GORGS DE SANTA PAU

 

Aprofitant que el dia següent participàvem a la PIA&GO que enguany es celebrava a Olot hem anat a terres garrotxines a passar el cap de setmana. El dissabte hem fet una caminadeta molt interessant pels volts de Santa Pau per descobrir l’anomenada Ruta dels Gorgs. Es tracta d’una excursió molt senzilla i planera que ens porta al llarg d’uns 8 Kms al voltant de Santa Pau a conèixer tres gorgs que degut a l’actual escassetat hídrica no poden lluir en tot el seu esplendor, malgrat tot la passejada s’ho val i ens permet apropar-nos en aquests indrets desconeguts per nosaltres malgrat les vegades que hem estat per aquesta població i el seus voltants.

La ruta (descrita a Itinerànnia) comença a la Plaça de Baix. La fitxa diu el següent:

El primer gorg el trobem a uns 15 minuts i es el de Caga Rates, es un gorg petit i tal i com ja he comentat sense massa aigua degut a la temporada de sequera que portem arrossegant tot aquest any tot i que la Garrotxa es de les comarques on hi ha plogut més.

Un cop vist el primer gorg ens dirigim cap al Santuari dels Arcs però sense arribar-hi ja que uns metres abans ens desviem per un camí a l’esquerra que mena al Gorg Blau. Aquest gorg es més bonic que l’altre i al seu voltant hi podem trobar una zona de pic-nic amb un parell de taules de fusta i una font d’aigua fresca per remullar-nos els llavis.

Desfem part del camí que ens ha portat en aquest indret i ens dirigim cap al darrer gorg que visitarem i que es el Gorg de Can Cotilla. Per arribar-hi hem de travessar la carretera principal que ve de Santa Pau i creuar pel mig del càmping Mas Patxet, llavors passant per un pont sobre la Riera de Sant Martí ens arribem fins als peus del gorg que se’ns cap mena de dubte es el més bonic dels tres. Des d’aquest punt retornem cap a Santa Pau desfent part del camí d’anada i amb la possibilitat si es vol (nosaltres no ho férem) d’arribar-se fins a l’ermita de Sant Martí Vell que es troba a mà dreta segons el sentit de la marxa i que ha estat reformada en diferents ocasions tot i que la original data de molt abans del Segle X

En uns quaranta minuts ens plantem al nucli de Santa Pau, molt tranquil (es l’hora de dinar) i sense massa visitants que s’hi passegin, amb el temps de fer quatre fotografies i acabar de donar un petit tomb deixem aquest indret per arribar-nos fins a Can Xel a dinar. Aquí si que hi ha una gentada sort que ho havíem reservat. Dinem molt bé i amb un servei excel·lent. A la tarda férem un tomb per Olot que sempre ve de gust.