LISBOA, MALGRAT EL TEMPS
Sempre va bé una escapadeta de cap de setmana allargat amb un dilluns festiu (Tots Sants) i la bona companyia d’en Marcel i la Dolors per arribar-nos fins a una nova capital europea desconeguda per nosaltres (ells i l’Ariadna ja hi havia estat) en aquest cas Lisboa.
Tot i les previsions de mal temps
que malauradament es varen complir, no foren obstacle perquè poguéssim veure
tot el que portàvem planejat i que bàsicament consistia en conèixer la ciutat i
els seus monuments més importants.
Lisboa es la capital més
occidental de l’Europa continental. El centre històric de la ciutat es compon
de set turons, fet que propicia que alguns carrers son massa costeruts per
permetre el pas de vehicles però que per altra banda l’hi confereixen un
aspecte de capital més tranquil·la. Hi trobem tres funiculars i un elevador
(Sta Justa)
El nucli històric es divideix en quatre barris:
Baixa.- Es el cor de la ciutat i
es troba sobre les ruïnes de l’antiga ciutat destruïda el 1755 per un
terratrèmol. Es el major districte comercial de Lisboa.
Alfama.- Barri de carrers estrets
i bressol del fado, sobrevisqué al terratrèmol. Es una zona molt tranquil·la.
Barri Alt.- Districte comercial,
d’entreteniment i habitacional. Es una de les principals zones de lleure
nocturn.
Barri de Belém.- Al costat del
riu Tajo, la seva principal atracció turística es el Monestir dels Jerònims i
la coneguda Torre de Belém.
PRIMER DIA
MONESTIR DELS JERONIMS
Comencem la visita a la capital
lisboeta, agafant el tramvia 15E que quan arriba es un bus per arribar-nos fins
al Monestir dels Jerònims en el barri de Belém a uns 10 kms del centre. Hi anem
abans de que obrin doncs es habitual que hi hagi cues a l’entrada ja que es un
monument molt visitat. Abans d'arribar-hi i just en baixar del bus passem per
davant de la pastisseria on es venen els famosos “Pasteis de Belém” també aquí
sol haver-hi molta cua tal i com podrem veure més tard, però en aquest moment
no hi ha ningú i ho aprofitem per comprar uns quants paquets d’aquests
pastissets que son boníssims. A l’hora d’obertura ja som a les portes del
Monestir i tot i que no hi ha excessiva cua hem fet bé de venir aviat i de
moment no plou.
El Monestir es una meravella i
ens deixa bocabadats. D’estil manuelí La construcció va començar el 1501, es va
prolongar durant cent anys i va ser dirigida per un conjunt notable
d'arquitectes i mestres d'obres nacionals i estrangers. Amb un traçat inicial
del francès Boytac, l'obra va ser continuada per altres mestres, en particular,
João de Castilho i, ja a mitjan segle, Diogo de Torralva. Es testimoni de la
riquesa del descobriment portuguès, fou construït per celebrar el retorn de
l’India de Vasco da Gama. Com a curiositat, la ubicació del monestir va ser
escollida per ser on es trobava “l'Ermida do Restelo” església on Vasco da Gama
i la seva tripulació van passar un temps resant abans d'iniciar el viatge. Els
punts d'interès turístic més importants de l'església són les tombes de Vasco
da Gama i de Luís de Camões.
El monument fou considerat
Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2007
MONUMENT ALS DESCOBRIDORS
Sortim del Monestir i ens dirigim cap a la Torre de Belém, passant abans pel Monument als Descobridors de 52 metres d'alçada erigit el 1960 per commemorar el cinc-cents aniversari d'un dels grans descobridors de Portugal, l'infant Henrique el Navegant, descobridor de Madeira, les Açores i Cap Verd. El Monument als Descobriments conté un grup escultòric amb forma de punta de caravel·la sobre el qual l'Infant obre camí a nombrosos personatges que van tenir a veure amb els grans descobriments de la història de Portugal.
TORRE DE BELÉM
Igual que el Monestir dels
Jerònims, les seves obres van començar sota el regnat de Manuel I, a càrrec de
l'arquitecte Francesc d'Arruda, l'experiència del qual al Marroc es deixa veure
en la decoració d'influència àrab que podem contemplar als arcs, balcons i
cúpules de la torre.
Als voltants de la Torre que
actualment està tancada per tema Covid i no es pot visitar hi ha molta gent
fent fotografies i grups escoltant les explicacions dels guies i fins i tot un
music que amb el seu violí ens toca “The Scientist” de Coldplay.
Deixem la Torre i ara si amb el
tramvia 15E retornem cap al centre de Lisboa.
TIME OUT MARKET
Es hora de dinar i el Mercat de
la Ribeira té una part gastronòmica molt famosa i que sempre està plena de
gent. Al centre llargues taules compartides i al voltant diferents ofertes
gastronòmiques de manera que cadascú pot triar d’on vol dinar. Hi ha tanta gent
que es impossible trobar lloc per tots cinc i no ens queda més remei que buscar
un altre lloc.
BARRI DEL CHIADO
Acabant de dinar fem un tomb pel
barri del Chiado, ens arribem fins a l’Elevador da Bica la Plaça Luis de Camões
i el popular cafè A Brasileira. S’intensifica la pluja i agafem un tramvia que
ens portarà fins als peus de la Catedral.
CATEDRAL DE LISBOA
Coneguda com la Sé de Lisboa, curiosament tanca els diumenges i també quan hi arribem el Luis de Camões claustre es tancat per obres. Es l’església més antiga de la ciutat. Des de l'inici de la construcció l'any 1147, l'edifici ha estat modificat diverses vegades i ha sobreviscut a diversos terratrèmols. Actualment és resultat d'una barreja de diferents estils arquitectònics i no té un interès excessiu. Des de la Catedral ens encaminem cap al Miradouro das Portas do Sol
Ha parat de ploure i des d’aquest
mirador (un dels molts de la capital lisboeta) podem contemplar com va acabant
el dia. Hi ha grups de persones fent fotografies, contemplant el paisatge. Al
costat hi ha un altre famós mirador de Lisboa, el Mirador de Santa Llúcia. Des
d´aquest mirador d´aire romàntic gaudim d´una panoràmica magnífica d´Alfama, del
Tajo l´Església de Sant Esteve, les torres blanques de Sant Miquel i la cúpula
de Santa Engracia Ens trobem en el barri de l’Alfama.
ALFAMA
Comencem a passejar pels seus carrers costeruts plens de pujades i baixades, sens dubte es un del barris més autèntics de Lisboa. El barri de l'Alfama ja estava habitat en època visigoda. Els romans van deixar testimoni a les ruïnes del Teatre Romà (segle I a.C.) situades a la rua da Saudade i a l'interior de la catedral. La majoria de les esglésies cristianes van ser destruïdes al terratrèmol. En aquest barri va néixer el fado i es aquí on es troba el Museu del Fado.
SEGON DIA
CASTELL DE SANT JORDI
Un cop llevats i esmorzats
enfilem cap al Castell de Sant Jordi. No es troba lluny de l’apartament però la
pujada es fa dir si senyor.
Es coneix com el Castell de Sant
Jordi (Castelo de São Jorge) a les ruïnes d'un castell al pujol de Sant Jordi a
Lisboa. Primitivament conegut simplement com a “Castelo dos Mouros”, s'alça en
posició dominant sobre la part més alta del centre històric, proporcionant una
de les més belles vistes sobre la ciutat i sobre l'estuari del riu Tajo, pel
que el govern portuguès fa grans esforços a conservar-lo. El recinte del
castell compta amb aproximadament 6000 m². L'edificació consta de diverses
torres i garites, una fossa i dos patis grans.
Construït al segle V pels
visigots, el Castell de Sant Jordi va ser engrandit pels àrabs al segle IX i
modificat durant el regnat d'Alfonso Enríquez. El 1938 va patir una restauració
completa. El seu període de màxima esplendor es va estendre des de mitjans del
segle XIII fins a principis del segle XVI, època en què el castell va estar
ocupat pels reis de Portugal.
PASSEJANT PER LISBOA
De baixada del castell encetem una passejada per diferents indrets de Lisboa. Ens dirigim cap a la Plaça Figueira on hi trobem una sèrie de paradetes amb menjar, una espècie de Time Out Market però a l’aire lliure i que ens serveix per fer un menjar ràpid i no perdre massa temps. Seguim després cap a la Plaça de Pedro IV al costat de l’estació de Lisboa-Rossio on havíem agafat el tren per anar a Sintra. Just al costat tenim L’elevador da Gloria que ens mena fins als Jardins de San Pere d’Alcantara que també ens ofereixen una excel·lent vista de la ciutat. D’allí baixem cap a la Plaça Luis de Camões passant per davant del Convent del Carme que visitarem demà ja que avui es diumenge i tal com passa amb la catedral està tancat al públic. Abans d’arribar a la plaça ens trobem amb l’elevador de Santa Justa que mereix un punt i apart en el meu escrit.
ELEVADOR DE SANTA JUSTA
La seva alçada és de 45 metres.
L'estructura metàl·lica es enterament de ferro i la decoració és d'estil
neogòtic, amb un disseny diferent a cadascun dels seus nivells. Els dos
ascensors del seu interior estan revestits de fusta i poden allotjar-hi 24
persones cadascun. A l'últim nivell s'hi accedeix a través d'una escala
helicoïdal que s'acaba en una terrassa des d'on es pot admirar una panoràmica
de la ciutat com el Castell de Sant Jordi, la plaça del Rossio i el barri de la
Baixa. Actualment però aquest accés es tancat per motius de seguretat a causa
de la Covid-19. L’elevador ara ha perdut la seva funcionalitat pràctica com a
mitjà de transport i ara funciona com una atracció turística. L'estació de
metro Baixa - Chiado ha unit els dos barris mitjançant un sistema d'escales
mecàniques que es pot utilitzar sense bitllet.
L'Elevador de Santa Justa es
distingeix dels altres elevadors perquè és l'únic configurat com a ascensor
urbà vertical. Els altres elevadors lisboetes: l'Elevador da Glòria, l'Elevador
da Bica i l'Elevador do Lavra són en realitat funiculars, petits tramvies que
permeten ascendir i baixar els pronunciats pendents de la ciutat.
PLAÇA DEL COMERÇ
Anem baixant fins a la vora del
riu i allí ens trobem la Plaça del Comerç també coneguda com Terreiro do Paço
era on hi havia el Palau Reial de Lisboa tot i que degut al terratrèmol va
quedar destruït. En la reconstrucció els nous edificis estan ocupats actualment
per ministeris. Per aquesta plaça s’entrava a Lisboa, per desembarcar utilitzaven
uns graons de marbre, avui encara es visible aquesta entrada
En el centre de la plaça es pot
veure l'estàtua eqüestre de D. Josep I, erigida per Machado de Castro, el
principal escultor portuguès del segle xviii. Amb el pas dels anys,
l'estàtua de bronze ha anat tornant-se a color verd, sent aquest color el que
presenta en l'actualitat. En el costat nord de la plaça es troba
l'impressionant Arc Triomfal da Rua Augusta, que és l'entrada a la Baixa. L’any
1974 la plaça fou l’escenari de la Revolució dels Clavells en una revolució
sense violència. Just sortint de l’Arc en direcció contraria al riu trobem la
Rua Augusta on hi ha quantitat de restaurants i botigues i per on podem
passejar una estona entre ruixat i ruixat, el temps no ha estat un bon aliat en
aquesta visita a Portugal. Després a la nit aprofitant que no cau ni una gota sortim
a fer un tomb fins a la plaça, es la nit de Tots Sants i ens hi trobem una llarguíssima
fila de jovent esperant per entrar a un local d’oci que hi ha en un dels
laterals de la plaça, els hi preguntem de que va la festa però l’únic que
aconseguim saber es que cal invitació i que has d’estar a una llista per
poder-hi entrar, realment sembla difícil que tota aquella gentada que hi havia
a la fila i que arribava fins al mig de la plaça pogués entrar en aquell local,
però nosaltres no ens quedaríem pas a comprovar-ho i tot retornant a l’apartament
encara tenim temps d’admirar la Casa dos Bicos, que es la seu de la Fundació
José Saramago.
TERCER DIA
MONESTIR DEL CARME
Dia 1 de Novembre, es dilluns i
el dia s’aixeca sense pluja i amb alguns núvols que entreveuen un cel blau tot
i que en les darreres hores que ens queden per terres lisboetes no veurem el
sol més que molt tímidament un parell d’estones.
Avui farem una ultima visita
(marxem al migdia) i serà al Monestir del Carme que ahir com ja he comentat
estava tancat.
El monestir fou fundat l’any 1389 per Nuno Alvares Pereira a partir d’un petit convent carmelita. La seva reconstrucció començà el 1393 i el 1407 es completà el presbiteri acabant les cel·les el 1423 això va permetre als monjos carmelites habitar l’edifici, l’any 1551 n’hi havia 70.
La visita al Monestir es molt interessant i l’aspecte sense sostre de l’església l’hi confereix un encant especial el que la fa una visita imprescindible en qualsevol viatge a Lisboa. Un cop acabem ja no tenim temps per gaire més que recollir els nostres equipatges i encaminar-nos cap a l’aeroport per agafar el vol que ens portarà de retorn a casa.
BONUS TRACK
TRAMVIES
No podia acabar aquesta breu
ressenya sobre la capital portuguesa sense parlar d’un dels seus elements més característics:
els tramvies i molt especialment el nº 28. L'emblemàtic tramvia 28 de Lisboa és
una de les principals atraccions turístiques d'aquesta ciutat. Es tracta d'un
petit vagó de color groc i amb seients de fusta que funciona des del 1914, fa
més de cent anys! El recorregut d'aquest tramvia, de gairebé 10 km, inclou el
pas per diversos barris de la ciutat, per la qual cosa pujar-t'hi és una forma
excel·lent de conèixer Lisboa. Cal esmentar que aquest tramvia és una línia més
de transport públic, és a dir, no és un autobús turístic. Pujar al tramvia 28
bé val la pena. D'una banda, com que és un mitjà de transport més de la ciutat
et permet conèixer no només el paisatge i diverses zones de Lisboa sinó també
la pròpia vida dels locals. Altres tramvies destacats son el 15E, el 25, el 12
i el 18. La xarxa de tramvies està gestionada per Carris.
També hi ha uns tramvies de color
vermell, aquests son turístics i son gestionats per Carristur, no son transport
públic i inclouen explicacions fet que incrementa el seu preu en relació als
anteriors.
Comentaris