històric incloent la Plaça Major, on aprofitem per fer un àpat abans d’anar tancant la nostra visita a la capital mallorquina.

Un cafè amb ensaïmada al Forn del Sant Cristo i recollir les ensaïmades que portarem a casa al forn de Ca Na Cati, agafar el bus i amb el cotxe tornar a Magaluf per agafar les maletes i cap a l’aeroport on abans d’embarcar deixarem el cotxe de lloguer que hem fet servir aquests dies.

Amb puntualitat britànica el Vol 3921 de Vueling ens torna a casa.

 

CLOENDA

Com a conclusió podem dir que l’experiència IMSERSO tal com l’hem fet nosaltres ha estat profitosa i amb la bona companyia d’en Marcel i la Dolors ens ho hem passat d’allò més bé. L’hotel un mega complex de 500 habitacions molt correcte, de fet es un 4 estrelles, tot i que es el tipus d’hotel que a nosaltres ens agrada, però aquí hi ha poc a triar. Menjar correcte, una mica repetitiu però en general abundant i el personal molt atent i bastant eficient. L’habitació i el bany molt bé, hem descansat als vespres. L’animació millor no esmentar-la, els cantants que passaven a animar el personal després del sopar cantaven cançons per jubilats de 90 anys i nosaltres encara som joves i som de la generació del Rock’n’Roll i del Rock Progressiu.

Amb ganes de repetir en properes edicions, per destins no cal patir, n’hi ha uns quants.