ANDREU SANCHEZ ABELLAN "EL PAMPA"

 

Hola Andreu. Ja sé que no em pots sentir perquè ja no ets entre nosaltres, divendres el teu cos va dir prou, quan la teva ment feia temps que havia anat apagant-se com si fos una d'aquestes espelmes que encenem per desitjar salut i benestar als nostres éssers estimats, ara sabem que una nova estrella brillarà entre nosaltres, és la teva llum la que s'ha encès just quan els teus ulls s'han tancat per sempre.

Segur que tots i cadascun de nosaltres tenim moltes anècdotes i records, en el meu cas per dir-ne algun recordo les teves imitacions de “Chiquito de la Calzada”, NO PUEDO NO PUEDO, i quan varen inventar les rotondes en què una vegada férem almenys tres voltes senceres a la de Montgat mentre dilucidàvem quina direcció prendre.

Diuen que les persones no moren totalment mentre algú les recordi, i jo em pregunto qui de tots els que t'han conegut no se'n recordarà d'Andreu Sánchez Abellan. "El Pampa"

Personalment sempre recordaré els bons moments compartits, aquests instants que se'ns graven dins el nostre àlbum personal, la teva generositat, el teu somriure i les atencions que sempre ens vas donar, i unes tímides passes de ball en el teu darrer aniversari, quan la malaltia ja t'havia conquerit totalment.

Andreu, has donat afecte, amor i amistat, és de rebut que nosaltres et corresponguem. Cuidarem de la Rosa i el Mario perquè amb ells també et cuidem a tu.

I per finalitzar us demano a tots vosaltres que a casa vostra feu el que faig jo ara, aixecar una copa i fer un brindis en honor seu. VA PER TU ANDREU....