COTLLIURE

Cotlliure es un encantador poblet conegut com la perla de la Costa Vermella. Es un port català, poble de pescadors, patrimoni medieval i color assolellats de la costa mediterrània.

Matisse, Derain i Pablo Picasso varen muntar ‘hi els seus cavallets per captar la lluminositat d’aquest poble encisador que em recorda una mica Cadaqués en la seva orientació.

El primer que fem es dirigir-nos al cementiri de la localitat per veure la tomba d’Antonio Machado.

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar.

                       

Aquest vers està escrit a la tomba del famós poeta andalús que fou enterrat en aquest cementiri el mes de Febrer del 1939 en aquest tomba no hi falten mai flors, banderes republicanes, cartes i dibuixos que des de fa uns anys es dipositen en una bústia per ser conservats.

Machado va arribar a Cotlliure com un més dels mils de refugiats que fugien de l’exercit franquista, en el que suposava la caiguda de Catalunya i un avançament de la caiguda definitiva de la República Espanyola. Hi arribà malalt i esgotat i va morir un més després.

Fou enterrat al dia següent amb el seu fèretre portat per oficials i soldats de la segona brigada de Cavalleria Republicana. Inicialment fou sepultat en un panteó prestat, però l’any 1958 després d’una subscripció popular les seves despulles es traslladaren a la tomba actual en un terreny cedit per l’ajuntament. Personalitats com Pau Casals, Albert Camus, René Char o André Malraux feren donatius.

Curiosament la seva mare Ana va morir tres dies més tard. Actualment tots dos reposen en la mateixa tomba.

Un cop feta la visita al cementiri es hora de fer un mos, a França hi has d’anar aviat o no dines. Per després deixem la visita al castell, que presideix el port de la vila i que té molt bona pinta.

El Castell havia estat inicialment construït a l’Edat Mitjana, però molt retocat per Vauban per adaptar-lo a les necessitats defensives militars del Segle XVII La primera documentació del castell es del 673 nascut com a port de la ciutat d’Elna.

 

El castell i la vida de Cotlliure foren possessions dels comtes de Rosselló del 1172 al 1276, abans de passar sota el control dels reis d'Aragó. Més tard, el Castell Reial esdevingué residència reial dels reis de Mallorca fins al 1343, ja que Cotlliure era el primer port del Rosselló. Aquesta residència reial fou ocupada, amb tot, de manera discontínua pels sobirans i llur cort, que es desplaçaven sovint per les seues possessions.

Entre el 1242 i el 1280 el castell fou completament reconstruït, absorbint el Castell d'Orla, que havia estat donat als templers i s'hi havia establert una comanda templera. Després de l'ocupació per les tropes de Lluis XI Cotlliure, a partir del regne de Carles V, va passar sota dominació dels Habsburg d'Espanya.

La fortalesa es va adaptar de manera urgent als progressos de l’artilleria i això ha acabat en una amalgama d’estils i etapes constructives. La part medieval es dels segles XIII i XIV. Al nord hi havia el pati central, amb la capella de Santa Maria Magdalena; a llevant, la Sala, actualment convertida en terrassa, que comunica amb una torre principal quadrada. Al sud, la Cambra de la Reina, que comunica amb una altra torre quadrada, aquesta a l'angle sud-oest. A ponent, la paret que separava el castell de la Vila vella, on s'obria la porta del castell, originàriament.

Durant la Guerra dels Segadors el 1642, tant Cotlliure com el seu castell patiren un setge intens per part de les tropes de Lluis XIII de França (que constaven de 10.000 homes entre els que hi havia Turenne d’Artagnan i els seus mosqueters. A conseqüència d'aquest atac, les tropes espanyoles, privades d'aigua per la destrucció del pou, s'hagueren de rendir. En la retirada, el general espanyol, governador de Cotlliure s'endugué les relíquies de Sant Vicenç que foren dipositades a Concabella a la Segarra.

Després del Tractat dels Pirineus l’any 1659 amb l’annexió consegüent del Rosselló, el castell passà a dominació francesa. L'arquitecte del rei de França marques de Vauban va decidir aleshores de fortificar el monument adaptant-lo a les noves necessitats defensives d'aquell moment. Va arrasar, així, el poble alt, la major part de la Vila vella, per a enfortir el recinte. En un primer moment, la seva intenció era destruir completament el poble, expulsant-ne la població, i construir al seu lloc un port fortificat. La destrucció, que va causar la desaparició del claustre i de l'església romànics, va ser aturada per la intervenció de les autoritats locals, que temien un alçament de la població, de manera que va quedar dempeus la nau de l'antiga església parroquial.

Visitada la fortalesa ja només queda retornar a casa després de gaudir d’aquests dos dies per terres franceses. Ho hem gaudit molt i com sempre ens hem guardat coses per tornar-hi.