RAMON LLORT

De mica en mica i a mesura que passa el temps, persones que han format part de la nostra vida ens van deixant. Avui he sabut de la mort d’en Ramon Llort, allà a Calasparra on vivia en companyia de la seva esposa Juanita i d'en Joan el seu fill qui m’ha fet saber del seu traspàs.

Molts records associats a la seva figura i a la seva amistat com a bons veïns que eren de casa nostra, vivències viscudes que formen part de la meva infantesa primer i de la meva vida adulta desprès. La fusteria com a punt de trobada, els calendaris amb noies espectaculars que penjaven de les parets, el soroll de les màquines que a primera hora engegaven, la dedicació dels treballadors que formaven una veritable família, tants i tants records que em seria impossible enumerar-los tots, però per sobre de tot la seva bondat i la seva companyia de tants i tants anys, de fet ara que hi penso no eren veïns eren família i com a tal jo avui l’hi dedico aquestes petites ratlles amb sentiment i tristesa.

Les persones no moren mai del tot mentre algú les recordi. El recordarem sempre.