PLITVICE JEZEERA
El Parc Natural dels Llacs de Plitvice (Plitvice Jezera) fou creat l'any 1949 i també es Patrimoni de la Humanitat des del 1979.
El parc, amb una superfície de 295 km², comprèn els llacs de Plitvice, que formen un conjunt de 16 grans llacs enllaçats entre si per 92 cascades amb petits rius en torrent i també el bosc proper on hi neix el riu Korana.
Hi domina el clima continental, amb una temperatura anual mitjana de 9°C i amb precipitacions anuals de 1.300 mm. La temperatura de l'aigua dels llacs augmenta a l'estiu fins a 24°C. La neu hi cau de novembre fins a finals de març, i els llacs són generalment gelats i recoberts de neu de desembre a gener.
Va ser un dels principals llocs de combat durant la guerra serbocroata en l'incident conegut dels llacs de Plitvice.
Els llacs i el Parc en general son d'una bellesa aclaparadora tot i que hi ha més gent que aigua, degut a la persistent sequera que ja fa temps castiga la zona amb unes precipitacions minses, que acompanyades de temperatures més elevades del normal, fan que el territori estigui assedegat d'aigua. Malgrat tot el paisatge i la tranquil·litat que hi ha a la zona alta dels llacs (no tant freqüentada com la baixa) ho compensa amb escreix.
Hi arribem aviat a les 7 del matí obren i nosaltres ens hi presentem només deu minuts més tard, escollim la ruta H, que dura entre 4 i 6 hores, nosaltres l'acabarem fent en cinc, just al mig. Ens hem d'esperar però fins a les vuit que es quan el petit trenet ens pujarà des de l'aparcament 2 a la part alta dels llacs, per on anirem baixant fins arribar a l'entrada de l'aparcament 1, des d'on un altre trenet ens portarà al punt de partida.
El parc, amb una superfície de 295 km², comprèn els llacs de Plitvice, que formen un conjunt de 16 grans llacs enllaçats entre si per 92 cascades amb petits rius en torrent i també el bosc proper on hi neix el riu Korana.
Hi domina el clima continental, amb una temperatura anual mitjana de 9°C i amb precipitacions anuals de 1.300 mm. La temperatura de l'aigua dels llacs augmenta a l'estiu fins a 24°C. La neu hi cau de novembre fins a finals de març, i els llacs són generalment gelats i recoberts de neu de desembre a gener.
Un camí de fusta fa el tomb al parc, però també és possible combinar-ho amb un tren panoràmic i amb vaixell. Tret del camí i les poques disposicions per als turistes, la naturalesa és salvatge, i no hi és autoritzada cap intervenció humana.
Va ser un dels principals llocs de combat durant la guerra serbocroata en l'incident conegut dels llacs de Plitvice.
Els llacs i el Parc en general son d'una bellesa aclaparadora tot i que hi ha més gent que aigua, degut a la persistent sequera que ja fa temps castiga la zona amb unes precipitacions minses, que acompanyades de temperatures més elevades del normal, fan que el territori estigui assedegat d'aigua. Malgrat tot el paisatge i la tranquil·litat que hi ha a la zona alta dels llacs (no tant freqüentada com la baixa) ho compensa amb escreix.
Hi arribem aviat a les 7 del matí obren i nosaltres ens hi presentem només deu minuts més tard, escollim la ruta H, que dura entre 4 i 6 hores, nosaltres l'acabarem fent en cinc, just al mig. Ens hem d'esperar però fins a les vuit que es quan el petit trenet ens pujarà des de l'aparcament 2 a la part alta dels llacs, per on anirem baixant fins arribar a l'entrada de l'aparcament 1, des d'on un altre trenet ens portarà al punt de partida.
La caminada es molt recomanable, i com ja he comentat a la part alta quasi no hi trobem ningú. Es en arribar a l'embarcador d'un dels llacs inferiors i que fem en un petit i silenciós vaixell on ens trobem la gran majoria dels visitants. Malgrat tot i per el que ens diuen res comparable a la bogeria que hi ha a l'estiu. Gaudírem d'aquesta meravella i en guardem un molt bon record.
Comentaris