NAPOLS I SICILIA. ESTIU 2022
Crònica d’unes vacances a Sicília amb parada inicial a Nàpols
DIUMENGE DIA 10 DE JULIOL
NÀPOLS
Ens llevem aviat per agafar el vol de Ryanair que ens portarà de Barcelona cap a Nàpols. La Paqui no ha passat massa bona nit (el sopar del Foster’s Hollywood no se l’hi va posar bé del tot) tot i així ens plantem sense massa problemes a la T2 del Prat ara batejat com Aeroport Josep Tarradellas (no comment)
Facturat l’equipatge i passats els controls de seguretat amb temps suficient, el vol surt puntual i sense cap incidència destacable ens plantem a Nàpols. Passem de la relativa calma i tranquil·litat de Barcelona al bullici, caos i soroll de la capital Napolitana. Recollida de maletes i cap a agafar l’autobús de la companyia Alibus que ens deixarà en poc més de quinze minuts a l’estació central de la capital Napolitana.
L’hotel que hem agafat per un parell de nits es troba a pocs metres de la Plaça Garibaldi que a la vegada es enfront de l’estació, no ens costa massa localitzar-lo i la primera impressió ens deixa una mica descol·locats, l’establiment que es diu Cineholiday es en un primer pis amb una entrada que no feia venir gaires bons presagis, per sort en acabar d’enfilar l’escala fins a la petita recepció ja veiem que a vegades les aparences enganyen i les instal·lacions sense ser res de l’altre mon podem considerar que son acceptables. L’hotel està decorat amb pòsters i tot d’elements cinematogràfics i podem dir que el títol es del tot encertat.
La Paqui necessita descansar i jo aprofito per fer un tomb i apropar-me fins a la Catedral (està tancada fins més tard) i també fins a l’estació de tren de la Circumvesuviana a la Porta Nolana per mirar com funciona de cara a demà per anar a Herculà i Pompeia.
Més tard amb la Paqui ja recuperada fem un tomb per les diverses arteries de la ciutat, comencem per la Catedral que ara ja està oberta i continuem cap a Sant Sever que malauradament no podem veure perquè les entrades estaven exhaurides i ja no torna a obrir fins dimarts que es just quan marxem cap a Palerm, fins acabar al port junt al castell de l’Ou (Castel dell’Uovo) mentre contemplem la posta de sol a un cantó i la majestuosa presència del Vesuvi a l’altre.
El Vesuvi es troba a uns 12 kms al sud-est de Nàpols. L’any 79 dC va entrar en erupció sepultant les vil·les de Pompeia i Herculà. Avui en dia el seu cràter es l’únic de l’Europa continental que es manté actiu. Mentre passegem em sorprèn el constant pas d’avions a baixa altura per sobre de la ciutat i es que l’aeroport (petit però ordenat) es troba quasi a dins de la ciutat; també destacar el culte a Maradona que es viu en molts indrets en forma de records, samarretes, fotografies etc... i es que el genial jugador argentí va tornar la glòria al Nàpols desprès del seu pas pel Barça i es per això que els Napolitans el veneren com un deu.
DILLUNS DIA 11 DE JULIOL
HERCULÀ I POMPEIA
HERCULÀ I POMPEIA
Aviat, bàsicament per evitar al màxim la calor i la gentada, ens plantem a l’estació de Porta Nolana per agafar el tren que ens portarà a Herculà. El comboi es un semidirecte que va a Sorrento i ens deixa en poc mes de quinze minuts a l’estació Ercolano-Scavi. Una breu caminada ens acosta fins a les portes del recinte i allí hem d’esperar que obrin perquè sense entrebancs hem arribat molt bé de temps.
Les vides d’Herculà i Pompeia es van aturar l’octubre de l’any 79 dC per l’erupció del Vesuvi. Pompeia, per les seves dimensions i la facilitat d’excavació, ha tingut el paper principal malgrat ser Herculà la primera en ser descoberta i en importància arqueològica i cultural. Tota la seva arquitectura i cultura material van quedar cobertes per una capa de cendres i material piroclàstic d’uns 20 m i, al mateix temps, ben protegides. L'any 1997 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat juntament amb les ruïnes de Pompeia i Oplontis (Torre Annunziata).
Hi ha poca gent i passegem pels carrers solitaris i plens d’història d’aquesta petita ciutat a mig camí entre el mar i la presència amenaçadora del volcà. El que queda està força més ben conservat que Pompeia, de fet diria que Pompeia té la fama per la seva immensitat però Herculà no va estar tan devastat.
Llegeixo a l’enciclopèdia catalana el següent:
Herculà era un important nucli industrial (vidre, pells i objectes de corall). Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapil·lis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia. Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre. Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per la seva biblioteca, de més de 1 800 volums. Els anys vuitanta i noranta es posà al descobert la façana marítima de la ciutat. Sota les arcades que fonamentaven els edificis de primera línia de costa es trobaren nombrosos esquelets de la gent que s’hi refugià durant l’erupció del Vesuvi, i que han donat informacions importants sobre la població de la ciutat. També s’hi ha recuperat una embarcació de fusta intacta.
Ens agrada molt i dediquem quasi un parell d’hores a recórrer aquests carrers silenciosos, aturats en el temps. Desprès ens encaminem altra cop cap a l’estació per continuar la nostra ruta en direcció a Pompeia. No tenim tanta sort com en el primer viatge i desprès d’esperar una bona estona (els horaris es compleixen d’aquella manera) viatgem entaforats com sardines en una llauna fins a Pompei-Villa Misteri, a més aquest tren no es directe i para a les 10 estacions que hi ha entre els dos destins.
Pompeia es monumental, enorme i plena de gent. La ciutat va rebre molt més directament els efectes de l’erupció que no pas Herculà, però en posar-hi els peus ens adonem de lo gran que es i som conscients que per veure-la detalladament faria falta ben bé un dia sencer; per tant ens cenyirem a les parts i edificis més emblemàtics que ens permetran fer-nos una bona idea de la vida d’aquella ciutat abans de la devastació.
Recupero aquí també el que cita l’enciclopèdia catalana:
Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC. Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana (~310 aC), però a partir del 290 aC s’alià amb Roma. Poc després del setge de Sul·la (91 aC) fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum. La ciutat, que arribà a comptar uns 25.000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents; Ciceró hi tenia una vil·la.
Molt danyada per un terratrèmol el 63 aC, i en plena reconstrucció, fou completament sepultada per la gran erupció del Vesuvi de l’agost del 79 dC sota una capa de cendres i de pedruscall eruptiu, que assolí un gruix de sis a set metres. D’ençà del 1748, i regularment del 1860, hom treballa per tornar a la llum les seves ruïnes, les quals se solen presentar en bon estat de conservació (temples d’Apol·lo, de Júpiter i d’Isis, basílica, fòrum, teatre, odèon, amfiteatre, palestra, termes, a més d’una munió d’edificis comercials i de vil·les pertanyents a sacerdots, edils i famílies notables) i fan ressorgir un gran nombre d’obres d’art (escultures, pintures murals de gust refinat, mobiliari domèstic, joies). Les excavacions permeten de reconstruir els aspectes socials i la vida quotidiana, cultural, econòmica i mundana, de la ciutat. Els treballs d’excavació desenvolupats els anys vuitanta i noranta permeteren definir l’existència des del segle VI aC d’una gran àrea sagrada de 60 ha al cim del turó de Pompeia, i precisar que l’estructura urbana de la ciutat, amb carrers pavimentats i edificis d’estructura complexa, no es desenvolupà fins als segles IV-III aC. També es treballà en l’estudi del poblament del territori de la ciutat, amb excavacions en santuaris com el de Sant Abbondio i vil·les rústiques com la Villa Regina, on ha estat possible identificar les plantes i la vinya que s’hi conreava.
Hi ha un article molt interessant de la revista Sapiens sobre el l’evolució de la catàstrofe hora a hora. Aqui deixo l’enllaç
La visita es extensa i quan la tarda ja comença a caure la donem per conclosa amb un refrescant granissat de llimona que ens serveix per reposar i recuperar forces abans del viatge de tornada cap a Nàpols on malgrat poder anar asseguts fins al destí, la calor i el cansament ens deixa completament K.O. En arribar a l’hotel desprès d’una bona dutxa ens deixem caure al llit i fins demà.
DIMARTS DIA 12 DE JULIOL
NAPOLS - PALERM
Avui es dia de trasllat, deixem Nàpols per anar a Sicilia i més concretament a Palerm. Aprofitant que el vol no es fins a primera hora de la tarda, farem una darrera visita a la ciutat i més concretament a la Basílica de Santa Clara.
La Basílica es part d’un conjunt conventual construït en els anys 1310-1340 i que antigament havia estat ocupat per un complex de banys romans. L’església es d’estil gòtic i es la més gran d’estil gòtic de la ciutat.
El rei Roberto I d'Anjou i la seva esposa van promoure la construcció de la basílica per tal de tenir una ciutadella franciscana on residissin les Clarisses (al monestir), i els frares (al convent). El seu propòsit era també convertir la basílica en mausoleu real. El complex, que es va començar a construir el 1310, inclou l'Església gòtica, més el monestir i el convent.
Aquest complex monàstic està format per un monestir que té quatre grans claustres, més excavacions arqueològiques i un museu.
El Claustre de la Basílica de Santa Clara és sens dubte un lloc de sorprenent bellesa on trobar pau. Ha estat recentment restaurat, amb parets plenes de frescos en colors pastís, embellit per un jardí envoltat de columnates, que conviuen harmoniosament amb la vegetació del lloc.
El Claustre Gran és una de les parts més importants del Complex de la Basílica de Santa Clara. Es tracta d'una planta quadrada, adornada als costats amb arqueria gòtica. Un jardí classicista se situa al centre, va ser fet el 1742 per Domenico Antonio Vaccaro. El jardí té dos passadissos en forma de creu grega, que es conforma per setanta-dos pilars octogonals que estan decorats amb panells de rajoles. Entre els pilars hi ha seients que estan recoberts per panells de rajoles majòlica, amb decoracions vegetals i amb escenes que van dibuixar Donato i Giuseppe Massa.
Aquest tipus de ceràmica ens recorda molt la Plaça d’Espanya de Sevilla i en l’hora que ens hi passegem s’hi respira molta pau i tranquil·litat.
Es hora però de fer cap a l’Aeroport, un cop recollides les nostres pertinences ens dirigim a la parada de l’autobús al costat de l’estació i just al cantó oposat d’on ens havia deixat a l’anada. Quan hi arribem hi ha molta cua i també un cert caos (tot molt napolità) tot i que anem amb temps ens neguiteja pensar que podem tardar més del que havíem pensat i que al final haguem d’acabar corrent, per sort no es així i encabits una mica com sardines (ja ens hi estem acostumant) ens plantem als mostradors de Volotea per fer el check-in del vol que ens durà a la ciutat siciliana de Palerm.
L’aeroport Falcone-Borsellino de Palerm es troba a Punta Raisi a uns 35 kms de la ciutat. Fou batejat amb el nom de Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, els dos jutges que lideraven la lluita contra la màfia i que l’any 1992 foren assassinats per aquesta organització. A diferència de Nàpols en que la comunicació cal fer-la en bus o taxi, aquí tenim un servei ferroviari de Tren-Italia que ens apropa a l’estació central de Palerm. Els trens iguals als que enllacen l’aeroport de Roma amb la capital italiana son molt còmodes, nets i ràpids, una meravella.
Un cop arribats a Palerm el nostre hotel ens queda una mica lluny i encara no dominem la logística del transport a la ciutat, agafem un taxi que ens deixa a l’entrada del carrer que mena a l’establiment i que trobem ràpidament. També aquí a primera vista la zona es veu una mica degradada però he de dir que les habitacions d’en Luigi Kuro estan molt i molt bé. A l’arribar hi trobem una parella catalana que també s’hi allotja i que ens fa cinc cèntims del que trobarem tot i que desprès comprovarem que no tot s’ajusta a la realitat o almenys a la que nosaltres hem trobat.
Instal·lats i dutxats, sopem a la terrassa d’un petit restaurant que hi ha en una placeta just al sortir de l’edifici on ens allotgem. Desprès fem un tomb fins on hi ha la Catedral i quan ens hi apropem sentim musica, com a bons turistes fem el tafaner i ens trobem que a la plaça adjacent al Duomo hi fan una representació teatral amb titelles, música en directe i ballarins. Resulta que aquests dies es celebra “Il Festino de Sta Rosalia” patrona de la ciutat que es el dia 15, tot i que Sta Rosalia es a l’Agost però en això dels sants aquí funcionen diferent com podrem veure més endavant. Hi ha unes cadires lliures i ens quedem fins al final de la representació que segons entenem parla de la vida i miracles de la santa. La veritat es que l’espectacle està força bé i es una manera molt curiosa d’acabar una jornada que ha començat en un claustre i acaba al costat d’una Catedral.
DIMECRES DIA 13 DE JULIOL
PALERM
Dia de visita per diferents indrets de la capital Siciliana. Per moure’s per la ciutat no es necessari fer servir el transport públic, en general podem arribar bé a tots els indrets turístics i visitables, de tota manera i degut a la lesió al peu de la Paqui si que en algun moment en farem ús.
El primer punt de visita es la Catedral o Duomo. Ja ens hi vàrem apropar ahir a la nit i la varem veure per fora, avui ho fem per l’interior i en el meu cas fins i tot pujaré a les terrasses des d’on poder contemplar abastament tot l’entorn de la ciutat. La Catedral es més bonica per fora que per dins tot i que es molt remarcable la part subterrània, al meu parer la més interessant i que certament per si mateixa ja en justifica la visita.
La Catedral de Palerm va ser fundada al lloc d'una mesquita musulmana, que al seu torn havia substituït una basílica paleocristiana el 1184, per l'arquebisbe de Palerm. El seu objectiu era crear un edifici més sorprenent que la propera Catedral de Monreale (la visitarem a la tarda) És un fantàstic exemple de l'arquitectura àrab-normanda i és una de les característiques definitòries de la ciutat. Un dels aspectes més destacats, i el més famós al Tresor de la Catedral, és la corona del segle 12 de Constança d'Aragon que és com un barret.
La cripta es una sala rectangular dividida en dues naus per columnes obtingudes de construccions anteriors. Conté 23 tombes, on hi han enterrats principalment arquebisbes de Palerm, ja que s'han reutilitzat les urnes sarcòfags dels períodes romà, hel·lènic i paleocristià, moltes modificades i dotades de noves cobertes.
Un cop feta la visita a la Catedral ens encaminem cap al Palau dels Normands també conegut com a Palau Reial i que conté la Capella Palatina que es sense cap mena de dubte el monument més interessant i imprescindible de visita a Palerm. Dedicada a Sant Pere conté una cúpula de basílica amb tres absis i sis arcs apuntats que es recolzen sobre columnes clàssiques reutilitzades.
Entre els elements decoratius presents a l'interior d'aquesta església, que captiven tots els que la visiten, n'hi ha tres que destaquen sobre els altres:
Els mosaics àrabs creats sobre marbre blanc són un tipus de decoració molt resistent. És utilitzada en els revestiments de les parts de l'edifici sotmeses a major desgast. Pila d'aigua beneïda del portal esquerre de la façana. Al seu voltant es veuen els mosaics àrabs. Davant del portal es veu la pila baptismal, ja que la Capella Palatina és parròquia i com a tal pot oficiar baptismes.
Els mosaics bizantins de la capella van ser aportats al llarg de tres generacions, des del regnat de Rogeli II fins al del seu net Guillem II. Recobreixen totes les parets altes, la cúpula del transsepte i les tres semi-cúpules dels absis. Mosaics que descriuen escenes de l'Antic Testament (a dalt) i del Nou Testament (a baix). Als pilars, que descansen sobre les columnes de la nau central, es representen sants de l'Església Catòlica i Ortodoxa.
A les parets de la nau central es relaten, a través d'imatges, el Vell i el Nou Testament. Es tracta dels mateixos relats que veurem a la Catedral de Monreale. Les històries relatades als mosaics es desenvolupen, en el seu ordre temporal, des de la contrafaçana cap als absis. La nau lateral dreta amb el púlpit. Als mosaics es reconeix l'escena del baptisme de Pau de Tars. A les parets de les naus laterals es mostren escenes de la vida dels Sants Pere i Pau.
Un altre element decoratiu a esmentar són les muqarnes que decoren el sostre de la nau central. Presents des de Pèrsia fins a Espanya, les muqarnes són una constant decorativa a l'Art Islàmic. Tot i això les de la Capella Palatina són úniques al món, a causa de la presència d'imatges que mostren figures humanes al paradís Segurament l'ambient de tolerància de l'època va inspirar aquests artistes, procedents de Pèrsia i Egipte, a escenificar la seva visió del Paradís en unes pintures que no tenen equivalent a cap altre lloc del món. Altres pintures, també a les muqarnes, mostren escenes de la cort real.
Ja a la part exterior tenim el portal lateral que es per on accedim a la capella. És possible moure's al llarg de les dues naus laterals i de part de la nau central. No és possible accedir a l'àrea del transsepte, on es troba el cor, ni a l'estança real, situada a la nau central davant del transsepte.
La contra façana està decorada amb un gran mosaic del Crist Pantocràtor. Sobre una plataforma de marbre, posada a més alçada del pis de l'església, hi ha l'estança reial on, en el passat, hi havia el tron. Sobre l'estança reial es veuen uns lleons, emblema de la reialesa. Més amunt hi ha el mosaic del Crist Pantocràtor amb Sant Pere, Sant Pau i els Arcàngels Miquel i Gabriel. Aquesta representació del Crist juntament amb els fundadors de l'Església, que vetllen sobre l'estança reial, és posterior a la del Crist de l'absis. Va ser afegida pels successors de Rogeli II, ja que en els seus regnats van millorar notablement les relacions del Regne de Sicília amb l'Església Romana.
Sens cap mena de dubte la visió d’aquesta capella ens deixa bocabadats i la seva visita tal i com he dit al principi es absolutament imprescindible si es viatja a la capital siciliana.
Un cop abandonem el Palau (hi ha parts tancades al públic) passegem i visitem San Giovanni degli Eremiti i ens dirigim al Mercat de Ballaro tot passant pels Quatre Canti un altre dels punts neuràlgics de la ciutat on conflueixen les Vies Maqueda i Vittorio Emanuele.
Passem més endavant per la Fontana Pretoria i visitem l’església de Sant Cataldo que es una església erigida al segle XII, i que forma part del conjunt d'edificis palermitans d'estil àrab-normant catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El seu interior es molt auster i es troba custodiada per l'Ordre de Cavalleria del Sant Sepulcre de Jerusalem. No té activitat com a església (no hi ha culte) i nomes s’obre al públic com a atracció turística. El seu interior es molt auster i es en la seva senzillesa on es troba la seva bellesa.
Al costat s’hi troba l’esglèsia de Sta Maria dell’Ammiraglio, volem visitarla però està tancada i ja no serà possible fins demà (ens l’apuntem per fer-ho)
Finalment ens plantem al mercat i aprofitem la nombrosa oferta gastronòmica per fer-hi un mos abans d’encaminar-nos cap a la Porta Nuova on agafarem un bus que ens portarà a Monreale per veure la seva Catedral que competeix amb bellesa vers la Capella Palatina.
El Duomo de Monreale es també una meravella i un dels més grans assoliments de l’art normand en el món. Es molt notable la seva fusió amb l’art àrab que imperava a Sicilia abans de la conquesta de l’illa per part dels normands. L’església fou fundada l’any 1172 per Guillem II de Sicilia i molt aviat al seu costat es va aixecar un monestir benedictí.
El seus mosaics impressionants rivalitzen amb els de la Capella i justifiquen per ells mateixos la visita a la Catedral. També fem un tomb pel seu claustre mentre observem els preparatius d’un casament que hi haurà en el recinte, fins i tot podem presenciar l’entrada de la núvia al temple i aprofito per dir que els casaments han estat una constant en el nostre periple per terres sicilianes.
Els murs i els extrems de les naus de la part superior estan coberts amb mosaics de l'escola romana d'Orient amb fons d'or, realitzats al segle XII i mitjans del segle XIII, en part per treballadors locals i en part per venecians, formats en l'escola romana d'Orient. Aquests mosaics representen històries cícliques de l'Antic i el Nou Testament; a la conca de l'absis central està la colossal figura del Crist pantocràtor.
La catedral està flanquejada pel claustre del monestir benedictí, construït a la fi del segle XII seguint l'exemple de l'art romà d'Orient. Es tracta d'un edifici purament romànic, un quadrat de 47 metres de costat, amb un pòrtic amb arcs de mig punt. Els arcs es recolzen en 228 columnes dobles, i mostren una ornamentació alternativa; alguns estan gravats amb arabescs i d'altres amb incrustacions de mosaics. Els capitells presenten escenes de la Bíblia.
Un cop visitada la Catedral i retornats a Palerm agafem un trenet que ens portarà a fer una ruta turística per diferents punts de la ciutat. Una passejada nocturna serveix per tancar la jornada.
DIJOUS DIA 14 DE JULIOL
PALERM
Comencem la jornada visitant l’església de Sta Maria dell’Ammiraglio també coneguda com la Martorana, ahir no ho vàrem poder fer i això que es troba al costat de la de Sant Cataldo. A diferència d’aquesta ultima la Martorana presenta una exuberant decoració interior amb ornamentació bizantina, normanda i barroca molt cridanera. Els seus mosaics son els més antics de Sicilia i les pintures que decoren els seus sostres i columnes son verdaderes obres mestres.
Visitem l’església de San Giovanni on estan preparant un dels dos casaments que s’hi celebraran en el dia d’avui. Fou construïda pels governants normands amb fortes influencies àrabs. L’església estava adossada a una leproseria.
A mig matí ens apropem fins a les platges de Mondello, que son les més properes a Palerm. Agafem un bus que ens hi deixa i allà podem observar un fet que es repetirà a la majoria de platges sicilianes i es que bona part de la platja està ocupada per ombrel·les i gandules que l’hi donen un aire d’uniformitat. També hi ha una part publica (reduïda) on no es paga. Nosaltres en aquesta ocasió n’agafem una i aprofitem per descansar i desconnectar una bona estona.
Al vespre podem veure la processó de Sta Rosalia. Una autèntica gernació desfila davant del tron de la Santa. Els Palermitans celebren la festa coincidint amb el fi de la pestilència que tingué lloc entre els dies 11 i 15 de Juliol de 1625.
La nit del 14 de juliol, la gran processó comença des de la Catedral i avança al llarg de l'antic eix del Cassaro, el carrer més antic de Palerm (ara Via Vittorio Emanuele), fins al mar. L'itinerari, que també passa Porta Felice, vol simbolitzar el pas de la mort (la pesta) a la vida (el mar, que s'il·luminarà amb focs artificials).
Música, cants i suggeridores coreografies acompanyen la carrossa triomfal. L'Alcalde col·loca una corona de flors al peu de l'estàtua de Santa Rosalía als Quattro Canti, la plaça octogonal a la intersecció dels dos eixos principals de Palerm: Via Maqueda i Cassaro. Després, la processó continua cap al port per al gran espectacle de focs artificials.
DIVENDRES DIA 15 DE JULIOL
PALERM – TRAPANI - ERICE
Sortim de Palerm en direcció a l’aeroport però no per agafar cap avió sinó un cotxe de lloguer per poder fer un recorregut per tota la illa. L’empresa escollida es Different Car i he de dir que ha estat una experiència molt satisfactòria amb un cotxe (Ford Fiesta) nou de trinca que s’ha comportat molt bé i ens ha permès gaudir dels diferents racons de Sicília.
Ja amb el cotxe enfilem cap a Trapani on arribem al migdia. El nostre Hotel es troba a les afores de la ciutat i ens costa una mica de trobar, de fet es un ressort una mena de ciutat de vacances on ens allotjarem tres nits.
Un cop ubicats, ens dirigim cap a la ciutat de Trapani on agafem un telefèric que ens porta a Erice. Erice és un petit i encantador poble medieval enfilat dalt d'una muntanya, a uns 751 metres sobre el nivell del mar. Des del segle XII, la seva posició privilegiada permet obtenir una inigualable panoràmica de Trapani, la seva costa i fins i tot de les Illes Egades. Admirar les fascinants vistes és només un motiu més per visitar-lo, perquè la veritat és que hi ha més coses a fer i que veure a Erice. Només arribar a Erice, sortint del telefèric ens trobem la Porta Trapani, originària del segle XII. És un dels tres accessos que tenia el nucli històric, el qual està protegit per dos bastions defensius, desprès ja hi trobem el Duomo dedicat a Santa Maria Asunta construït sobre una església preexistent al segle XIV per ordre de Frederic d’Aragó. De la façana del Duomo en destaquem el portal exterior, que és d'inspiració catalana, a més de la preciosa rosassa. De l'interior, en canvi, cal esmentar les fileres de columnes de marbre, que sostenen i presenten el meravellós sostre completament decorat, que donen al temple un encant brutal.
Al costat del Duomo hi ha la torre campanar, la qual també és visitable. El campanar es caracteritza pel seu peculiar acabat realitzat en merlets i interromput per sis campanes i la seva protecció. Des del seu cim, situat a 28 metres del terra, és possible admirar a vista d'ocell una panoràmica inoblidable sobre el golf de Trapani i els seus voltants.
Visitem diferents esglésies incloses en el ticket turístic que per un preu raonable et permet veure diversos monuments d’aquest poble. Erice em recorda una mica Pals, però potser sense l’encant de la població gironina, tot i que es molt recomanable la seva visita.
La via principal és Vittorio Emanuele, la qual està plena de botigues i tallers artesanals, en el número 90 d'aquest carrer, hi ha el balcó de Garibaldi, on va passar un esdeveniment històric. I és que, des d'aquella veranda Giuseppe Garibaldi va animar el poble d'Erice a aixecar les armes contra els espanyols. També passejant ens trobem la Pastisseria de Maria Grammatico que es una de les més famoses de Sicilia i amb una gran reputació, nosaltres no sé si per la calor o perquè no ens acaben d’atraure els dolços que s’hi ofereixen ens dediquem a fer-hi una visita però no adquirim res. Acabem el tour al jardí del Balio on convergeixen les vistes de tota la Vall i que val molt la pena gaudir-ne.
A la caiguda del dia, retornem a Trapani amb el telefèric i així tanquem un altre jornada.
DISSABTE DIA 16 DE JULIOL
SEGESTA – SAN VITO LO CAPO
El complex arqueològic de Segesta es de visita obligada. Segesta va ser una de les principals ciutats dels elims, un poble procedent de Troia, que va habitar la part occidental de Sicília. La pròspera Segesta, fundada al segle XII aC, va arribar a rivalitzar i estar en permanent conflicte amb Selinunte, Atenes i Cartago. Després de la primera guerra púnica va passar a les mans dels romans. Posteriorment va estar poblada per musulmans i després van ser els normands els qui van construir un castell sobre la Muntanya Bàrbar. Segesta destaca per dos grans monuments, dues relíquies, com són el temple dòric i el Teatre Grec doncs de la mesquita, església i castell construïts igual que el teatre sobre el punt més alt poc se’n conserva actualment.
Pugem primer al Teatre Grec, ho fem mitjançant un autobús llançadora que ens estalvia la forta pujada de 2 kms fins el cim de la muntanya on es troba el teatre. El recorregut discorre al costat dels vestigis de la ciutat primitiva amb el seu castell, església i cementiri dels quals es conserva poc. Al fons, seguint el carrer principal, hi trobem el preciós Teatre Grec de Segesta amb unes impressionants vistes a la vall. Com a teló de fons el Mediterrani. Les seves graderies tallades a la roca albergaven fins a 4.000 persones. El teatre ho té tot, gran so i magnífiques vistes.
Un cop baixem també en bus del teatre, l’accés al temple es fa a peu. La pujada no és res de l'altre món i quan arribes a dalt pots observar aquest curiós temple inacabat. D’estil dòric (60 metres de longitud) està compost per 36 columnes. 6 columnes a les façanes i 14 a cada costat. La construcció del temple va quedar incompleta probablement per la presa de la ciutat per part dels Cartaginesos (409 a.C). Del culte que es practicava a l'interior del temple no n'hi ha notícies.
Després de visitar la zona arqueològica de Segesta, ens dirigim cap a Scopello per poder veure les roques que confereixen un aspecte visual molt destacable. Scopello era un petit poble mariner que va créixer al voltant del bagli Isonzo, és a dir una casa o masia que es dedicava a la pesca, i que amb la transformació de les tonyines en productes de conserva va ser durant segles un centre viu, que a la dècada dels 70 del segle passat va cessar la seva activitat. La zona està però tancada perquè hi ha organitzat un esdeveniment que sospitem es un casament. Seguim la carretera i ens plantem uns quants kilòmetres més enllà a San Vito lo Capo.
Aquí visitem el far concebut pel Borbons per fer més segura la navegació i ens banyem en una cala rocosa però d’aigües cristal·lines que son una meravella.
ILLES EGADI
Avui fem un creuer de tot el dia que ens portarà a dues de les illes Egadi, situades enfront la ciutat de Trapani.
La noia de la recepció del Residence Casal Verdemare on ens allotjem ens ha reservat un dels tours que nombrosos operadors de la zona ofereixen cap aquestes illes.
Les Illes Egadi son tres (Favignana, Levanzo i Marettimo) nosaltres visitarem les dues primeres. El vaixell de sortida va ple com un ou i per un moment creiem que hem equivocat l’excursió, però després comprovem que en realitat fins a la primera illa (Favignana) actua com un ferry i molta gent ja es queda aquí i la resta del viatge es fa en condicions acceptables i més en concordança amb el que nosaltres havíem previst.
A Favignana tenim un parell d’hores de parada que aprofitem per llogar un parell de bicicletes elèctriques i arribar-nos fins a un parell de cales per fer una remullada exprés. A la primera platja (Lido Burrone) no ens podem banyar degut a que hi ha moltes meduses i a la segona (Cala Azzurra) si que ho podem fer enmig d’una gran gentada, s’ha de dir que la cala es petita.
Embarcats novament donem una volta a la illa i fins i tot podem fer un bany a l’alçada del far de Punta Marsala. Dinem un plat de pasta i síndria i ens arribem fins a Levanzo on tenim una horeta que ens permet fer un bany en una caleta anomenada Cala Dognana al costat del port.
Cansats i contents retornem a port desprès d’un dia molt estiuenc que ens ha permès descobrir uns indrets meravellosos i molt relaxants, però abans encara ens queda una visita i es a les Salines de Trapani, amb la posta de sol a l’horitzó fem un cop d’ull a un dels atractius turístics de la població. Sens dubte el cap-tard es un dels moments mes recomanables per fer-hi un cop d’ull. Les diferents basses estan però tancades (a més avui es Diumenge) i es a través de les reixes metàl·liques que ens hem de conformar en visualitzar-les. Sabem que hi ha visites guiades però no disposem de més dies per poder-hi dedicar més temps.
DILLUNS DIA 18 DE JULIOL
TRAPANI - AGRIGENT
La distancia entre aquestes dues ciutats es de 167 Km que es cobreixen en un parell d’hores. El nostre hotel (Dei Pini) es troba a peu de carretera al costat d’una benzinera a la població de Porto Empedocle just a pocs quilometres de la ciutat d’Agrigent.
A Agrigent s’hi troba la Vall dels Temples, per diferents informacions sabem que es recomanable fer-hi la visita a la tarda a la caiguda del sol per poder gaudir de la posta i de la visita nocturna al recinte ja que està obert fins a les onze de la nit.
Ens hi acostem sobre les 6 de la tarda i fem una bona i exhaustiva visita en aquesta meravella arqueològica que es un dels punts forts de la illa de Sicilia.
La vall dels Temples (que més aviat és una carena i no una vall) es caracteritza per la presència de les restes de set temples hexàstils d'estil dòric. Es començà a construir a partir del 580 aC; tots els temples de la vall foren construïts amb posterioritat a aquesta data.
L'adscripció dels noms dels temples, a part de l'Olympiéion, és una mera tradició establerta a l'època del Renaixement. Els temples són:
· Temple de la Concòrdia, el nom del qual prové d’una inscripció llatina trobada a prop, i que es va construir al segle V aC. Convertit en església al segle VI dC, ara és un dels més ben conservades de la vall.
· Temple d'Hera, també construït al segle V aC. Va ser cremat el 406 aC pels cartaginesos.
· Temple d'Hèracles, que era una de les divinitats més venerades de l'antiga Akragas. És el més antic de la vall: destruït per un terratrèmol, consta avui només de vuit columnes.
· Temple d'Olympiéion, construït el 480 aC per celebrar la victòria de la ciutat-estat sobre Cartago. Es caracteritza per l’ús d’atles a gran escala.
· Temple de Dioscurs. Tot i que les seves restes inclouen només quatre columnes, ara és el símbol d'Agrigent modern.
· Temple d’Hefest, també del segle V aC. Es creu que va ser una de les construccions més imponents de la vall; actualment és tanmateix un dels més erosionats.
· Temple d'Asclepi, situat lluny de les muralles de l'antiga ciutat; era l'objectiu dels pelegrins que buscaven remeis per a la malaltia.
Visitar-ho en aquestes hores es un autèntic encert ja que a més d’esquivar les hores de sol més dures, ens permet veure com va canviant la llum natural que il·lumina el recinte i que després quan ja el sol s’ha post totalment, es la llum artificial la que confereix una visió nocturna completament diferent. Ha estat sens dubte una visita magnífica.
DIMARTS DIA 19 DE JULIOL
AGRIGENT – CALTABELLOTA – SCIACCA – SCALA DEI TURCHI
El matí el dediquem a fer una visita a la ciutat d’Agrigent, farcida de carrers costeruts, escales i racons curiosos, ens apropem fins a la Catedral i també fins a Sta Maria dei Greci.
La Catedral de Sant Gerland és una gran mostra arquitectònica de les diverses civilitzacions. Es va construir sobre el temple grec d'Atena Lindia i Zeus Atabyrios i al llarg del temps ha patit diverses modificacions. A causa dels nombrosos terratrèmols que Agrigent ha sofert, la Catedral ha estat restaurada en nombroses ocasions, fusionant així els diferents estils. El que s'ha mantingut intacte, ha estat la seva mida, cosa que avui li atorga el títol de l'església més gran de la ciutat. A l'interior destaca l'impressionant sostre de fusta i el preciós absis central, i ja només per aquests elements, val la pena incloure'l entre els llocs a veure a Agrigent. També destacar que presenta una acústica excel·lent, de fet si parles en veu baixa a l'entrada de la catedral, és possible escoltar les teves paraules a l'absis.
La Chiesa di Santa Maria dei Greci: es va construir sobre un temple dòric segle V dedicat a Atenea. Al seu interior, és possible veure les restes de mosaics bizantins, encara que malauradament tenen un mal estat de conservació. També posseeix restes de les antigues columnes gregues originals i del sostre normand.
A la Via Neve hi trobem les escales dels artistes que es un dels reclams turístics que no s’haurien de deixar de veure. Consisteixen en pintures fetes als graons de les escales, fet que els hi confereix un aire bohemi alhora que sonen vida a parts del centre urbà que es trobaven en declivi.
Un cop enllestit el casc antic d’Agrigent i seguint la recomanació del noi que ven les entrades a Sta Maria dei Greci fem cap el poble de Caltabellota un municipi situat dalt d’un turó i que compta amb uns 3000 habitants. A Caltabellota hi ha el Monestir de San Pellegrino però quan hi arribem es tancat (obria una hora i mitja més tard) i com que volem baixar a l’Scala dei Turchi, decidim que no ens esperarem i ens conformem en fer unes quantes fotografies i la Paqui en xerrar amb un parell de jubilats italians que l’hi donen conversa i que amb gestos i bona voluntat acaben entenent-se.
De Caltabellota ens desplacem a Sciacca perquè hem llegit que té una zona portuària molt plàstica però que ens decep i preferim encaminar-nos altre cop cap a Agrigent i més concretament a la platja de l’Scala dei Turchi.
El que fa tan bonic aquest penya-segat és sens dubte el seu color ja que és format d'una pedra anomenada Marga, una pedra calcària sedimentària totalment blanc pur, on el vent i les pluges a través dels segles hi han dibuixat amplis graons. És sens dubte un lloc molt suggestiu i bonic que us impressionarà fins i tot abans d'arribar, a més el mar es increïblement transparent, unit a la brillantor dels esglaons blancs, tots inclinats en direcció al mar composen un conjunt meravellós.
Aprofitem per banyar-nos a la platja i ens hi quedem fins a la posta de sol que composa unes imatges de gran plasticitat i molt recomanables per acabar una intensa i calorosa jornada a l’entorn de la població d’Agrigent, demà toca trasllat a Ragusa.
DIMECRES DIA 20 DE JULIOL
RAGUSA
Ens desplacem cap a Ragusa que es troba situada a 135 Km de la ciutat d’Agrigent. Hi arribem al migdia i ens allotgem a Incanto Barocco que serà sens cap mena de dubte el millor de tot el viatge.
Ragusa està dividida en dues parts clarament diferenciades la Ragusa Ibla o Ragusa Antigua i la Ragusa Superior, nosaltres tenim el nostre B&B just on acaba la Ragusa Superior i per apropar-nos a la Ragusa Antigua cal baixar un munt d’escales.
Primer fem un mos abans de començar a voltar per la Ragusa Ibla que es un intricat laberint de carrerons amb palaus d’estil barroc i cases de pedra grisa. La ciutat es va veure molt malmesa pel terratrèmol de 1693, i d'aquí va sorgir l'anomenada Ragusa Superior, la part moderna de la urbs enfilada sobre un turó annex, una vila moderna i ben traçada. Tot i això, l'aristocràcia del segle XVII es va negar a abandonar el seu centre i va decidir reconstruir el nucli històric de nou. Les dues ciutats es van unir i avui són una capital de província curiosa amb un barreja d'estils.
Comencem per la Catedral de San Giovanni Battista que data de mitjans del Segle XVIII i té una fabulosa cúpula neoclàssica amb vidrieres i una façana de forma convexa que se sosté en una sèrie de columnes corínties que es van estrenyent i que tenen com a punt d’unió les seves cornises.
També hi trobem l’església de San Giuseppe, l’església del Purgatori i la de Sta Maria dell’Itria amb la seva famosa cúpula blava, encara que malauradament estan tancades al públic i nomes obren en horari de culte religiós. No ens hem d’oblidar del Palazzo Cosentini i el Palazzo de la Roca i d’altres edificis que confereixen un casc antic de gran bellesa i pel que podem caminar sense massa aglomeració de gent.
A l’extrem final hi trobem el Giardino Ibleo. Es un espai diàfan que dona molta pau i on hi trobem una església, la de San Giacomo Apostolo. L’església fou destruïda pel terratrèmol del 1693, però ja en el 1696 es començà a reconstruir. Es molt austera i quan hi arribem estan preparant un casament, serà un dels dos que veurem en el dia d’avui. Decidim pujar a la Ragusa Superior amb el bus que ens deixarà a tocar de la Catedral de la part nova i mentre l’esperem ja arriben els primers convidats i els nuvis.
A la Catedral de San Giovanni Battista a la Ragusa Superior també estan de casament i quan hi arribem els nuvis comencen a sortir mentre l’orgue entona la marxa nupcial i els treballadors de l’atrezzo comencen a desmuntar-ho tot (podrien esperar que els nuvis marxessin no?) la Catedral no té res d’especial, data de principis del Segle XVIII i ha estat la seu dels Bisbes de Ragusa des de l’establiment de la diòcesi el 1950
No hi ha massa més a visitar a Ragusa, passejar per la part moderna no té cap interès ja que com he dit la part important es troba a la Ragusa Ibla. Des de les escales que hi ha al costat del nostre allotjament es té una vista privilegiada d’aquesta part Antigua i en tenim la prova perquè les dues parelles de nuvis que hem vist s’hi apropen per fer les fotografies de rigor. Nosaltres esperem que el sol es pongui i com que ho fa pel cantó oposat al casc antic podem gaudir dels darrers raigs il·luminant amb un to càlid les cases i esglésies que conformen aquesta urbs.
DIJOUS DIA 21 DE JULIOL
MODICA
Interessant visita a la ciutat de Mòdica, situada a tan sols 16 Km, aquesta ciutat d’uns 55000 Habitants es coneguda per la seva xocolata que té fama mundial.
Arribem sobre els volts de les deu del matí i desprès d’assessorar-nos de les diferents opcions que hi ha per visitar, fem un petit tomb abans d’embarcar-nos en un trenino turístic que recorre les parts més importants del casc antic.
Tal i com passa amb Ragusa, està dividida en dues parts: La Mòdica Alta i la Mòdica Baixa. La part Alta es desenvolupà sobre quatre turons mentre que la Baixa ho fou sobre un antic curs fluvial. S’anomena la ciutat de les 100 esglèsies.
Demanem baixar als peus de la Catedral i així aprofitem per fer-hi una visita.
La Catedral de Sant Giorgio, inclosa a la llista de Patrimoni de la Humanitat, és el principal edifici religiós de la ciutat. Encara que l'edifici original datava de 1150, va ser totalment reconstruïda després del terratrèmol de 1693. La façana de la torre, amb una alçada de 62 metres, es va concloure el 1842, quan la seva construcció havia començat el 1702. És considerada com un dels llocs de culte en estil barroc tardà més bonics i impressionants de tota Sicília. Els més de 250 esglaons que porten a la seva entrada, juntament amb els seus més de 60 metres d'alçada, la fan encara més majestuosa.
Un cop visitada fem un mos a un petit bar que hi ha al costat, allà vivim una de les anècdotes del viatge; resulta que a la taula del costat hi havia un argentí i un italià casat amb una argentina que estaven comentant diferents temes i en un moment donat nosaltres (bé millor dit la Paqui) vàrem entrar també a la conversa. Un d’ells (l’argentí) es dedicava a verificar l’ascendència italiana de súbdits argentins, segurament per temes de residència i nacionalitat (no ens va quedar clar) i havia estat a Barcelona i Girona, en un moment donat va comentar que la seva ex-dona vindria amb la seva filla (que no era d’ell, sinó de la parella actual) i resulta que la filla va ser Miss Itàlia l’any 2012 just ara fa deu anys i era la primera vegada que una argentina guanyava el títol de Miss Itàlia, el seu nom Giusy Buscemi. Sens dubte va ser el moment glamur i desprès vàrem comentar que ens podíem haver fet una foto amb ella (no tothom té una foto amb una ex-Miss) La conversa entre tots va ser distesa i es que si una cosa hem constatat al llarg del viatge es l’amabilitat generalitzada dels habitants sicilians sempre amb ganes d’ajudar-te si necessites quelcom.
Deixem el grup mentre observem els preparatius per un nou casament que es farà a la Catedral aquesta tarda i ens arribem fins a un mirador que hi ha just enfront del Casc Antic i que ens permet albirar-lo en la seva totalitat.
Sense gaire més per veure, agafem el cotxe i ens dirigim cap a la Grotta delle Trabacche tot comprovant que no hem comprat xocolata degut a la calor que fa tot i que hem pogut gaudir d’un postre exquisit a base de xocolata en el lloc que hem dinat.
La Grotta delle Trabacche se’ns travessa i no som capaços de trobar-la. Després llegeixo a Internet que Google Maps no indica bé l’adreça i que per arribar-hi cal assenyalar al navegador que et dirigeixi al pàrquing de la Gruta i no a la Gruta directament. En fi un petit lapsus que solucionem dirigint-nos al Castell de Donnafugata que es troba pels voltants.
El seu nom vol dir “dona fugada” i prové d'una història popular. La llegenda explica que la reina Blanca de Navarra, vídua del rei Martí I d'Aragó, s'hi va amagar per fugir del comte Bernat Cabrera, qui l'havia capturada, ja que n'estava enamorat. Davant la insistent recerca de Cabrera, la senyora Blanca va haver de fugir de nou al palau Steri de Palerm, on va ser amagada de nou per Giovanni Moncada. Així es va salvar del compte despitat.
Amb el temps, el modest edifici inicial es va convertir en una vila neoclàssica i finalment es va fortificar amb una torre. El que és estrany és que s'ha perdut tota escletxa documental de les seves alteracions constructives i gairebé no se sap res dels seus arquitectes. Del seu jardí cal destacar el laberint, un dels seus llocs més apreciats.
DIVENDRES DIA 22 DE JULIOL
SIRACUSA
Deixem Ragusa i ens encaminem cap a Siracusa. La ciutat de Siracusa està localitzada a la costa est de Sicília i va ser originalment una colònia grega fundada per Corint l'any 734 aC. La ciutat va gaudir un període d'expansió i prosperitat sota el tirà Gelón al segle V aC, va sobreviure un setge de dos anys per forces atenesos des del 415 al 413 aC, i novament va prosperar sota el tirà Dionís al segle IV aC quan la ciutat controlava la major part de Sicília i grans porcions del sud d’Itàlia.
Siracusa es una ciutat que atrapa i probablement es de les més boniques de Sicilia. El seu nucli principal es troba a la illa Ortigia però abans visitem altres indrets imprescindibles de la urbs.
Nomes arribar i per temes de logística (tanquen al migdia) ens dirigim a les Catacumbes de San Giovanni. Son el cementiri comunitari més gran realitzat a Siracusa. Del projecte i de la disposició monumental, es dedueix que la catacumba va sorgir després del 313, perllongant la seva vida durant els segles IV i V; a les primeres dècades del segle VI, s'assenyalen inscripcions referents als Gods (491-535). Al principi, el cementiri comunitari semblava estar projectat en funció d'un tipus gairebé exclusiu de sepultura: l'arcosoli amb la possibilitat d'una col·locació múltiple; amb el desenvolupament topogràfic i arquitectònic de la catacumba, la creació d'algunes rotondes trenca la sèrie de sepultures estandarditzades per treure espais adequats per als representants de la Jerarquia de l'Església i de l'Imperi.
La visita es guiada i encara que es en anglès ens fem una idea bastant acurada de tot el que se’ns explica.
El segon punt de visita es el Parc Arqueològic Neapolis. Aquest espai protegit es troba sobre un cantó d’un promontori al nord-est de la ciutat, era el que corresponia a l’Antiga Siracusa i on s’instal·laren les antigues civilitzacions. Els diferents punts del parc que visitem son:
Amfiteatre Romà: va ser construït en part excavant a la pròpia roca del lloc i té unes dimensions força imponents. Es visita recorrent un dels passadissos intermedis de la seva graderia i es poden observar dues entrades. A la sorra podem veure tot el sistema de passatges subterranis i sales on esperaven els gladiadors i les bèsties abans de fer la seva aparició davant del públic. Les ruïnes es conserven força bé i és fàcil transportar-se a un dels espectacles de sang de l'antic Imperi Romà.
Altar de Hierón (Ara di Ierone): encara que d'aquest monument només en queda la base, impressiona per la seva mida: 198 m de llargada per 23 m d'amplada. I per què tan gran? Bé, era el lloc on es duien a terme els sacrificis, i ja se sap que a l'època clàssica aquest tipus de celebracions eren molt importants. En aquest altar es van arribar a sacrificar 450 bous per celebrar una victòria militar.
Teatre Grec: construït inicialment pels grecs i millorat pels romans, és possiblement la ruïna més important del recinte. Si als romans els entusiasmava assistir a espectacles de sang i de mort, els grecs gaudien amb una bona obra de teatre, i en aquest espai es van representar les més importants de l'època. Les grades estan parcialment recobertes amb cadires per facilitar l’assistència als diferents espectacles que aprofitant el temps d’estiu s’hi duen a terme.
Orella de Dionís: es tracta d'una cova excavada a la roca per esclaus, que va servir com a pedrera per extreure pedra i com a presó. S'explica que Dionís recloïa allà els dissidents per poder escoltar els seus plans, i és que la forma de la cova fa que la seva acústica sigui especialment bona, de manera que cada murmuri podia escoltar-se des de fora.
Latomia del Paraís: és el planter de pedra on es troba l'Orella de Dionís, avui coberta per una vegetació espessa. Al centre s'alça un monòlit que ens fa veure quina era la mida inicial de la roca, abans de ser excavada i explotada com a pedrera.
Queden dues parts més al Nord que resten tancades al públic quan ens hi arribem, es tracta de la Necròpolis de Grotticelle i la mal anomenada Tomba d'Arquímedes. Són unes excavacions a la roca, en forma de petites coves, que van ser usades com a necròpolis a l'època grecoromana. N'hi ha una que destaca sobre les altres, i se'n va anomenar la Tomba d’Arquímedes. Però en realitat aquí no va ser sepultat el filòsof grec, de fet es desconeix quina és la seva veritable tomba.
Fetes aquestes dues visites que podem considerar de les més importants a realitzar a la ciutat ja ens dirigim cap al B&B Le Suite del Corso, que malgrat tenir una entrada a l’edifici semblant a la d’altres (Nàpols, Palerm) ens ofereix una molt bona qualitat en els serveis. De tota manera tenim un problema amb l’aigua calenta que no s’agreuja degut a que amb la calor que fa no la necessitem especialment.
El B&B està a pocs metres del pont que comunica la part més nova de Siracusa amb l’Illa Ortigia que es la part més turística i on s’hi troben els monuments més destacables que podem trobar a la ciutat.
Travessem el pont i el Porto Piccolo (petit port a l’entrada de la illa on hi ha diverses embarcacions) i el primer punt de visita es el Temple d’Apolo datat a principis del segle VI aC. i per tant és el temple dòric més antic de Sicília i més o menys, el primer que correspon al model del temple envoltat per un perípters de columnes de pedra que es va convertir en estàndard a tot el món grec.
Seguim passejant per l’illa i al final de tot hi ha el Castell Maniace. El Castell Maniace és un dels monuments més importants del període svevo de Siracusa. Sorgeix en un punt estratègic per a la protecció de l´illa d´Ortiga. Porta el nom de Giorgio Maniace, el comandant bizantí que el 1038 va reconquerir la ciutat dels àrabs. Bastit per voluntat de Frederic II entre 1232 i 1240 presenta una estructura de quadrilàter de 51m per costat i 12m d’altura amb quatre torres cilíndriques a cada angle.
Més enllà de l'edifici al segle XVI es van instal·lar les bateries de canons, per connectar-lo amb la resta de fortificacions de la ciutat. Després de la fossa sobre la qual passa un pont, es va construir la porta, atribuïda a Giovanni Vermexio. Al segle XVII, Grunemberg va dotar el castell d'una defensa de punta de llança i va construir dues semi guardes a la part anterior a l'entrada. Finalment, en època borbònica es construeix la casamata, recentment restaurada i tornada a utilitzar.
Quan abandonem el castell uns nuvis hi arriben per fer-se la tradicional sessió fotogràfica (quin fart de casaments...) mentre nosaltres passegem pel Lungomare des d’on tenim una magnifica vista per la posta de Sol que ja s’acosta. També podem veure la Font d’Aretusa.
Aretusa es una nimfa del grup de les nàiades que segons la tradició va revelar a Demèter el rapte de Persèfone. Formava part de l'estol d'Àrtemis quan el déu-riu Alfeu se n'enamorà i la perseguí per tot el seu curs. Àrtemis, per salvar-la, la va transportar a Sicília convertida en una font. Tanmateix, l'Alfeu l'anà a trobar filtrant-se sota terra des de Grècia fins a Sicília, i per això els antics creien que les seues aigües es comuniquen amb les de la font siciliana. Al ser una deu que raja a ran de mar queda justificada la seva notorietat des de l’antigor.
Just al costat hi ha un petit mercat d’artesania amb paradetes de tot tipus i fins i tot un grup musical que assaja la posta en escena per tocar més tard i ho fa ni mes ni menys que versionant la cançó Creep de Radiohead (Deu n’hi do)
Amb el sol amagat, el grup assajant i nosaltres havent sopat encaminem les nostres passes cap al B&B passant per la plaça del Duomo on hi trobem un artista que fa anar una titella i altres venedors ambulants que ofereixen els seus productes als vianants que com nosaltres omplen de vida els carrers tan animats d’Ortigia. Ens agrada Siracusa.
SIRACUSA
Visitem el Duomo de Siracusa que s'eleva sobre les restes de l'antic temple dòric dedicat Atenea, construït al segle V aC pel tirà Gelone. De l'antic temple, que comptava amb 14 columnes laterals i 6 frontals, són encara visibles algunes columnes del peristil, mentre que altres restes del temple es troben al Museu Arquelògic Regional “Paolo Orsi” de Siracusa.
Amb l'arribada del cristianisme a Sicília van començar a destruir tots els temples pagans o, com en aquest cas, a reconvertir-se en un nou temple cristià. Així, es van respectar la planta i les columnes, tapant-se l'espai que hi quedava. Tot i això, les columnes són totalment visibles en algunes zones de l'exterior. I entre les columnes de l’interior es van construir arcs que donen pas a les capelles laterals. A més, es va canviar la zona d'entrada, ja que quan era temple grec s'entrava per la zona que avui ocupa l'altar major, un monòlit que formava part de l'entaulament de l'antic temple grec. El seu estil arquitectònic no està definit, ja que després de construccions, ampliacions i reformes és una barreja d'elements grecs, orientals, medievals, renaixentistes i barrocs que la fan única i realment bonica. La portada de la catedral de Siracusa és deguda a l'arquitecte Andrea Palma a ell es deu la construcció i la reconstrucció del temple. Mentre que l'estava fent, Sicília es va veure assolada per un terratrèmol el 1693. Així que va ser ell mateix qui es va encarregar de la seva reconstrucció.
El segon punt d’atenció es la visita a la Cripta que hi ha a l’església di San Filippo Apostolo. Poc coneguda i amb entrada lliure (donació voluntària) el responsable sacerdotal del temple ens fa una visita guiada mig en italià mig en anglès que ens permet veure els diferents nivells que té la cripta del temple i que a la Segona Guerra Mundial va servir com a refugi per els vilatans de l’illa, fins i tot a les parets hi podem veure dibuixats avions de combat.
Fem una exhaustiva passejada amb aturada per dinar inclosa i deixem pel capvespre una volta amb vaixell per l’illa Ortigia. A les 7 ens trobem al Porto Piccolo per embarcar-nos en una travessa d’una hora aproximadament al voltant de l’illa. Voregem el Lungomare, el Castell Maniace i ens dirigim cap a l’altre cantó de la ciutat per admirar i endinsar-nos en algunes de les coves naturals creades pel mar, no deixa de ser una “turistada” però s’agraeix com a fi de festa de la nostra estada en aquesta bonica ciutat.
DIUMENGE DIA 24 DE JULIOL
TAORMINA
Seguint el nostre periple illenc ens plantem a Taormina o més ben dit a un poble al costat de Taormina anomenat Castelmola.
Castelmola es troba situat dalt d’una muntanya a uns 6 Kms de distància on s’hi arriba a través d’una carretera impossible. Corbes i més Corbes, cotxes aparcats a banda i banda de la carretera i doble direcció de circulació, algú dona més? Arribar-hi es un exercici de supervivència però ho aconseguim, desprès dins del poble també tot son carrers estrets amb fort pendents, per sort el B&B que hem reservat té parking privat i tancat i serà la llar del cotxe durant el temps que estarem per aquí (1 nit) a Taormina baixarem amb bus.
Taormina diuen que es el Saint Tropez sicilià, no sé si aquesta afirmació es certa o no, però el que si que puc dir es que o bé perquè es Diumenge o perquè es un punt molt turístic, els carrers estan a petar.
L’autobús ens deixa a les portes del carrer més cèntric que es el Corso Umberto, aquí es on es concentren les botigues i establiments més concorreguts.
Ens dirigim cap al Teatre Grec de Taormina, que és el principal monument de la ciutat. El Teatre de Taormina, suposa per a molts viatgers que visiten Sicília, la foto més desitjada. Potser no es tracti del més bell dels teatres de l’Antiga Grècia que hagin arribat als nostres dies. No obstant això, la seva situació, al capdamunt d’un turó amb vistes al mar Mediterrani, en primer pla, i al Volcà Etna, més enllà, converteixen al Teatre grec de Taormima en un escenari de postal.
Hem de fer una mica de cua sota un sol de justícia abans de poder-hi accedir, però un cop dins ens meravellem de la plàstica que ofereix el conjunt. És una obra del segle III, encara que posteriorment, ja en època romana (a partir del segle I dC), aquests el van modificar a fi de poder adaptar el teatre als gustos dels nous colonitzadors. En aquell moment les lluites de gladiadors van succeir a la comèdia i la tragèdia, en una població que no tenia amfiteatre, el lloc habitual per a aquell tipus d’espectacles. En realitat l’aspecte actual del teatre s’assembla, bàsicament, al que tenia en època romana, encara que en el món sencer sigui conegut amb el nom de Teatre grec de Taormina.
Uns 5000 espectadors poden acudir als espectacles programats al teatre de Taormina que es conserva força bé, encara que a les primeres files de la càvea, les grades originals han estat substituït per graderies de fusta que facilitin el seient als espectadors que acudeixen al festival d’estiu. L’òpera és l’autèntica protagonista d’aquest festival juntament amb el Mar Mediterrani i el Volcà Etna.
Un tomb pel centre, visita al Duomo, a les portes d’entrada al Casc Antic (Messina i Catània) i comencem a baixar cap a la platja per veure l’Isola Bella o millor dit per banyar-nos-hi perquè de fet l’Isola ja la veiem des de dalt. La baixada es demolidora (sobretot pel peu de la Paqui) i el més important es veure com podem pujar sense haver-ho de fer a peu. Veiem que hi ha dues opcions: Telefèric que et porta des de la platja de Mazzaro fins a tocar de l’entrada a la ciutat, o autobús de línia que et deixa a l’estació central d’autobusos que es on hem d’agafar el bus que ens pujarà a Castelmola. Òbviament agafarem aquesta segona opció (també més econòmica) però abans ens banyarem al Lido la Pigna. Un cop remullats amb l’autobús de línia ens plantem a l’estació de busos i allà agafem el de Castelmola que ens retorna al principi de la nostra estada del dia d’avui.
Castelmola està de festa, concretament la de Sant Jordi, ja es veu que aquí les dates de les festes no coincideixen amb les del Santoral. Hi ha molta animació i parades de degustació de vi, cervesa i productes típics de la terra, també tenim ocasió d’escoltar una estona jazz al carrer asseguts als graons d’un carrer dels que fa baixada i que a Castelmola en son un grapat.
DILLUNS DIA 25 DE JULIOL
CEFALÚ
Esmorzem a la terrassa del B&B amb una imponent vista de l’Etna que va fumejant regularment, sens dubte pujar en cotxe a Castelmola es una odissea però la recompensa de les vistes al volcà i a les platges de Taormina ho compensa. No tenim temps per entretenir-nos molt ja que ens espera un trajecte de 213 Km fins a Cefalú que serà el darrer punt del nostre periple Sicilià.
Baixem de Castelmola i enfilem l’autopista que passant per Messina i la costa nord ens acostarà a aquesta població. El recorregut es un no parar de Túnels i Ponts, la seqüencia es Túnel-Pont-Túnel-Pont i així fins a perdre el compte de la quantitat que en vàrem travessar, a més en molts d’ells hi havia restricció de pas per obres que obligaven a alentir una mica la marxa però que no ens causaren massa inconvenients en el trajecte.
Arribem a Cefalù amb calor i molta xafogor. Em sorprèn una mica i especialment lo turístic que arriba a ser, m’esperava un poble més tranquil però res més lluny de la realitat. El primer que hi destaca es l’anomenada Roca de Cefalù.
La Roca és una immensa mola que domina la ciutat de Cefalú i els seus voltants, al cim dels quals s'enfilen les restes d'un antic Castell. Actualment es conserven parts de les diferents muralles defensives, el castell al cim, dues cisternes que servien per acumular aigua i proveir la població que habitava al seu interior, i les ruïnes d'un temple megalític anomenat el Temple de Diana.
Un mite grec explica de l'amor i desventura d'un bell pastor anomenat Dafnis, l'Orfeu sicilià, que va ser encegat per la deessa Hera, la filla de la qual ell havia traït, i es va transformar en el colossal penyal que domina Cefalù i que, al mateix temps, dona nom al lloc; doncs així la veien els antics habitants grecs, com un cap gegantí que de fet es el que significa el nom de la ciutat.
Pujo fins el castell sota un sol implacable (la Paqui es queda a la segona muralla) les vistes son impressionants i la caminada d’uns 30 a 40 minuts es dona per ben emprada. Desprès en el descens ja amb la Paqui passegem pel temple de Diana. El Temple de Diana és una construcció megalítica que data del segle IX a. C., sent l'únic monument pre-clàssic a tota Sicília. S'associà al culte de Diana, deessa de la lluna i l'aigua.
Baixats del penyal i abans de visitar la Catedral fem un mos a la plaça del Duomo i tot seguit visitem la Catedral Normanda de Cefalú, una de les més boniques que hem vist en el nostre periple per Sicília.
La catedral és un dels monuments més impressionants que es conserven de l'era normanda. El seu promotor va ser el rei normand Roger II de Sicília. Els treballs van durar més d'un segle (1131-1240). La façana, acabada el 1204, és una obra mestra del romànic. Està composta per un cos central de dues altures on els arcs entrecreuats estan coronats per una falsa loggia i adornats amb arcs de mig punt. A banda i banda, s'alcen dues torres quadrades de teulades apuntades i revestides de ceràmica majòlica. L'interior és de planta de creu llatina. Les tres naus estan separades per columnes rematades amb capitells d'estil siculonormand. A l'interior, hi ha uns magnífics mosaics de fons daurat i colors vius i variats i a l'absis, s'hi observa un immens Crist pantocràtor.
La Roca i la Catedral son els dos punts de visita que cal fer a Cefalú, la resta es passejar, observar l’ambient que s’hi respira i per descomptat banyar-se a les seves platges que inviten al relaxament que en aquestes alçades ja necessitem. Demà toca retornar a casa i concloure aquesta magnifica experiència per aquesta illa.
DIMARTS DIA 26 DE JULIOL
CEFALÚ – AEROPORT – BARCELONA
Desprès d’una bona remullada a les aigües de Cefalú, toca agafar el cotxe i tornar-lo a la companyia de lloguer i d’allà a l’Aeroport i cap a casa.
Anem amb temps i sort d’això perquè passat Palerm un accident a l’autopista ens fa perdre quasi una hora amb els consegüents nervis per si arribaríem a temps, per sort un cop passat el lloc de l’accident ja el trànsit es va fluïdificar i ens va permetre arribar sense més incidències a l’oficina del Rent-A-Car i d’allà a l’Aeroport.
El vol surt bastant puntual i sense més incidències llevat d’un temps d’espera de recollida d’equipatge bastant llarg, amb l’Aerobús i Rodalies cap a Premià i fi de la història.
RESUM
Sicilia l’illa més gran del Mediterràni dividida en sis províncies (Agrigent, Caltanissetta, Enna, Ragusa, Siracusa i Trapani) i tres ciutats metropolitanes (Palerm, Catània, Messina) La capital es Palerm.
Sorprèn l’accidentada orografia fins i tot a tocar del mar, la gent amable però cridanera, incívics al volant tot i que ens n’hem sortit prou bé, monuments i història a dojo, també algunes platges (n’hem fet poques ho reconec) i sobretot haver pogut fer tot el que portàvem planejat i haver-ho fet amb salut i molt millor del que pensava inicialment i es que malgrat que el peu de la Paqui no estava del tot recuperat, deu n’hi do lo que ha caminat. Gràcies de tot cor i a preparar la propera sortida.
Comentaris