HANOI. LA CAPITAL DEL NORD

Volem cap a Hanoi i ens sorprèn l’elevada temperatura de la capital vietnamita. Venim del Sud on curiosament les temperatures son una mica més baixes, potser parlem d’un grau o dos i amb una xafogor persistent que ens deixa la roba completament xopa.
En arribar a l'aeroport no trobem la persona que ens havia de recollir, moments de dubtes i incertesa Sortosament un noi que està esperant també a uns viatgers s’ofereix a trucar a l’hotel i al cap d’un moment apareix el taxista que ja era a l’aeroport però estava en un lloc poc visible per a nosaltres. L’home fa cara de pocs amics i intuïm que el deuen haver trucat de l’hotel per esbrinar com es que no ens havia localitzat i potser s'ha emportat alguna bronca. A ritme frenètic i cops de bocina enfilem l’autopista i cap a Ha Noi falta gent.

Nomes arribar a l’hotel l’encarregat de les excursions ens explica fil per randa tot el que hem contractat i el que podem fer a la ciutat. Les coses clares des del principi.

Hanoi es la capital actual del Vietnam. El seu nom significa "la ciutat enllà del riu". Va ser la capital de Vietnam del Nord des de 1954 a 1976. La ciutat està situada a la banda dreta del Riu Roig i ha canviat diverses vegades de nom al llarg del temps. Un d’ells va ser Tonquin que ara es refereix a la regió nord del Vietnam.

L’any 1408 el Vietnam fou envaït per tropes xineses de la Dinastía Ming i deu anys després fou alliberat per "Le Loi" fundador de la dinastia vietnamita "Le", que donà el nom de "Đông Kinh" a la capital (coneguda pels europeus com Tonquín). L’any 1831 la dinastia Mguyen va canviar el nom anterior per l’actual "Hà Nội".

La ciutat va ser ocupada pels francesos el 1873 i va esdevenir la capital de la Indoxina francesa el 1887. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos i alliberada el 1945. Entre el 1946 i el 1954 va ser l'escenari de combats entre els francesos i les forces del “Viet Minh”. Durant la Guerra del Vietnam era la capital de Vietnam del Nord i va ser bombardejada diverses vegades.

Arran de la reunificació del país, és la capital de Vietnam.

Deixem les maletes i ens dirigim al Temple de la Literatura, un dels punts emblemàtics de la ciutat. 

Temple de la Literatura

Fou construït el 1070 per a l’adoració de savis i culte al sants del confucionisme. Sis anys més tard s’hi va fundar la Universitat Nacional a la part posterior del temple. Al principi nomes estava dedicat a l’ús dels prínceps, però més tard va ser ampliat per admetre als estudiants més brillants de tot el país.

Desprès ens apropem fins a la Pagoda del Pilar únic que es troba situada en un parc al costat del monumental edifici del Mausoleu del líder Ho Chi Minh. Un edifici que recorda per les seves exagerades dimensions altres mausoleus de líders mundials. El mausoleu té un horari molt restringit i no hi entrem. Fou construït el 1973 i acabat el 1975. El cos embalsamat fou posat en un taüt de vidre i es venerat pels vietnamites com el més gran home del Vietnam. Es dona el cas que ell no volia aquest tipus de tomba, de fet volia ser incinerat, però no l’hi varen fer cas i l’exhibeixen com un símbol de la unitat nacional, d’una manera similar a la tomba de Lenin.

Al costat del mausoleu hi ha la pagoda del Pilar únic. Una petita pagoda molt bonica que es manté en un únic pilar sobre un petit estany. Aquest temple budista es únic en el mon, ja que la seva estructura inspirada en la flor de lotus no ha estat replicada en cap altra ciutat del mon. Això l’ha convertida en una de les icones de la ciutat.

Pagoda del Pilar Únic

A les afores de la capital hi ha la pagoda de Tran Quoc. Ens hi arribem amb un taxista que ens aixeca la camisa, tot i portar taxímetre (devia estar trucat) el sobre cost val la pena. La pagoda es troba en un llac immens, un dels molts que hi ha a la ciutat. Aquesta pagoda es la mes antiga de la part central de Hanoi. Data de l’any 545 i el seu nom vol dir “Defensa Nacional” La tarda ja va de baixa i per evitar un altre ensurt amb el transport tornem a peu fins al districte on es troba l’hotel. Està essent un dia intens, d’aquells en que no pares quiet ni un segon i ja per rematar-ho res millor que acabar veient l’espectacle de les marionetes d’aigua en un petit teatre al costat d’un altre llac que hi ha al centre de la capital.

Pagoda de Tran Quoc

El llac del que parlem es el de Hoan Kiem. El trànsit roda de manera frenètica al seu voltant. Hi ha un petit parc on hi ha bancs orientats cap al llac, el que ens permet disfrutar de la bellesa del lloc i encara que sembli mentida aïllar-te del brogit que hi ha al seu voltant.

Pagoda Llac Hoan Kiem

Cal anar en compte doncs no hi ha cap barana ni protecció que et pugui evitar una caiguda a l’aigua, una cosa impensable en qualsevol país europeu.

Tornant al teatre de les Marionetes d’Aigua, dir que es tracta d’un espectacle curiós. Es un art mil·lenari on es representen en un entorn aquàtic escenes quotidianes de l’antic Vietnam, acompanyades de música i càntics tradicionals

Les marionetes son semblants a les tradicionals de tela però enlloc d’estar subjectades per fils i es mouen mitjançant un sistema d’estaques de fusta i politges ocultes sota l’aigua. L’espectacle dura una hora i es altament recomanable. A nosaltres ens serveix de relax desprès d’un dia d’allò més mogut.

Marionetes d’Aigua

Encara estarem a Hanoi un parell de vespres més, aprofitant per passejar pel centre de la ciutat, serà el dia següent en tornar de la Pagoda del Perfum i el darrer dia desprès de Halong Bay.